3.000 euros per una biòpsia de mama. Més de 5.000 per una intervenció de fimosis. 3.500, per llevar unes varius. L’assistència sanitària en un hospital concertat li costa a les arques de la Comunitat de Madrid fins a sis vegades més que en un públic. Les dades són de la Càmera de Comptes, l’organisme responsable de fiscalitzar els fons de les Administracions públiques a Madrid. En el seu últim informe, aquest òrgan destaca, després d’analitzar la despesa sanitària entre 2011 i 2015, que el que es paga a la Fundació Jiménez Díaz de Madrid, amb la qual l’administració té subscrit un Concert Singular, suposa un cost “considerablement més elevat del que resultaria d’aplicar el preu públic o un finançament sobre la base de la càpita mitjana dels hospitals del Servei Madrileny de Salut”.
Aquesta conclusió està recollida en l’avantprojecte de l’òrgan fiscalitzador sobre la despesa sanitària i farmacèutica entre 2011 i 2015, al que ha tingut accés eldiario.es a través de la bústia anònima i segura Fíltrala. Aquest dictamen quantifica aquest excés de cost en “desviacions de fins al 743%”, especialment en les cirurgies ambulatòries, les operacions més freqüents que no requereixen ingrés (intervencions menors de genoll, de peus, d’ulls, de varius…). En cinc anys l’administració pública ha pagat a la fundació més de 1.721 milions d’euros, a raó d’una mitjana de 350 milions a l’any, segons les dades recollides per la Càmera de Comptes.
L’avantprojecte, un text encara no definitiu sobre el qual ha presentat al·legacions la Comunitat de Madrid, reflecteix que el 2012 la pròpia Conselleria de Sanitat va detectar que era possible estalviar fins a 37 milions d’euros anuals de més de 312 si es renegociava el conveni i va plantejar diversos escenaris per fer-ho: amb “finançament capitatiu (considerant el que es paga per càpita, és a dir, per pacient)” o tenint en compte “les tarifes mitjanes (preus públics)”. En aquest segon cas l’estalvi ascendiria a 58 milions, segons recull l’òrgan fiscalitzador. La Consejería de Sanidad confirma a eldiario.es que ja ha presentat les seves al·legacions a l’informe i declina “entrar a valorar el seu contingut” perquè no és el “projecte definitiu”.
L’òrgan fiscalitzador focalitza part del problema en les “clàusules addicionals”, que comprenen els pagaments que es fan a la Fundació Jiménez Díaz, al marge de l’activitat bàsica (anomenada substitutòria) en concepte de facturació extra per l’activitat complementària, la llista d’espera i la lliure elecció. Això és, els pacients de fora de zona que acudeixen lliurement a la Fundació o són derivats d’altres centres a aquest per alleugerir la llista d’espera en cas d’intervencions o d’altres hospitals amb carteres de servei inferiors. Les quanties per aquests conceptes s’han multiplicat entre 2011 i 2015: de 7,6 milions d’euros a 58.
En el text provisional, la Càmera de Comptes reflecteix com el SERMAS va mesurar aquest excés de despesa en 2015 comparant el cost d’algunes operacions ambulatòries i de l’hospitalització en la Fundació Jiménez Díaz amb altres centres públics del mateix grup (amb una cartera de serveis similar). Aquesta comparació s’ha fet sobre la base d’un ítem, els Grups Relacionats pel Diagnòstic, que és el mètode dels hospitals per mesurar la seva activitat.
El resultat és que una biòpsia de mama multiplica per tres el cost (de 1.000 a 3.000), una operació de fimosis per cinc (5.000 euros enfront de 1.000) o una intervenció d’ull aconsegueix els 3.737 euros quan en un hospital públic similar se situa en 510 (més de set vegades més). Les operacions de varius o extreure una piga o un lipoma costen a la Fundació a uns 3.500 euros enfront dels 1.000 de mitjana en els públics. I el mateix passa amb les operacions de peus (galindons o dits martell), que costen tres vegades més amb aquest concert, segons les dades recaptades per la Càmera de Comptes.
“Dels 25 GRD més freqüents en Cirurgia Major Ambulatòria, es verifica que en tots els casos la tarifa de la fundació és molt superior a la mitjana i a la d’altres hospitals”, conclou l’òrgan fiscalitzador. Aquestes intervencions no requereixen hospitalització i és freqüent que els pacients procedeixin d’altres hospitals dins els plans per reduir les llistes d’espera.
