Millorar la manera com fem les nostres feines diàries per augmentar-ne l’eficàcia, a més de fer-nos guanyar temps i recursos, repercuteix en la nostra autoestima i també en el bé de qui pugui rebre, directa o indirectament, el benefici de les nostres accions. En l’àmbit sanitari, com una petita pedra llençada al mig de les aigües tranquil·les d’un estany, qualsevol millora i avenç s’expandeix en tot l’entorn del pacient, l’entorn sanitari i social.
A l’Hospital Universitari Parc Taulí, un grup de recerca liderat per infermeres estudia com assolir la màxima adherència dels seus pacients al tractament de les apnees que pateixen. Ja saben què és el que funciona en el 70% dels casos, però volen que la millora l’experimentin el màxim de pacients.
Parlem d’homes i dones que pateixen apnea obstructiva del son, la més prevalent de les patologies del son. Segons la Sociedad Española del Sueño (SES), els estudis realitzats a Espanya mostren que entre el 4,7 i el 7,8% de la població de més de 40 anys presenta criteris d’Apnea Obstructiva del Son (AOS) de tipus greu. Aquesta pot arribar fins al 26% entre els homes i al 21% en dones, amb un índex d’apnees per hora (IAH) superior a 30 en els majors de 65 anys.
L’apnea obstructiva del son es dona quan les vies respiratòries superiors es col·lapsen perquè les parets d’aquestes vies s’ajunten -per la relaxació de la musculatura-, impedint que passi l’aire i, en conseqüència, provocant la interrupció de la respiració durant uns segons. La solució és enviar aire des d’una màquina que, a través d’una mascareta, s’introdueix amb pressió a dins de les vies, mantenint les parets correctament separades per a una bona circulació de l’aire. L’ús durant la nit d’aquesta mascareta, que es coneix com a CPAP, per les sigles en anglès de Pressió Positiva Contínua d’Aire, ha demostrat ser el més eficaç per a tractar l’apnea obstructiva del son. En un 70% dels casos la mascareta ajuda a passar bona nit, perquè l’aire que manté les vies obertes permet al pacient respirar de manera òptima, descansar bé i d’aquesta manera el seu dia millora de manera notable.
A l’Enric, la CPAP li va canviar la vida. Després de molts mesos patint una somnolència exagerada durant el dia, especialment als matins, quan s’havia de posar a treballar i se suposa que havia de tenir més energia, un dia es va quedar adormit al volant, mentre esperava que es posés verd. Aquell mateix dia va demanar hora a la seva doctora de capçalera i van començar a fer-li l’estudi complet del son. “Les primeres nits amb la mascareta em costava més agafar el son, i a mitjanit me la treia, però cap a la tercera setmana ja m’hi havia acostumat del tot”, explica el pacient.
Doncs bé, tal com explica Montse Montaña, la infermera que està al capdavant de la recerca de l’Hospital Parc Taulí, volen esbrinar “què fa que el tractament no sigui efectiu en el 30% dels casos en els quals hem vist que el tractament no està funcionant, per poder d’aquesta manera posar-hi solució i aconseguir la màxima adherència dels pacients”. L’objectiu és poder portar una vida saludable, descansant bé de nit perquè, tal com precisa Montaña: “ningú no es morirà per una apnea per llarga que sigui, perquè el cos sempre s’acaba despertant, bruscament, per la mateixa sensació d’ofec”.
Menys risc de cardiopaties
Això sí, una recent investigació dirigida des de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) demostra que el compliment adequat del tractament amb pressió positiva contínua a les vies respiratòries (CPAP) (superior a quatre hores d’ús durant la nit) és un factor clau en la prevenció cardiovascular secundària, i en la reducció del risc de recurrència d’un esdeveniment cardiovascular greu. L’estudi diu concretament que “el bon ús del tractament amb CPAP per al tractament de l’apnea del son redueix el risc de tornar a patir episodis cardiovasculars i cerebrovasculars fins a un 31%”. Aquests resultats han estat publicats per la prestigiosa revista internacional Journal of the American Medical Association (JAMA). La troballa evidencia que la teràpia CPAP pot contribuir, i molt, en la prevenció cardiovascular en pacients amb apnea obstructiva del son i malaltia cardiovascular establerta.
Tal com expliquen els autors principals i responsables de l’estudi, Ferran Barbé Illa i Manuel Sánchez de la Torre, aquests resultats destaquen encara més “la importància i la necessitat que el pacient tractat amb CPAP compleixi aquest tractament diàriament, fent-lo servir durant tot el període de son”, convençuts que aquestes troballes científiques canviaran les guies clíniques de maneig de l’apnea del son. Altres estudis han mostrat la relació entre l’apnea obstructiva del son (AOS) i un major risc en algunes tipologies de càncer.
