La sentència del Suprem que denega l’accés sanitari gratuït als immigrants reagrupats a Espanya amb els seus fills de nacionalitat espanyola ha donat un recolzament al Govern de Pedro Sánchez. La seva normativa per a “retornar la sanitat universal”, arrabassada després de la reforma de Mariano Rajoy de 2012, no era completa: entre altres esquerdes, la seva redacció no corregia l’exclusió dels pares de ciutadans nacionalitzats que no poden treballar a Espanya, generalment per ser ja majors de 65 anys. Aquests que, segons la legislació a la qual s’aferra l’Executiu, suposen una “càrrega” per a les arques de l’Estat.
El Govern, apel·lant a la Llei d’Estrangeria, exigeix a aquests pares contractar una assegurança mèdica privada per a obtenir la residència per reagrupació familiar. Però les seves pòlisses no sempre acaben cobrint el tractament de malalties greus sorgides una vegada assentats a Espanya, o aquests no poden permetre’s el pagament de la medicació.
“El dret de reagrupació s’estableix fent-lo dependre d’unes condicions legals que han de complir-se necessàriament per a poder estar residint a Espanya”, ha desenvolupat la fallada del Suprem. Entre ells, que el familiar adult reagrupat “subscrigui una assegurança de malaltia que cobreixi tots els riscos a Espanya del familiar, sense que en cap cas la residència d’aquest pugui generar una càrrega per a l’assistència social”.
El nombre total d’afectats per aquesta fórmula d’exclusió sanitària és incerta. L’Institut Nacional de Seguretat Social reconeix haver denegat la targeta per aquesta raó a 754 persones entre 2015 i 2018, segons una petició al Portal de Transparència a la qual ha accedit eldiario.es. No obstant això, col·lectius socials com Jo Sí Sanitat Universal asseguren que la xifra “ha de ser molt més alta” pel fet que “la majoria de les denegacions de targeta sanitària es produeixen en un mostrador, verbalment, sense que quedi constància d’elles ni l’INSS emeti una resolució de denegació per escrit”.
Amnistia Internacional i l’associació REDER, integrada per més de 300 organitzacions, han lamentat la sentència del Tribunal Suprem i llancen la pilota a l’Executiu, al qual sol·liciten una reforma de la normativa amb la qual pretenien retornar la sanitat universal a Espanya, una de les mesures estrelles de l’Executiu de Pedro Sánchez.
“La sentència suposa la constatació que l’actual normativa sobre universalitat, el Reial decret 7/2018 no garanteix de manera absoluta la protecció de totes les persones estrangeres que resideixen a Espanya, com ja anàvem advertint les organitzacions”, han assenyalat en un comunicat. “Garantir la sanitat universal significa que totes les persones que resideixen a Espanya, independentment de la seva nacionalitat i la seva situació administrativa, gaudeixin del seu dret a la salut, sense cap mena de traves”, ha assenyalat Marta Mendiola, responsable de drets econòmics, socials i culturals en Amnistia Internacional España.
Fins a aquest moment, mentre la Seguretat Social denegava de forma sistemàtica la targeta a aquest col·lectiu, els qui es decidien a recórrer la decisió davant la justícia es trobaven el suport dels jutjats socials i els Tribunals Superiors de Justícia, que en la seva majoria han reconegut el dret a la sanitat d’aquest col·lectiu sentència rere sentència.
Almenys 80 sentències (40 de jutjats inferiors, 40 de tribunals superiors) han donat la raó als afectats per l’exclusió sanitària dels estrangers reagrupats pels seus fills, segons les noves dades actualitzades pel Col·lectiu d’Afectats per l’INSS. A partir d’ara, amb la jurisprudència marcada pel Suprem, els exclosos a través d’aquesta excepció no trobaran el suport dels jutjats. L’Alt Tribunal ha tallat l’única via a la qual s’aferraven les mares i els pares de ciutadans de nacionalitat espanyola que van obtenir el seu permís de residència a través de reagrupació familiar.
Els afectats, en suspens
Una d’elles és Paola (nom fictici). La ciutadana mexicana, de 80 anys, pateix d’hipertensió i requereix una sèrie de medicaments que finança cada mes amb prou feines, gràcies al suport del seu fill, segons va descriure en un testimoniatge recollit per eldiario.es. La dona va recórrer la denegació de la seva targeta davant els tribunals però encara espera la celebració del judici, programat per al mes vinent de setembre. Previsiblement, asseguda la nova jurisprudència del Suprem, Paola es xocarà amb una negativa dels Jutjats socials de Madrid. Si la vista s’hagués produït abans del 13 de maig, quan està datada la sentència del Tribunal, podria haver vist reconegut el seu dret a la sanitat pública, com li va ocórrer al seu marit.
Juan, el seu espòs, va aconseguir fa unes setmanes la targeta sanitària que li permet començar el tractament contra el càncer de pròstata que pateix, després de la sentència del Jutjat social número 21 de Madrid. “Ja ha pogut acudir a l’especialista i segurament l’operin aviat. El metge ha sol·licitat la cirurgia amb caràcter prioritari”, ha explicat a eldiario.es el seu fill, de nacionalitat espanyola i mexicana. L’home, part del col·lectiu Afectats per l’INSS, tem que la fallada del Suprem es tradueixi en la retirada de la targeta sanitària del seu pare.
“Resulta sorprenent que el Suprem doni la raó a un jutge que ha fallat en un sentit quan hi ha més de 80 sentències de tribunals superiors de justícia, i que hagi assumit sense cap mena de crítica el que diu l’INSS. El Tribunal ha ignorat els arguments de desenes de jutges, així com la resolució de la Defensoria del poble de 2014”, ha qüestionat Nacho Revuelta, membre del col·lectiu Jo Sí Sanitat Universal.
El 2014, el Defensor del Poble també va condemnar l’exigència d’una assegurança mèdica privada als immigrants reagrupats a Espanya pels seus fills nacionalitzats. Segons va raonar la institució, el Reial decret 240/2007 (que regula el règim dels ciutadans comunitaris) no estableix com a requisit la contractació d’una pòlissa, com defensava llavors l’Executiu de Rajoy, sosté ara el Govern de Sánchez i acaba d’avalar el Tribunal Suprem.
Des de l’Associació d’Advocats Extranjeristas defensen la reforma del Decret 240/2007 (que regula el règim dels ciutadans de la Unió Europea), al qual s’aferra l’Executiu a causa de modificació amb la reforma sanitària que el Govern de Rajoy va justificar sobre la base de la lluita contra el “turisme sanitari”. L’estalvi pressupostari que pretenia aconseguir-se mai va ser demostrat per l’anterior Executiu.
Des de l’aprovació de la normativa del Govern socialista que pretenia garantir la sanitat universal, a més de l’exclusió d’immigrants reagrupats, la redacció del Reial decret 7/2018 deixa una sèrie d’esquerdes per on s’escorren diferents traves a l’assistència a embarassades, menors d’edat i urgències a causa de la seva situació irregular.
Les causes de la continuació dels impediments a l’accés sanitari són vàries, segons han denunciat des de Metges del Món. La mateixa redacció de la normativa, titllada d'”ambigua”, lligada a la forma de conducta de diferents comunitats autònomes durant el Govern del PP, deriva en l’aplicació de la legislació socialista “amb ampli marge de maniobra”, incloent-hi “una interpretació restrictiva” per part de les comunitats autònomes, desenvolupen des de l’organització.
