Opinió

Sobraran metgesses?

Davant algunes informacions que apunten que en un període relativament curt de temps ens podem trobar amb un superàvit de metgesses, perquè se n’estan formant moltes i les jubilacions aniran progressivament en descens, crec que tots plegats hauríem de fer l’esforç d’observar la realitat que ens envolta i arribar a les nostres pròpies conclusions.

Abans de fer qualsevol càlcul s’han de prendre decisions estratègiques. Quina població volem atendre, quines prestacions públiques volem oferir i amb quina distribució territorial. Universalitat, equitat i eficàcia són els principis bàsics que fins ara hem utilitzat, però, són els que en un futur pròxim els dirigents polítics volen mantenir?

Partim de la base que efectivament és així. Es manté la cobertura universal, tant per població com per territori, i per a tot el ventall de diagnòstics de salut possibles. En primer lloc, cal abordar qui fa el què i en quina proporció. Hem d’assumir que en el nostre sistema sanitari la gran majoria de procediments terapèutics són realitzats per les metgesses. Tenim un clar exemple documentat que ens explica que el 66% de les visites totals a l’atenció primària les duen a terme les metgesses d’aquest nivell assistencial.

La població demandant de serveis augmenta, perquè la nostra societat s’envelleix i la millora constant dels tractaments facilita que moltes malalties esdevinguin cròniques. En paral·lel, especialitats com la geriatria o formacions específiques com la medicina de pal·liatius es tornen rellevants. Les metgesses requereixen més temps i més coneixements per prendre decisions complexes i d’impacte per a les persones afectades. En conseqüència, es necessita un major esforç del sistema per acompanyar aquestes necessitats assistencials i la seva complexitat afegida.

A més, no podem oblidar que tot el temps dedicat a la investigació, docència i recerca s’extreu de la vida personal, fora de l’àmbit laboral, ja que els mateixos professionals que presten l’assistència dediquen part del seu temps privat a incrementar els seus coneixements i compartir-los en publicacions o estudis. Necessitem més facultatius perquè les diferents tasques es puguin assumir com a part de la jornada de treball.

Conciliar i poder gaudir d’una vida plena també ha de ser una realitat. Les professionals de la salut tenen dret al temps personal i familiar, com la resta de treballadors. Per aconseguir-ho, és imprescindible el control de la càrrega de treball i la càrrega mental associada. El personal facultatiu està obligat a fer jornades extraordinàries (guàrdies) i, a causa del dèficit de professionals, es veu pressionat a fer hores extres per reduir les llistes d’espera, gestionar els pics de demanda o millorar l’accessibilitat del sistema. En aquest sentit, els estudis de càrregues de treball s’haurien de sistematitzar perquè el desgast, l’estrès i la fatiga mental no passin factura a les professionals.

En últim lloc, hem de saber llegir l’aportació al camp de salut de les noves tecnologies, especialment de la intel·ligència artificial (IA). Res indica que el seu desenvolupament i implantació faci prescindibles els facultatius. La IA, almenys inicialment, requerirà la supervisió d’una metgessa. També els rols competencials que puguin assumir altres col·lectius hauran d’estar supervisats i avalats pels professionals mèdics. Constantment es parla de la distribució de tasques i de la burocràcia a les consultes. Les teories i propostes de canvi estan plantejades des de fa dècades. La realitat, però, és que els estudis realitzats a diferents països no han demostrat que la feina de les metgesses pugui ser realitzada per cap altre professional de la salut. Al contrari, quan altres perfils prenent les decisions clíniques augmenta la saturació del sistema, s’incrementa la despesa i disminueix l’efectivitat. Cada col·lectiu té les seves competències i les ha de poder desenvolupar al màxim al voltant de les àrees pròpies de coneixement. No hi haurà, per tant, una minva del requeriment de metgesses.

També cal tenir en compte que el mercat laboral és global i la transferència de talent entre països és constant. Catalunya es nodreix amb molts professionals d’altres indrets del món i, de la mateixa manera, exporta talent a altres territoris. Això serà un problema si les pròximes generacions no només decideixen marxar, sinó també formar-se a altres sistemes de salut, sense la intenció de tornar a casa nostra. Per aquest motiu, difícilment tindrem un excedent de metgesses si hem de suplir els professionals que es retiren —especialment els 10 anys vinents— i la pèrdua de talent cap a altres sistemes de salut per les incomparables condicions laborals i retributives que els hi ofereixen.

L’Institut Català de Salut (ICS) està negociant amb els representants dels seus prop de 55.000 professionals el nou conveni de relacions laborals de la sanitat pública. El conseller de Salut, Manel Balcells, assegura que la negociació es troba ja en la seva fase final i ha admès que un dels principals reptes als quals ha de fer front l’Administració és la retenció del personal sanitari. Estem davant d’una oportunitat d’or per oferir una proposta que generi confort i benestar al personal facultatiu que treballa al sistema, i per retenir les generacions venidores, garantint que l’atenció mèdica continuarà sent pública i de qualitat. És un tren que no tornarà a passar, o pitjor encara, quan passi una altra vegada potser ja no trobarà ningú que s’hi vulgui pujar.