Primeres conclusions de la no adherència
Com en qualsevol àmbit, per millorar qualsevol procés, primer s’ha de ser conscient del que no funciona suficient. En l’equip multidisplinar de l’Hospital Taulí, on intervenen set investigadors dels departaments de pneumologia, neurologia o psiquiatria, entre altres especialitats, compten amb les dades -aplicables a nivell europeu- de l’efectivitat de la CPAP. “Aquesta màquina que insufla l’aire en una pressió continua i empeny les parets perquè no s’obstrueixen, que no s’apropin i, per tant no col·lapsin, és el que ha demostrat resoldre el problema, perquè hem vist que manté les parets separades. Tractem l’acció, i així hem aconseguit eliminar l’apnea obstructiva i, per això recomanem portar la CPAP durant cada hora del descans nocturn”, explica Montse Montaña, investigadora principal de la investigació i membre del Grup de Recerca en Infermeria de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí que des del 2010 treballa en el servei de neumologia, i principalment en la unitat del son.
Ara bé, què passa amb els pacients que no aconsegueixen acostumar-se a la CPAP? Doncs en la primera part de l’estudi, ara pendent de publicació, el seguiment de 111 casos de pacients amb una CPAP prescrita, els ha permès veure que la no adherència al tractament “està més influïda per aspectes de tipus psicològics que una altra cosa, per tant, hauríem d’incorporar la presa de decisió compartida i treballar els hàbits d’adherència”.
Per això ara, amb el 30% dels pacients als quals no ha funcionat el tractament, incorporaran en la continuació de l’estudi de millora de l’adherència estratègies per adquirir els hàbits d’adherència i la presa de decisió compartida. És a dir, ara en una segona part de la recerca estudiaran com individualitzar més el tractament de les apnees del son per a incloure noves maneres de procedir amb el 30% dels pacients que no han tret benefici de la CPAP. Per això han de tenir en compte el pacient i les seves circumstàncies, més enllà de si la teràpia és o no la més indicada per al seu problema. “El nostre paper en aquests pacients és ajudar-los a l’adaptació, intentar aconseguir que s’adaptin a la teràpia i tinguin un compliment adequat del tractament”, afirma Montse Montaña. “Com més hores usen la CPAP, millor resultat es té, més es redueix el risc de problemes de salut futurs i menys cansament se sent durant el dia, perquè a la nit es descansa millor”, afegeix la infermera.
Símptomes de l’AOS
Des del departament d’Otorrinolaringologia de Clínica Corachan, la doctora María Martel explica que “els símptomes dels pacients amb síndrome d’apnea obstructiva del son poden ser múltiples. Durant el dia, és fàcil que sentin una excessiva somnolència, que seria el símptoma més important. També poden patir mal de cap (cefalees), cansament crònic, i trastorns de conducta i personalitat, com serien la depressió i la irritabilitat. La seva atenció també es pot veure disminuïda, la memòria de successos recents pot deteriorar-se i pot ser que disminueixi la libido”.
De nit -afegeix Martel- “els símptomes més comuns acostumen a ser el ronc, les pauses respiratòries, el despertar freqüent, i la producció de gran quantitat d’orina (poliura) nocturna, però també l’insomni o la sensació de coïssor des de l’estómac fins a la boca (pirosi). I poden donar-se encara altres símptomes més greus com a complicacions hemodinàmiques i cardiovasculars: Hipertensió arterial (HTA), arrítmies, hipertensió pulmonar o cardiopatia isquèmica, entre d’altres patologies.
Però principalment els símptomes que més fàcilment es detecten en un cas d’apnea del son són la somnolència diürna, ja des de bon matí la persona es pot llevar ja cansada, tot i haver dormit moltes hores, i l’altre símptoma és el ronc amb parades respiratòries.
En l’origen de les apnees se sap que no hi intervé una única causa, sinó que és un fenomen multifactorial, amb diferents factors identificats com a influents. Ho són l’edat, perquè a major edat hi ha més incidència; el pes, ja que amb sobrepès hi ha més tendència a patir-ne, i alguns actors genètics també s’hi han associat. Els homes pateixen més AOS que les dones i això sembla que pot ser degut a la diferència en la morfologia de la via d’aèria. La forma i disposició del paladar i la mandíbula també hi tenen a veure. L’obstrucció nasal, en canvi, pot agreujar un cas d’apnea obstructiva perquè augmenta la pressió i agreuja la intensitat i durada, però per si mateixa no és tant un factor d’origen de l’AOS.
Com ens recorda la infermera Montse Montaña, “dormir és un dels pilars fonamentals de la salut, juntament amb la dieta, l’exercici i l’activitat i actitud mental”.
El Diari de la Sanitat, 2024