En el moment actual hi ha 10.437 places de pediatria a Espanya, de les quals 6.330 són en atenció primària, segons dades recaptades per les associacions d’aquests professionals en el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. No hi ha pediatres en atur. En els pròxims 10 anys, un miler es jubilarà. En el número de MIR per any s’ha aconseguit la màxima capacitat docent que és 433 per a 2019. La proporció de pediatres hospitalaris i d’atenció primària no es correspon en la seva distribució amb els problemes més prevalents de salut del nen i hi ha un clar dèficit d’aquests últims. Però per què falten pediatres?
Primer, entendrem la dimensió d’aquesta situació: una de cada quatre places de pediatria a Espanya està coberta per un metge de família, és a dir, sense un especialista en la salut dels menors de 14 anys, i s’estima que en els pròxims anys el dèficit pot ser major. És la mitjana que llancen sengles estudis realitzats per l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) i l’Associació Espanyola de Pediatria en Atenció Primària (Aepap), que per primera vegada brinden un diagnòstic detallat del problema no només per comunitats autònomes, sinó també per províncies.
El de l’AEP situa en un 27% el nombre de places de pediatria no cobertes per aquests professionals el 2018, dades que ha obtingut majoritàriament a través de les pròpies administracions. També alerta que més de 40% dels pediatres supera els 55 anys. El diagnòstic varia segons les comunitats autònomes. A Ceuta i Melilla són més del 80% les places de pediatria sense especialista, pel que estan al capdavant, seguides de la Comunitat de Madrid, on són pràcticament la meitat. A l’altre costat, La Rioja, que no pateix aquest problema. A Andalusia, la comunitat autònoma amb més població infantil en termes absoluts i relatius, són 337 de 1.153, per la qual cosa està també per sobre de la mitjana.
Per part seva, l’estudi Situació de la pediatria a Espanya 2018 de l’Aepap està basat en enquestes a aquests professionals en els centres de salut. Ha desglossat, per primera vegada, la realitat per províncies. Situa en el 25,1% les places de pediatria no ocupades per especialistes i posa en els dos extrems a Balears amb el 48,97% -en la Comunitat de Madrid ho deixa en poc més del 30%- i a La Rioja amb el 0%. El fet que hi hagi diferències entre un estudi i un altre el relacionen els seus autors amb que les administracions poden maquillar les xifres, però qualsevol cas la coincidència a nivell general evidència que és un problema generalitzat.
Per províncies, també segons l’informe de l’Aepap, la situació també és dispar. Les províncies amb totes les places de pediatria ocupades per especialistes són La Rioja, Valladolid, Zaragoza i Zamora, mentre que aquelles en les quals el dèficit d’aquests professionals és major són Huelva, Cadis, Almería i Ciudad Real, on falten més de la meitat.
També estudia la pediatria d’àrea, un perfil que es va instaurar per a cobrir places rurals, i que considera que “hauria d’haver desaparegut”. Les comunitats autònomes en les quals continua existint aquest tipus de professionals són Andalusia, Astúries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Comunitat de Madrid (però de manera testimonial perquè no arriba a un 0,5%) i La Rioja, amb percentatges que van del 6,5% al 60%. Qüestió a part també la infermeria pediàtrica, sent Andalusia l’única comunitat autònoma on no existeix, mentre que en la resta a vegades és compartida amb la d’adults.
En opinió de l’Aepap, “cal fer un esforç en la formació MIR” i fer “més atractius” aquests llocs de treball afavorint la promoció i recerca “i disminuint el 30% d’horaris de tarda exclusives o predominants”. Critiquen que “les administracions han tingut molt poc en compte els informes i els posicionaments de l’Aepap”, malgrat la precària situació del col·lectiu i el dèficit de professionals.
Juan Ruiz-Canelo, vicepresident de l’AEP, explica que l’informe pretén complementar les negociacions amb el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social per a pal·liar aquesta situació. Pediatre en un centre de salut de Sevilla, reconeix que en qualsevol cas, “la pròpia evolució de la demografia els fa pensar que es tracta d’un fenomen transitori”, perquè en realitat la natalitat no deixa de caure i cada vegada hi haurà menys nens. Matisa que “la pediatria és apreciada en el MIR i comparativament amb altres especialitats”, però també apunta que es tracta d’una especialitat molt feminitzada i les condicions de treball, que en l’atenció primària posen molts problemes per a conciliar, això es nota.
“Arriben a aquesta especialitat professionals amb molt bons expedients, però quan es topen amb aquesta realitat, o se’n van a la privada o a altres països. No hi ha més que veure la demanda dels nostres metges per part de països com Regne Unit i Suècia, i ara Alemanya. Es porten a centenars de professionals que s’han format aquí”, exposa.
