El problema del tabaquisme al nostre país ha mostrat indicis de millora en els últims anys, quan ha anat disminuint notablement el consum de tabac alhora que les malalties i les morts que causa comencen també un declivi. En bona part això es deu a l’entrada en vigor de polítiques reguladores de la promoció i del consum de tabac, que han aconseguit que els menors creixin més lliures d’estímuls per provar-ho, que tots puguem respirar en general aire sense fum, i que els fumadors tinguin més oportunitats per deixar-ho. A més, el tractament fiscal del tabac s’ha orientat en un sentit més preventiu. Però moltes persones pateixen i moren prematurament per culpa del tabac encara, cal actuar.
L’any 2014 es va aprovar una nova directiva europea sobre productes de tabac que introduïa alguns canvis en les normes vigents en ampliar els advertiments sanitaris en els paquets de tabac i restringir la publicitat dels cigarrets electrònics. La setmana passada i amb un notable retard respecte als terminis previstos, el govern va aprovar un reial decret llei que incorporava a la legislació espanyola diversos aspectes de la directiva, especialment les restriccions a la publicitat dels cigarrets electrònics (pendent de ratificació per les Corts). El passat estiu altres elements de la directiva s’havien incorporat a la nostra normativa. Just la mateixa setmana, diputats de l’oposició socialista havien reclamat mitjançant una proposició no de llei (PNL) aquesta transposició, així com altres mesures de control del tabaquisme, entre elles la prohibició de l’ús de tabac en espais restringits i en espais oberts amb gran presència de menors, la realització de campanyes de sensibilització social sobre el tabac, instant a millorar el seguiment del tema i la coordinació amb les CCAA en tractaments, i proposant pujar els impostos.
Encara que la transposició de la directiva europea de 2014 queda finalment resolta (encara que amb gairebé un any i mig de retard respecte a la data límit fixada), aquesta proposició permet obrir una finestra d’oportunitat per seguir millorant les polítiques de control del tabaquisme. Si s’aprovés (el que requereix que els diversos grups parlamentaris es posin d’acord en alguna cosa compartida, com és la salut pública) tal vegada es podria engegar des de la Comissió de Sanitat del Congrés una modificació de la llei vigent per prohibir fumar en alguns espais oberts de gran afluència com els estadis a l’aire lliure (com ja es va fer al País Basc), i per a vehicles amb nens (com han fet molts altres països). També a estendre la prohibició d’ús dels cigarrets electrònics a tots els espais on està prohibit fumar, per coherència. Fins i tot a plantejar l’empaquetat neutre del tabac, evitant que els paquets siguin un element de màrqueting (com va fer fa uns anys Austràlia i ho han adoptat països veïns com França). Fa uns anys, la Comissió de Sanitat va tenir un paper clau en la revisió i millora de la llei de tabaquisme, ampliant l’aire lliure a bars i restaurants. Seria de desitjar ara un treball similar, que requereix lideratge, consens, i donar prioritat a la salut pública sobre altres aspectes, però del que hi ha bons precedents en anteriors legislatures. Segurament els temes de seguiment, tractament i campanyes inclosos en la PNL no són temes pròpiament legislatius, sinó de gestió (i de recursos); però evidentment poden millorar si el clima és propici, com ha passat abans. El tema fiscal hauria de millorar-se, però segurament d’una altra forma.
Des del moviment de prevenció molts pensem que estaria bé aprofitar el moment per abordar el tema. Celebrem la transposició (encara que sigui amb tant retard) de la directiva, i recaptem suports a aquesta PNL esperant que sigui el preludi d’un esforç per seguir millorant.
