El 2009, Timothy Brown va passar a la història en convertir-se en la primera persona a haver-se curat de la seva infecció per VIH després d’un trasplantament de medul·la. Conegut com el pacient de Berlín, aquell home va suposar un avanç prometedor, però va quedar el dubte de si només havia estat una estranya excepció. Avui, un equip internacional d’investigadors amb participació espanyola ha confirmat que la seva curació no va ser una anècdota i ha aconseguit que un segon pacient infectat per VIH elimini tot rastre del virus del seu cos durant 18 mesos gràcies a un trasplantament de cèl·lules mare. Malgrat aquest important avanç en la lluita contra aquesta malaltia, els investigadors adverteixen que “és prematur concloure que aquest pacient s’ha curat”.
“No parlem de curació perquè és massa aviat, parlarem d’això quan hagin passat diversos anys i estigui confirmat que el virus no rebota”, explica a eldiario.es María Salgado, investigadora d’IrsiCaixa i coautora de l’estudi en el qual es detalla la troballa i que ha estat publicat avui en la revista Nature. No obstant això, Salgado no amaga la seva satisfacció i qualifica la troballa com “una injecció d’energia per a tots nosaltres” i avança que aquest nou cas “ofereix moltíssima informació per a desenvolupar noves tècniques que es puguin aplicar a tota la població”.
La remissió de Timothy Brown, que porta ja 11 anys sense VIH, es va produir gràcies a un trasplantament de medul·la que se li va realitzar per a tractar una leucèmia. Després d’unes sessions de quimioteràpia i radioteràpia, se li va realitzar el trasplantament i en fer-lo els metges van descobrir que no hi havia rastre del VIH. La quimioteràpia, la radioteràpia i el trasplantament havien destruït les cèl·lules en les quals s’amagava el virus i, a més, les noves cèl·lules del donant tenien una mutació (del gen CCR5) que impedia al virus entrar en noves cèl·lules, evitant que tornés a brollar la infecció.
Un tractament menys agressiu
“El pacient de Berlín va obrir un camp de recerca centrat en la cerca d’una cura”, afirma Salgado. Des de llavors, científics de tot el món han analitzat les possibilitats d’aquesta mutació. En aquest cas, els investigadors van demostrar l’eficàcia d’una forma menys agressiva d’aquest tractament en un pacient britànic amb VIH al qual se li va diagnosticar limfoma de Hodgkin avançat el 2012 i al qual se li va realitzar un trasplantament el 2016.
Per al trasplantament es van utilitzar les cèl·lules mare d’un donant que tenien la mateixa mutació que en el cas de Brown. Al cap de 16 mesos, els metges van interrompre el tractament antiretroviral i avui, 18 mesos després, el virus roman indetectable en la seva sang.
Quan el VIH infecta a un hoste comença a replicar-se en sang a gran velocitat. Els actuals tractaments antiretrovirals eliminen el virus en sang i ho fa indetectable i intransmissible. No obstant això, explica Salgado, “encara així els virus es manté adormit en les cèl·lules i quan és per al tractament el virus es desperta i comença de nou a replicar-se”. Això és el que els investigadors diuen rebot i se sol produir entre dues i quatre setmanes després d’abandonar el tractament.
No obstant això, en aquest cas “el trasplantament funciona com un recanvi del sistema immune, reduint la quantitat de cèl·lules que tenen al virus adormit”, afirma Salgado. Hi ha diversos factors del trasplantament que ajuden a destruir el virus i, entre ells, el nou estudi destaca el que es coneix com a malaltia empelto contra hoste. “És el rebuig del nou sistema immune contra les cèl·lules antigues, això, que ja se sap que és beneficiós per a eliminar el tumor, també hem vist que és beneficiós per a eliminar les cèl·lules que tenen el virus”, explica Salgado.
Encara així, adverteix la investigadora, “la prova de foc arriba quan parim el tractament antiretroviral”, llavors entra en joc el nou sistema immune amb cèl·lules que disposen d'”una mutació que provoca que, si queda algun virus amagat en el cos, no pugui entrar en les cèl·lules”.
Un tractament arriscat i no generalitzable
La principal conclusió que extreuen els autors de l’estudi és que el pacient de Berlín “no va ser simplement una anècdota i és possible aconseguir una remissió total del virus”, explica un altre dels autors de l’estudi, el també investigador d’IrsiCaixa, Javier Martínez-Picado. “Així i tot, no volem parlar encara de cura, però més d’un any sense rebot viral és alguna cosa que no s’havia vist des de llavors, per la qual cosa la nostra visió és molt optimista”, afegeix.
No obstant això, els investigadors adverteixen que l’enfocament no és apropiat com un tractament estàndard per al VIH a causa de la toxicitat de la quimioteràpia i al risc inherent d’aquest tipus de trasplantaments. “Un pacient amb VIH és un malalt crònic que, amb un tractament adequat, pot portar una vida absolutament normal, amb el que no és ètic plantejar un procediment com aquest, que té una mortalitat que pot arribar al 40 o 50 per cent”, adverteix Salgado.
Malgrat això, aquestes troballes, que han estat desenvolupats en el marc del consorci internacional IciStem, coliderat pels investigadors espanyols, proporcionen un major suport per al desenvolupament d’enfocaments que apunten a la mutació del gen CCR5 com una estratègia per a la remissió del VIH i ofereix l’esperança de noves tècniques de tractament que podrien eliminar el virus per complet en un futur.