Tractar un ictus costa el doble
El SERMAS també fa la mateixa comparació però amb els costos d’hospitalització per patologies i, amb aquesta anàlisi, la Càmera de Comptes arriba a una conclusió semblant: “dels 25 GRD més freqüents en hospitalització, únicament en cinc processos la tarifa de la fundació és inferior”. Tractar una insuficiència cardíaca o un ictus costa el doble, mentre els costos estan més equilibrats en processos com psicosi o cesàries.
Si el correlat es fa amb els preus públics –el que costaria si fos un servei privat– la diferència és encara més pronunciada: s’han detectat desviacions que aconsegueixen fins a el 1.000%, és a dir, un cost multiplicat per deu, amb dades de la liquidació de la despesa de 2014. D’haver-se aplicat les tarifes del preu públic els estalvis anuals haurien ascendit, segons l’òrgan fiscalitzador, a més de 55 milions el 2014 i 61 el 2015. Per a la Càmera de Comptes, a més, és cridaner que mentre “les despeses reals de la majoria d’hospitals públics del grup 3 (al que pertany la Fundació)” van disminuir “entorn del 10%” entre 2010 i 2014, “els de la Fundació Jiménez Díaz es van incrementar un 23%”.
Aquest hospital concertat, de 600 llits, atén a una població de 430.000 persones a Madrid i funciona amb aquest model des de 2006. Des de llavors, el concert s’ha revisat en dues ocasions. La primera va ser el 2011, quan es va signar un Acord de Novació que va ampliar el nombre de pacients que corresponen al centre per zona (de 402.000 a 434.754) i va triplicar els anys de durada del contracte (de 10 a 30). La segona, el 2015, quan es va introduir un canvi de finançament que, no obstant això, no ha donat lloc al descens de costos, com acredita la Càmera de Comptes.
En aquest sentit, l’òrgan fiscalitzador revela que la Comunitat de Madrid va reduir el 2013 en 20 milions d’euros el finançament bàsic recollit en els Pressupostos Regionals per “homogeneïtzar els criteris de finançament de la FJD a la de la resta d’Hospitals del Servei Madrileny de Salut” (de 216 milions a 193). Un canvi en la forma de retribució que la Càmera de Comptes no veu reflectit en els costos finals, per la qual cosa conclou que no s’està aplicant.
La Conselleria de Sanitat tampoc ha aportat a l’òrgan cap “resolució en la qual s’acordi la no aplicació del règim econòmic per finançament capitatiu contemplat en la referida llei de pressupostos ni els motius per seguir retribuint” de la mateixa manera, que “va suposar una major despesa”.
Per això, la Càmera de Comptes commina ara a la Comunitat de Madrid a “renegociar el conveni singular marc en honor d’adequar el cost dels serveis sanitaris al preu públic i així reduir la despesa de l’activitat sanitària substitutòria”. L’òrgan fiscalitzador remata que d’aquest reajustament depèn també la “sostenibilitat del sistema sanitari madrileny” en reduir-se “un cost considerablement més elevat”.
Un gegant del negoci sanitari, darrere de l’hospital
La Fundació Jiménez Díaz pertany al grup Quirónsalud, que també gestiona tres hospitals de la xarxa pública de Madrid (Villalba, Móstoles i Valdemoro). Quirónsalud és l’antiga Capio i va ser comprada el 2017 per 5.760 milions d’euros pel gegant alemany Fresenius, un gran grup europeu de sanitat privada que admet que el negoci més rendible de l’adquisició de Quirónsalud procedeix dels concerts que té signats amb la sanitat pública, especialment, la madrilenya.
“Probablement els sorprèn, però els ingressos del costat públic són més rendibles que els del costat privat”, va dir públicament Stephan Sturm, conseller delegat de Fresenius, després d’anunciar la compra de Quirónsalud per 5.760 milions d’euros al fons de capital de risc CVC. A més de la Fundació, el grup gestiona tres dels quatre hospitals públics de gestió privada de la Comunitat de Madrid.
La Càmera de Comptes, a més d’entrar a analitzar els costos desorbitats de l’assistència sanitària en la Fundació Jiménez Díaz, desmunta amb aquests i altres dades i afirmacions que la privatització sanitària sigui més eficient en la despesa pública, la principal tesi dels governs d’Esperanza Aguirre i Ignacio González (PP) per justificar davant els madrilenys els plans, interromputs parcialment pels tribunals, per deixar una gran part de la sanitat pública en mans privades. L’assumpte també està en mans de la Fiscalia, pendent d’admetre la denúncia de Podemos per suposats sobrecostos de 3.000 milions d’euros en set hospitals construïts per Esperanza Aguirre.
