Un estudi liderat per Laura Otero-García, professora i investigadora de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), mostra que la crisi econòmica i les mesures d’austeritat han influït negativament en la resposta a la violència de parella donada des d’atenció primària a Espanya.
En concret, el treball, publicat a l’European Journal of Public Health, demostra que la disminució de personal en les plantilles dels centres de salut ha fet que els professionals hagin de reduir encara més el temps de consulta, i que per tant trobin dificultats per atendre problemes complexos com el de la violència de gènere.
La recerca presenta dades que mostren que cada vegada són més escassos els recursos per a les dones que necessiten ajuda. També exposa que la violència pot agreujar-se segons augmenta la dependència econòmica de les dones, així com per la pèrdua del paper tradicional de “cap de família” en els homes en atur de llarga durada.
A més, l’estudi basat en entrevistes en profunditat a professionals de la salut d’atenció primària revela que “la formació continuada per donar una resposta adequada a la violència de parella és cada vegada més escassa, i l’excés de càrrega laboral impedeix poder assistir a aquestes activitats quan es convoquen”, assenyalen les autores.
“La recerca permet treure a la llum com s’han contrarestat en part les manques esdevingudes per les retallades, sent la motivació dels professionals sanitaris fonamental per donar resposta des del Sistema Sanitari Públic a la violència de gènere”, declaren.
Economia, retallades i violència de gènere
D’acord amb les autores, la recerca constata tres aspectes en la relació crisi econòmica-retallis-violència de gènere. “En primer lloc, en el context de la crisi econòmica a Espanya, les i els professionals de la salut perceben que hi ha un augment de la càrrega de treball i una pèrdua de qualitat de l’atenció en atenció primària de salut, fent més difícil la detecció de la violència de parella contra les dones”, subratllen.
“Segon –continuen les autores–, les retallades dificulten el treball en equip i minven la formació continuada de les i els professionals, sent ambdues circumstàncies obstacles per abordar adequadament la violència de gènere”.
“El tercer aspecte –agreguen– té a veure amb els programes de sensibilització i capacitació del personal sanitari, que són encara necessaris per millorar i promoure el diagnòstic precoç, l’atenció i rehabilitació de dones exposades a violència de parella. L’estratègia a nivell governamental ha de canviar, proporcionant més recursos als serveis que han de respondre a la violència contra les dones exercida per les seves parelles”.
L’estudi mostra els resultats de 145 entrevistes a professionals de salut d’atenció primària (109 dones i 36 homes) en 16 centres de salut de quatre comunitats autònomes.
