La vacuna de la covid-19 altera la menstruació? La resposta curta és que encara no se sap perquè no hi ha estudis concloents. Diverses dones han compartit a través de les xarxes socials experiències de desajustos en el cicle menstrual després de rebre la vacuna, amb sagnats més abundants i prolongats, i també endarreriments o retards en l’arribada de la regla.
Alhora, es pregunten per què no hi ha més informació al respecte i sobretot per què no s’avisa prèviament d’aquests efectes. El cert és que ni els protocols ni les fitxes tècniques de cap de les vacunes inclouen la possibilitat d’aquests efectes secundaris, que han aparegut amb l’inici de la vacunació massiva.
Carme Valls, endocrinòloga especialitzada en medicina amb perspectiva de gènere, afirma que és habitual que en la fase 3 dels assajos clínics no es coneguin tots els efectes secundaris, i que és en la fase 4, en què molta més gent rep la vacuna, on es detecten nous efectes com ara els casos de trombosi.
Hipòtesis a l’espera de respostes definitives
Davant la desconeixença, diverses hipòtesis intenten explicar quin mecanisme podria haver-hi al darrere d’aquestes alteracions. D’una banda, es planteja que les modificacions del període menstrual formin part de la resposta immunitària del cos. D’altra banda, hi hauria la possibilitat que sigui fruit de l’estrès, que al seu torn indueixi una alteració en les hormones de l’hipotàlem i altres òrgans que regulen el cicle menstrual.
Valls assenyala que en qualsevol cas, es tracta d’una “alteració temporal com també pot donar-se en determinades èpoques de l’any o durant un període d’exàmens”, i que es normalitzen després d’un o dos cicles menstruals. Així i tot, creu que val la pena informar a la metgessa si apareix una alteració, especialment si és greu i es manté durant tres cicles menstruals.
La recollida de dades i informació és el primer pas perquè es pugui fer una investigació. Francisco Carmona, cap de Ginecologia a l’Hospital Clínic de Barcelona, explica que després de la recollida de dades, el primer que s’hauria de fer és “confirmar si l’increment d’alteracions té una base real”, i després, “si hi ha una relació de causa-efecte amb la vacuna, o si només és una associació temporal”.
A més d’informar el metge, també és possible notificar l’aparició d’efectes adversos a través del web de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), organisme que duu a terme les tasques de farmacovigilància a l’estat espanyol.
L’AEMPS encara no ha informat de la posada en marxa de cap recerca específica sobre aquests possibles efectes adversos ni ha fet públiques dades del nombre de notificacions d’aquest tipus. Al Regne Unit, l’Agència Reguladora de Medicaments i Productes Sanitaris menciona que s’han informat de 22.981 casos de desajustos del període menstrual, un nombre que matisen, “és molt baix en proporció amb el nombre de dones que han rebut la vacuna”.
A la Universitat d’Illinois, als Estats Units, ja està en marxa una enquesta que va llançar una professora associada d’antropologia, Kathryn Clancy, després de patir algunes alteracions menstruals. A l’estat espanyol, el Departament d’Infermeria de la Universitat de Granada, amb la matrona Laura Baena al capdavant, també té en marxa un estudi per poder aclarir les causes d’aquestes alteracions.
Aquest estudi es presentarà a la càtedra Antonio Chamorro-Alejandro Otero de la Universitat de Granada, que ha obert una convocatòria pública per presentar projectes d’investigació que tinguin relació amb les “característiques cel·lulars, fisicoquímiques i immunològiques de la menstruació”.
La necessitat d’escoltar les dones
La ginecòloga Enriqueta Barranco, directora de la càtedra Antonio Chamarro-Alejandro Otero, assenyala que malgrat que els desajustos en la menstruació siguin temporals, “comporten una necessitat de consultes mèdiques, proves diagnòstiques i patiment amb un cost per a la salut de les dones en conjunt i de manera indirecta per al sistema sanitari”.
La qüestió de fons és el biaix de gènere en la medicina. Per exemple, l’exposició dels efectes adversos en els informes i els protocols es fa de manera global, sense especificar les diferències entre homes i dones. Una pràctica que la ginecòloga assegura, “forma part del patró patriarcal de la ciència”, ja que “una malaltia o una resposta adversa a un medicament o una vacuna és absolutament diferent per a homes i dones”.
En aquest sentit, un element a destacar en el cas de la vacuna de la covid-19 és que un dels requisits per a les dones voluntàries en els assajos clínics era l’ús d’anticonceptius. Barranco assenyala que “no hi ha informació sobre quin tipus d’anticonceptius utilitzaven”, una variable a destacar, ja que “no es pot equiparar el patró de sagnat natural amb el que es produeix amb anticonceptius hormonals”.
Amb tot, la ginecòloga demana “entendre les dones quan es queixin de problemes menstruals i facilitar-los-hi ajuda informativa per contribuir a disminuir l’angoixa”. Sobretot, Barranco insisteix que “quan una pacient pregunti si el que li succeeix és conseqüència de la vacuna que la resposta no sigui directament un no per por a ser titllat de negacionista”.
