Les ciutats lliuren una batalla per ser civilitzades. Un batalla contra la primacia de l’automòbil sobre les persones. Una batalla a vida o mort perquè la ciència cada vegada és més concloent a l’hora de valorar l’impacte de la contaminació sobre la salut. Què podem fer? Les respostes a aquesta pregunta van centrar la presentació del darrer Cuadernos de Eldiario.es, dedicat a ‘La ciutat civilitzada’, el divendres 26 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
La ciutat, en paraules de Miquel Àngel Moll, enginyer de camins expert en polítiques de contenció del trànsit, s’enfronta a “quatre genets de l’apocalipsi” desfermats per l’automòbil: “la contaminació, la congestió, el consum irracional d’energia i els accidents”. Carme Borrell, doctora i gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, recorda que la contaminació té múltiples efectes, que van de la incidència en malalties respiratòries i cardiovasculars, a trastorns cognitius en la infància. A l’estrès i alteracions del son a causa del soroll. O al sedentarisme associat a la ‘cultura del cotxe’.
L’alternativa està en el transport públic. I en l’anomenada ‘mobilitat activa’. En caminar. En anar amb bicicleta. Mikel López Iturriaga, autor de ‘El Comidista’ i ciclista urbà, és contundent: “Des que no tinc cotxe visc més feliç”. I si ho necessita, “el llogo o el comparteixo”. El moderador de la taula rodona, Gumersindo Lafuente, periodista i responsable de Cuadernos, recorda que “l’automòbil era el paradigma de la llibertat” i avui sabem que no és així. Tot el contrari, l’automòbil planteja un problema de llibertat.
Carme Borrell va fer seu el símil que Ignacio Escolar, director de Eldiario.es, planteja a la revista. “Passa com en el tabac. Quan vam tenir evidències que el tabac perjudicava la salut vam entendre que la llibertat dels fumadors acabava quan començava la dels altres”. Ara sabem que passa el mateix amb la contaminació i, afirma Borrell, “necessitem primer conscienciar els ciutadans sobre aquesta realitat i, després, aplicar polítiques valentes que protegeixin la seva salut”. Necessitem també, afegeix Moll, un urbanisme que “pacifiqui el trànsit” i va posar com a exemple les ‘superilles’ que intenta implantar l’Ajuntament de Barcelona. I calen, conclou Gumersindo Lafuente, més debats com el que va celebrar al CCCB amb motiu de la publicació del Cuadernos sobre ‘La ciutat civilitzada’.