El més llegit
Subscriu-te
No et perdis cap article

Francesca Zapater

Francesca Zapater
«És una llàstima que prioritzar la longitudinalitat no sigui a les agendes dels gestors i de les polítiques sanitàries».
«Em dol sentir que allò que fèiem plegades, treballar pels malalts, compartir dificultats i preocupacions, marcar-nos fites, aprendre i ajudar-nos les unes a les altres, ara ja no és possible perquè no tenen temps ni d’anar a les sessions, ni de parlar-se o mirar-se als ulls».
Els metges tenen el poder de defensar la dignitat i el benestar dels altres en temps difícils, és un codi moral de la professió que pot guiar a través de les dificultats d’avui cap a l’esperança d’un demà millor.
La població dels EUA, globalment, viu menys anys que la població europea, i les diferències en la mortalitat relacionades amb el grau de riquesa són superiors. Aquests resultats es poden atribuir a que les dues poblacions compten amb sistemes sanitaris i sistemes de suport social diferents, més desenvolupats als països europeus en general.
Les dades revelen que els països que van optar per majors restriccions van presentar un creixement econòmic més pobre, fins i tot negatiu, durant el període pandèmic. Suècia només va perdre aproximadament un any de creixement, mentre que altres països de l’OCDE en van perdre entre un i tres.
És un contrasentit que els metges dediquin més temps a les persones en situació de baix risc de patir una malaltia que a les persones que presenten símptomes i que han de patir mesos de demora per ser atesos de manera adequada en el sistema.
Els sistemes de salut tenen dificultats per assumir els costos dels nous productes farmacèutics.
La millora de l’accessibilitat a l’AP ha de ser per a tothom, amb especial atenció als col·lectius actualment més desatesos i que viuen en pitjors condicions socials i econòmiques. I ha d’anar associada a una atenció de qualitat i longitudinal.
«El sentit primari de la pràctica clínica, que és el diagnòstic i el tractament de malalties, s’ha perdut en molts casos per entrar en una activitat sense sentit. Aquesta deriva ha estat centre d’interès de diversos pensadors»
«La disponibilitat de l’APS és desigual i inequitativa. Mentre hi ha qui espera un mes, n’hi ha d’altres que consulten en tres serveis pel mateix procés. Hi ha qui no pot accedir per barreres tecnològiques i d’altres que utilitzen diversos accessos telemàtics al mateix temps. Hi ha equips amb mancança de metges i d’altres que no»