Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els diferents trastorns psiquiàtrics comparteixen un gran nombre de gens de susceptibilitat, mentre que en les patologies neurològiques no psiquiàtriques —com l’alzheimer o el Parkinson— la genètica és molt més específica, segons un article publicat a la revista Science.
En la nova recerca —la més extensa i ambiciosa sobre factors genètics compartits en patologies del cervell— participen Bru Cormand i Raquel Rabionet, de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), el Centre de recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER) i l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD), entre més de cinc-cents experts de països de tot el món.
El treball recopila dades sobre milions de variants genètiques comunes en més de 800.000 persones —entre pacients i voluntaris sans— que podrien ser factors de risc en 25 trastorns neurològics i psiquiàtrics (esquizofrènia, autisme, trastorn bipolar, depressió severa, TDAH, migranya, alzheimer, etc.).
A més, obre noves fronteres a la recerca sobre les patologies que afecten el cervell. Per primera vegada, es perfila la base genètica compartida entre trastorns psiquiàtrics i malalties neurològiques no psiquiàtriques (alzheimer, parkinson, migranya, etc.), i amplia el focus d’interès a trets de personalitat que no es consideren trastorns clínics (inestabilitat emocional, per exemple) i a paràmetres cognitius (com el rendiment escolar).
Els experts s’han centrat en l’anàlisi de variants genètiques que són freqüents en la població general —presents en més de l’1% dels individus—, però que poden donar lloc a patologies psiquiàtriques o neurològiques en determinades combinacions. Les variants estudiades són les que afecten canvis en un únic nucleòtid de l’ADN (SNP), que és el més abundant en el genoma humà.
Tal com explica Bru Cormand, “aquest treball ens ajuda a determinar el pes que tenen les variants genètiques freqüents en l’etiologia de les malalties del cervell: és a dir, a caracteritzar l’arquitectura genètica d’aquests trastorns i separar la base genètica compartida de les especificitats de cada trastorn”.
Gens i trets de la personalitat, a examen
L’estudi confirma una forta correlació genètica entre esquizofrènia, autisme, trastorn bipolar, depressió severa i trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). Ara bé, desvetlla igualment que no existeix un solapament important entre els factors de risc genètic dels trastorns psiquiàtrics i els de les altres patologies neurològiques.
“Alguns trastorns neurològics —apunta Cormand— com l’epilèpsia, l’ictus, l’esclerosi múltiple, el parkinson o l’alzheimer, tenen bases genètiques molt diferenciades entre si i també respecte als trastorns psiquiàtrics. L’única excepció és la migranya, un trastorn neurològic que comparteix genètica amb diversos trastorns psiquiàtrics (per exemple, el TDAH, la depressió severa o la síndrome de Tourette)”.
Un altre dels elements més innovadors és la correlació genètica establerta entre alguns trets de la personalitat —com el neuroticisme, és a dir, la inestabilitat emocional— amb la majoria de trastorns psiquiàtrics i la migranya. En paral·lel, també s’han analitzat diferents mesures cognitives preses durant la infància, “per exemple, els anys d’educació rebuts o el rendiment escolar, que es relacionen positivament amb alguns trastorns psiquiàtrics, com el trastorn bipolar o l’anorèxia, i negativament amb alguns trastorns neurològics, com l’alzheimer o l’ictus”, revela Raquel Rabionet.
Els genotips s’han generat mitjançant plataformes d’anàlisi genètica a gran escala —estudis d’associació del genoma complet (GWAS)— disponibles a Espanya i molts dels països implicats. “Les dades de partida són milions de genotips de centenars de milers d’individus”, recorda Cormand.
“En aquest tipus de treballs tan integradors, la principal dificultat radica en l’harmonització de les dades, a generar un conjunt de dades homogeni que faciliti les anàlisis posteriors. Per tant és essencial aplicar controls de qualitat molt rigorosos”.
Trastorn psiquiàtric i neurològic: una frontera delicada
Durant anys, la classificació de les patologies psiquiàtriques no sempre s’ha basat en les causes reals de cada malaltia, a causa del gran desconeixement sobre l’etiologia d’aquests trastorns. Conèixer els gens concrets que estan implicats en una patologia és un avanç per millorar la classificació (nosologia), el diagnòstic i les estratègies terapèutiques enfront de la malaltia.
Fa temps que els estudis de bessons i familiars han permès determinar que els trastorns psiquiàtrics tenen una base genètica important, sovint superior al 50%. Ara, gràcies a les dades genètiques massives, és possible identificar gens concrets implicats en aquestes patologies —el paisatge genètic— i abordar la quantificació del risc genètic a partir de dades moleculars. A més, la tecnologia aplicada permet fer comparacions entre trastorns, com és el cas del treball publicat a Science.
Trobar coincidències genètiques entre diferents trastorns psiquiàtrics indica que, molt probablement, les fronteres clíniques actuals no reflecteixen processos fisiopatològics diferenciats, almenys a nivell genètic. “Això pot tenir un impacte quant a tractament, però encara és aviat per saber com podrà incidir tot això en la pràctica, en l’elecció de teràpies. No obstant això, sí que podem emprar les noves dades per classificar els trastorns en nous compartiments basats en la biologia subjacent, la qual cosa és probable que ens ajudi a dissenyar teràpies més específiques i adequades”, apunten Cormand i Rabionet.
“De moment —conclouen—, potser caldria adequar les classificacions diagnòstiques actuals en l’àmbit de la psiquiatria. Això no seria necessari en els trastorns neurològics; en aquest cas, les fronteres són molt més clares, tant entre els diferents quadres com respecte als trastorns psiquiàtrics”.
