Més a prop de controlar més i millor les tremolors del Parkinson

En la malaltia de Parkinson, els pacients pateixen, en moltes ocasions, moviments involuntaris i incontrolats, i fluctuacions en el seu estat motor. Per alguns d’ells existeixen opcions terapèutiques, com l’estimulació cerebral profunda, que els permet controlar aquest desajust motor. Però són tractaments molt invasius i no es poden aplicar a tots els pacients.

Actualment, el tractament amb levodopa –compost químic–, administrada de forma oral, és la teràpia més efectiva per controlar els símptomes del Parkinson. Però molts pacients, ni amb aquest fàrmac no aconsegueixen mantenir un control estable i continu. Alguns dels seus símptomes motors continuen apareixent i desapareixent en diferents moments del seu dia. Per això es continua investigant possibles noves teràpies.

I els resultats publicats a la revista The Lancet Neurology d’un assaig en el qual participa l’Hospital del Vall d’Hebron, són molt optimistes en aquest sentit. És un estudi clínic de fase III multicèntric internacional que mostra que una nova teràpia basada en levodopa, però administrada per via subcutània disminueix aquestes fluctuacions motores.

El Vall d’Hebron ha estat un dels centres que ha participat amb un major nombre de pacients en aquest assaig realitzat amb un total de 243 pacients amb Parkinson de més de 100 centres arreu del món. L’estudi ha provat la seguretat i eficàcia de l’administració de levodopa per via subcutània, és a dir, mitjançant una petita bomba implantada sota la pell.

La teràpia provada en aquest estudi, anomenada ND0612, ha estat desenvolupada per la farmacèutica NeuroDerm i ofereix una alternativa als fàrmacs orals, que presenten limitacions. Segons ha explicat el Dr. Jorge Hernández-Vara, neuròleg adjunt de la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de Malalties Neurodegeneratives del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), “en prendre levodopa per via oral, els nivells de fàrmac que hi ha a la sang varien, i això provoca que els símptomes no estiguin sempre controlats. La infusió subcutània ofereix uns nivells més constants del medicament. D’aquesta forma, esperem observar beneficis significatius per als pacients”.

En l’estudi es va comparar l’eficàcia del fàrmac per via subcutània (ND0612) durant tot el dia en comparació amb l’oral. En una primera fase, per trobar la dosi òptima per a cada participant, tothom va rebre, per separat, el fàrmac oral durant 4-6 setmanes i la teràpia subcutània durant unes altres 4-6 setmanes. Posteriorment, un grup va mantenir exclusivament la teràpia oral mentre que l’altre va rebre la teràpia amb ND0612.

Els resultats van mostrar que la infusió subcutània disminuïa les fluctuacions motores en els pacients: amb ND0612 és possible tenir gairebé dues hores més seguides sense moviments involuntaris, i es redueixen els espais de temps en què el tractament no és efectiu. A més, els pacients que rebien ND0612 podien fer millor les activitats de la vida quotidiana, com ara menjar, vestir-se, fer la higiene personal, escriure, etc.

Efecte més ràpid

Els investigadors també destaquen la rapidesa en l’observació dels beneficis per als pacients. Mentre que altres teràpies d’infusió subcutània requereixen mesos de tractament per observar un canvi, amb ND0612 els pacients milloraven el control dels símptomes en poques setmanes. “Amb aquest assaig demostrem que la teràpia amb ND0612 permet una aproximació individualitzada i flexible per optimitzar el tractament, amb un impacte clar en la millora de la qualitat de vida dels pacients amb Parkinson. És, per tant, una bona alternativa abans de considerar altres opcions amb cirurgia molt més invasives”, assegura el Dr. Hernández-Vara.

Quant a la seguretat, l’assaig va confirmar que els efectes adversos que es van observar eren lleus.

L’estudi ha estat fruit d’un treball multidisciplinari, clau per obtenir resultats exitosos. En les teràpies d’infusió de medicaments assistides per dispositius, com ara la utilitzada en aquest estudi, és fonamental el paper d’infermeres especialitzades en la malaltia. En aquest sentit, Vall d’Hebron ha apostat pel rol de la Infermera de Pràctica Avançada. A més, cal destacar la feina de professionals de coordinació d’estudis que treballen per assegurar la qualitat de les dades i gestionen tots els processos associats al desenvolupament d’un assaig clínic.