Crònica

Manel del Castillo: «Per a prestar serveis a les persones, hem de tenir models més flexibles»

Massa regularització, feixucs protocols i burocràcia, i una organització que no fa àgil el servei a les persones són grans espines d’un sistema sanitari català que, per altra part, és ben lloat per la seva universalitat i equitat. Millorar-lo, llevar-li les arestes, per al benestar de tothom, està en mans de tots. D’uns, perquè són els qui han de repensar i canviar aquesta organització que trava el propòsit d’una atenció humanitzada a cada pacient quan ho necessita, i també en previsió del que haurà de menester. I d’uns altres, perquè som els usuaris del sistema els qui hem d’exigir i defensar el dret a una assistència adequada, en el temps precís.

Amb arguments així, es va anar construint la conversa sobre La sanitat que necessitem, amb el Dr. Manel del Castillo, que presideix el Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (Cairós). Va tenir lloc el passat dilluns 13 d’abril, dins del cicle de Converses Úniques organitzat per la Fundació Periodisme Plural, i coincidint amb el desè aniversari de la creació del Diari de la Sanitat, en una sala plena de subscriptors i lectors que van assistir a l’acte com a públic.

Francesca Zapater, metgessa de família i sòcia fundadora del Fòrum Català d’Atenció Primària (FOCAP), va ser l’encarregada de conduir la xerrada plantejant al Dr. del Castillo qüestions sobre les flaqueses i necessitats de millora del sistema. La manca de professionals sanitaris, de recursos econòmics i la sobrecàrrega de feina tan expressada públicament en les vagues per la insatisfacció i desgast del sector va ser un dels fils conductors. De recursos –va dir qui és també director-gerent de l’hospital Sant Joan de Déu Barcelona, càrrec que deixarà aviat– “no dic que no en puguin faltar, però el problema realment és el funcionament i l’organització del sistema”. Perquè –afegia– “en els últims anys hem comptat amb cinc mil milions d’euros més, però els resultats no milloren”.

De fet, tal com va dir també el Dr. del Castillo, “l’envelliment creixerà i, amb ell, també hi haurà més necessitats, per tant, si no fem un bon diagnòstic per saber què és el que falla i impedeix funcionar bé, ja podem injectar diners, que el sistema no millorarà”.

I va precisar encara més: “no és només problema d’organització del sistema sanitari, sinó del model de serveis públics,”. Del Castillo es va explicar: “S’està deteriorant el model de societat que tenim”. En aquest sentit –va dir– “voldria fer conscienciació. La base és el model de societat, el sistema sanitari forma part d’un constructe que és l’estat del benestar que es vota a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Aquest benestar està basat en un règim de llibertats, amb partits polítics que defineixen què s’ha de realitzar, i han de canalitzar l’opinió dels ciutadans. Però, encara que soni molt romàntic, penso que els partits polítics han perdut el propòsit i, en comptes de pensar en la següent generació, pensen en les pròximes eleccions. Per tant, els podríem dir: vostè per què estava aquí? No era per canviar la societat i no per mantenir-se en el poder?”.

Del Castillo va apuntar també al model econòmic: “Una altra pèrdua de propòsit, perquè es pensa més a mantenir unes estructures, quan s’hauria de pensar en una redistribució dels impostos”. De fet, la burocràcia que s’acusa en el sector sanitari és present també en les gestions d’altres serveis públics, amb el perill –com deia el president del grup Cairós– “que la gent acabi perdent la confiança en un sistema que recapta, però que no serveix a la gent”. 

L’augment del 20 al 34% dels ciutadans que han passat a tenir un doble sistema de salut, contractant una mútua privada, un fet que a Barcelona arriba al 40%, ja parla d’aquest desencís. I és el mateix, i del Castillo en va fer referència també, que succeeix amb l’Educació, on molts pares també es plantegen un canvi a l’escola privada o concertada pels problemes que fan sortir els docents al carrer a fer sentir el seu malestar i la seva sobrecàrrega.