Possibles solucions
Entre les solucions que proposen des de l’AEP, figuren incrementar les places MIR de pediatria i la rotació pels centres de salut, per a millorar el coneixement i la fidelització. També, millorar les retribucions i les condicions laborals dels pediatres, prioritzant en carrera les “destinacions dures”; reorganització dels horaris per a afavorir la conciliació: centralització mentre no es disposi de pediatres per a tots els centres de salut; millorar la comunicació amb els especialistes i l’accessibilitat a les proves diagnòstiques; desenvolupament de sistemes d’informació que promouen la història de salut única; presència d’aquests professionals en les comissions de docència dels hospitals i com a tutors de MIR de l’especialitat; adequar els contingents; i implementar el model d’atenció a la cronicitat, la cobertura de la unitat de pal·liatius…
El fet que tantes places de pediatria estiguin exercides per professionals sense formació específica en l’especialitat obliga a plantejar el debat de si això és necessari o no, perquè hi ha controvèrsia sobre el tipus més adequat: pediatres o metges de família. Per a respondre a això, l’AEP va fer un estudi que compara la pràctica clínica dels uns i els altres en qüestions com la prescripció d’antibiòtics; la indicació de proves diagnòstiques; el tractament de l’otitis, de l’asma, de la febre i de diverses alteracions psicopatològiques; i la prevenció.
Entre altres coses, han comprovat que els metges de família van prescriure més antibiòtics que els pediatres per a les infeccions de vies respiratòries. Els pediatres van tenir més probabilitats d’adherir-se a les recomanacions de les guies de pràctica clínica sobre el tractament de la febre i una major capacitat de resolució per a altres malalties de gran prevalença durant la infància i l’adolescència, com són l’asma i l’otitis. Igualment, els nens amb pediatres presenten percentatges de vacunació molt superiors.
La presidenta de l’Aepap, Concha Sánchez Pina, aclareix que no és que la pediatria no sigui atractiva: “És una de les especialitats que més es trien els que aproven el MIR, de les primeres que s’acaben en l’elecció… El que són poc atractives són les condicions de treball que després de la crisi es donen per als metges de família i per als pediatres en els centres de salut. L’atenció primària ha suportat les retallades sanitàries proporcionalment més que l’hospitalària”, relata. En la mateixa línia, apunta que bastants hospitals de recent creació “han absorbit un important contingent de nous pediatres” i recorda que fa una dècada hi havia més que optaven per l’atenció primària.
D’altra banda, rebutja la possibilitat de reduir l’edat dels nens atesos per pediatre per a corregir el dèficit. “En l’actualitat, dels 7 als 14 anys, els pares poden triar lliurement entre tenir pediatre o tenir metge de família i la realitat és aclaparadora. On hi ha pediatres els pares els trien pràcticament en el 100% dels casos per als seus fills fins als 14 anys. Els resultats en salut també semblen millors si són atesos per pediatres”, remata.
“Partim en els centres de salut d’un dèficit de 1.600 especialistes que s’agreujarà els pròxims anys perquè es jubilaran sense possibilitat de recanvi generacional, tret que s’aconsegueixi reconduir cap a una atenció primària amb condicions laborals més atractives i s’augmentin les places de formació MIR de pediatria”, agrega César García Vera, vicepresident Aepap.
Els dos recorden que s’ha constatat una disminució en els últims anys de nous pediatres que opten per l’atenció primària, “però l’administració és molt poc inclinada a donar dades”. És més, ja van avisar fa una dècada de la falta de recanvi sobre una planificació des de l’inici “insuficient”, com a casos de comunitats autònomes tan poblades com Andalusia “on els centres de salut mai han tingut un 70% de places de pediatres cobertes per especialistes”, però “no es van prendre mesures efectives”, per la qual cosa esperen que el recent reconeixement per part de la ministra que ha faltat previsió “sigui el primer pas per a la presa de mesures efectives”.
De moment, les mesures que es prenen no agraden al sector. L’AEP, per exemple, denúncia que el Servei Andalús de Salut (SAS) hagi previst 324 llocs de metges de família en diferents centres de salut, de les vuit províncies de la comunitat autònoma, en la qual 28 places apareixen en la categoria de metges de família “amb funcions de pediatria”.
María José Mellado, presidenta de l’AEP, critica que “ningú es quedaria impassible si es convoquessin places de metges generalistes per a realitzar les funcions d’un cardiòleg o d’un neuròleg”, per la qual cosa creu “imprescindible que l’opinió pública conegui aquesta realitat i l’impacte que podria si els menors no fossin atesos per pediatres”. Conclou reivindicant la pediatria com a “disciplina imprescindible que assegura la salut dels menors pels professionals formats específicament per a la cura del benestar dels nens, adolescents i les seves famílies”.
