Actualitat

Motius per dir prou

La vaga convocada pel sindicat Metges de Catalunya aquesta darrera setmana de novembre ens està portant a un debat sobre l’Atenció Primària centrat en els metges.

Però si alguna característica té l’Atenció Primària de Salut és el treball en equip i la relació interdisciplinar entre tots els professionals que hi donen servei: infermeres, administratius, treballadors socials, pediatres, odontòlegs i metges de família. I tots patim la situació de descapitalització de personal i recursos dels darrers anys.

Totes les reivindicacions respecte a l’increment de pressupost que ens permeti maximitzar la nostra capacitat de resolució, l’autonomia de gestió dels equips, la gestió de les mateixes agendes per part dels professionals, les millores retributives i de qualitat de vida professional, les compartim i les subscrivim des de la nostra vocació de cuidar de les persones, amb totes les conseqüències i per tant, també dels professionals. De tots els professionals dels Equips d’Atenció Primària.

És obvi doncs que les infermeres compartim la necessitat d’un canvi de model del sistema de salut i que aquest canvi ha de passar per enfortir i molt l’atenció primària i la salut comunitària. Portem anys reivindicant-ho.

Durant aquesta vaga s’ha posat el focus en el nombre de visites per metge però l’Atenció Primària i Salut Comunitària no només està orientada a la malaltia i a visites individuals en una consulta, sinó que es basa en una importantíssima feina de prevenció i promoció de la salut dins la comunitat. En són exemples el programa Salut i Escola, les intervencions comunitàries a casals de gent gran, a instituts, a associacions de veïns, mercats, entre molts altres. La descapitalització de la primària també s’ha traduït en la reducció d’aquests programes i intervencions a la comunitat. Reduir programes de prevenció i promoció de la salut es tradueix a la llarga en més dependència de la ciutadania, més costos pel sistema i menys salut en general.

En aquest context les infermeres tenim clar que la nova orientació de l’Atenció Primària ha de passar si o si per:

1. L’aposta clara per les infermeres familiars i comunitàries que tenen l’objectiu d’ajudar a les persones a prendre decisions autònomes i responsables sobre la seva salut. Una especialitat que ajuda a apoderar, a través de l’educació per la salut, i millorar comportaments i estils de vida en un sentit participatiu i ampli de manera individual i col·lectiva. És imprescindible el reconeixement de l’especialitat familiar i comunitària de les infermeres d’aquest país i per tant, dotar d’una vegada per totes la categoria professional que ens correspon. Una especialització que també permet solucionar i gestionar molts problemes de salut des de la infància fins a la vellesa.
2. Donar visibilitat a la figura de la infermera de capçalera: Per a tothom és sabut que tot ciutadà té un metge de família o un pediatre de capçalera, que pot sol·licitar cita per internet, per telèfon o bé presencialment al seu centre de salut, però molts ciutadans desconeixen que també tenen una infermera de capçalera a la que igualment li pot demanar hora de visita directament per temes relacionats amb l’assessorament i acompanyament en la presa de decisions sobre aspectes relacionats amb la seva salut: consell antitabac, estat vacunal, alimentació, situacions d’adaptació de situacions vitals, seguiment de malalties cròniques, seguiment del desenvolupament d’un infant, per posar alguns exemples. La cartera de serveis de la infermera familiar i comunitària és molt desconeguda per a la ciutadania en general i aquí ens tocarà a les infermeres donar-les a conèixer.
3. L’adequació del nombre de població assignada segons les necessitats reals de la població que atenem, garantint el treball que realitzem a la comunitat juntament amb d’altres agents de salut. De fet, en Atenció Primària i Comunitària, és especialment important les intervencions que fem a i amb la comunitat. La integració comunitària i les infermeres tenim una llarga experiència en fer activitats fora dels centres de salut i a impulsar el treball en xarxa en col·laboració amb salut pública, treball social i les persones i famílies dels barris i comunitats.
4. Incrementar els espais per adequar l’oferta d’atenció a domicili que la població necessita i que s’ha d’augmentar considerablement degut a l’envelliment i la complexitat dels problemes de salut que presenta la ciutadania. Som expertes en l’atenció domiciliària, en el seguiment i control dels malalts més complexos així com en l’acompanyament al final de la vida, donant suport a les persones que atenem i al seu entorn familiar.
5. Incrementar els recursos per poder exercir plenament les nostres competències professionals amb la màxima resolució i de manera finalista: prescripció, dotacions, sistemes d’informació i estacions clíniques de treball que integrin la promoció i la prevenció i l’orientació familiar i comunitària.

No es pot construir una societat saludable i un model d’atenció transformador sense posar sobre la taula aquestes qüestions. Les infermeres estem disposades a activar tot allò que millori el sistema però no podem renunciar a cuidar de les persones amb totes les garanties perquè els ciutadans hi tenen dret.