“Que cada vegada hi hagi més gent que cregui que el sistema s’ha de reformar és bo”, considera Manel del Castillo. Ell està al davant de l’equip de treball Cairós que, compost per dotze professionals del món sanitari de diferents especialitats, treballen per configurar les bases o direccions que hauria de prendre la reorganització del sistema sanitari per a la seva millora. El primer que van fer va ser una immersió en els nombrosos estudis que en els últims anys s’han anat fent per tractar de precisar les flaqueses del sistema sanitari. Amb les principals conclusions han anat programant proves pilot que ja estan en marxa i que Del Castillo va citar. Són els vint-i-set Centres de Salut Integral de Referència (CSIR), posant en marxa en ells ja una nova organització més autònoma en funció de les necessitats de cada context. 

Per a del Castillo, és clar que “per a prestar serveis a les persones, hem de tenir models més flexibles.”. I va posar d’exemple la llei de dependència. “No pot ser que hagin de passar entre cinc-cents i mil dies per avaluar el grau de dependència d’una persona. S’ha de poder dir si és dependent o no quan els seus professionals ja ho saben. Això passa per la rigidesa del sistema, que ens porta a la burocràcia per evitar l’arbitrarietat. I així hem convertit un acte clínic, que ha de dir qui és dependent, en un acte administratiu. És el procediment el que és caòtic, no és per falta de diners. El model organitzatiu no està pensat per a servir a les persones. Ens trobem atrapats en un model tremendament rígid, amb un model de gestió totalment obsolet”, va dir.

El propòsit, que és el servei a les persones, queda desdibuixat o es perd, senzillament, per aquesta burocràcia. “Tot ho hem orientat més a la forma que al fons, i acabem pensant més com complidors de normes i no com a servei social”, va expressar Del Castillo. 

Més flexibilitat de competències i rols, i més capacitat per pensar i actuar de manera autònoma, que vol dir també més confiança en els professionals, són altres de les millores que des de Cairós es contemplen com a necessàries. També ho és una fusió més gran entre l’atenció sanitària i els serveis socials, que tenen la missió d’implementar, com a prova, cinc Àrees Integrades de Salut (AIS), una configuració territorial que agruparà tots els dispositius de salut d’un territori –atenció primària, salut pública, salut mental, intermèdia, hospitalària i urgent– sota una governança compartida. Aquest model, amb més fusió del servei sanitari i del social que cada cop més el sobreenvelliment reclama, comptarà amb òrgans de govern conjunt, pressupostos capitatius i sistemes d’informació compartits, afavorint la transparència i el retiment de comptes. “Necessitàvem cinc projectes d’AIS i se n’han presentat vint-i-dos, per tant, el 77% de les trenta àrees concentrades de salut definides a Catalunya han mostrat que tenen ganes de canviar”, destaca el Dr. del Castillo.

La seva conclusió: “ni falten tants diners, ni tants professionals, és aquesta rigidesa del sistema, el problema. Cal canviar l’organització. La falta de metges o infermeres està molt relacionada amb com ens organitzem, que és una fórmula clarament millorable”.

Manel del Castillo va acabar compartint amb els assistents el missatge que va transmetre als vint-i-set líders dels CSIR’s amb els quals es va reunint per fer el seguiment de l’experiència pilot. “Les cinc R que convé tenir presents: Responsables: perquè ens hi estem jugant molt, ja que no tenim garantit el model de societat del benestar que hem tingut aquests vuitanta anys; Reformistes: perquè hem de canviar coses, tothom vol innovar, però no volen canviar; Resilients: perquè ningú va dir que seria fàcil; Realistes: perquè sabem que aquest procés trigarà i Rebels: citant les paraules de la filòsofa i activista feminista Angela Davis, del Castillo es va acomiadar dient: “No estem aquí per acceptar les coses que no podem canviar, estem canviant les coses que no podem acceptar”.