Els medicaments han aportat i aporten molts beneficis a la humanitat, però també són objecte d’ús excessiu i inadequat.
L’ús abusiu de medicaments en la nostra societat és una de les conseqüències de la medicalització i del sobrediagnòstic i el resultat desitjat dels promotors d’aquests fenòmens. Diu Joan Ramon Laporte, catedràtic de Farmacologia, en una entrevista a aquest diari, que «el 50% dels medicaments prescrits en el sistema de salut són innecessaris i, en alguns casos, més perjudicials que beneficiosos». En general, la producció de medicaments, lluny de tenir l’objectiu de millorar la salut de la població, persegueix per damunt de tot el guany econòmic. La prescripció de fàrmacs de manera abusiva i inadequada respon a aquest objectiu.
Els monopolis farmacèutics i el sistema de patents però també la manera com s’introdueixen medicaments en els sistemes sanitaris, com i qui marca els preus, són elements estructurals que decideixen el volum de negoci dels fabricants. Un exemple el tenim en el tractament de l’hepatitis C, que va ser venut a un preu 1000 vegades per sobre del preu de producció.
En referència al negoci de la medicalització, del que es parlava en un article anterior, i l’ús abusiu de medicaments, cal citar els productes sense efecte terapèutic com els complexos vitamínics o minerals (llevat que hi hagi un dèficit específic), els medicaments per a la tos, per als refredats, per a l’artrosi… O l’extensió de tractaments, que són efectius per a determinades malalties, a persones que no les pateixen: els anomenats protectors d’estómac, les pastilles per al colesterol, els ansiolítics, els antidepressius… O els fàrmacs «nous» que són molt més cars que els més antics però no més efectius, i sovint menys segurs. Molts altres medicaments estan en qüestió perquè no aporten cap benefici, o beneficis insignificants, per als pacients o perquè els efectes secundaris són superiors als efectes terapèutics. És el cas dels medicaments per a la demència (que a França ja no són finançats per l’estat), alguns tractaments per al càncer avançat i altres.
En relació a l’ús inadequat, dos exemples recents apareguts a la premsa són molt il·lustratius. Un d’ells és el que es coneix com «l’epidèmia dels opiacis». Ens referim a la prescripció abusiva de medicaments sintètics derivats de la morfina per a persones amb dolor crònic, que està afectant sobretot als Estats Units d’Amèrica (EUA), i que ha provocat nombroses morts. Els opiacis són altament addictius i han portat a un consum de carrer, relacionat amb la venda il·legal, a més a més de la venda regular a les farmàcies amb recepta mèdica. Es calcula que 66 milions de ciutadans dels EUA consumeixen aquests fàrmacs i que 11 milions en fan un ús abusiu. La mort de 72.000 persones el 2017 s’atribueix a aquesta causa, i d’unes 400.000 en els últims 20 anys. Quines són les raons que han portat a aquesta greu situació? Com és que s’han receptat tant aquests medicaments tan perillosos? L’explicació és bastant clara: nombrosos metges van ser subornats utilitzant sistemes agressius de màrqueting, des del pagament de restaurants i festes, fins a l’entrega directa de diners. El resultat ha estat que la venda d’un sol d’aquests productes opiacis va passar de 14 milions de dòlars en les vendes del 2012 a gairebé 500 milions el 2017. L’assumpte ha arribat als tribunals i ja s’ha emès la primera condemna a diversos directius d’Insys Therapeutics per suborn a metges, amb altes penes de presó. Tot apunta que hi haurà més denúncies i més condemnes. No disposem de dades d’aquesta magnitud en altres països, però res no impedeix pensar que alguna cosa semblant pot estar passant a Europa i al nostre país.
Un segon exemple és el d’un altre grup de fàrmacs, coneguts com a nous anticoagulants, que s’estan fent servir des de fa uns anys en substitució del clàssic Sintrom, utilitzat en persones que pateixen arrítmia cardíaca per a la prevenció d’isquèmies cerebrals (ictus, coneguts popularment a casa nostra com embòlies). Recentment, la revista JAMA ha publicat un article que denuncia que es va recomanar l’ús d’un d’aquests anticoagulants a partir d’estudis que contenien dades falsificades amb coneixement dels promotors. La falsificació de dades ja havia estat assenyalada amb anterioritat, en referència a aquest cas i d’altres, posant de manifest la manca de rigor i de transparència de l’agència reguladora (la Food and Drug Administration– FDA-) quan es troben indicis o proves de frau. A l’estat espanyol, fa tres anys, un article de Juan Erviti en el Boletín de Información Farmacoterapéutca de Navarra (BITN) ja denunciava les irregularitats en els estudis presentats per les farmacèutiques, fet que va ocasionar una protesta de cinc societats mèdiques que, en comptes de manifestar agraïment per la informació, qüestionaven la validesa de la crítica. Aquestes societats no feien esment dels conflictes d’interès que podien condicionar la seva opinió, però el mateix BITN en la seva resposta recollia que havien rebut diners de les companyies comercialitzadores dels nous anticoagulants (quasi un milió d’euros l’any 2015) pel seu funcionament.
El suborn a metges i la falsificació de dades dels estudis són dos mecanismes de la mercantilització, però no són els únics. Ni els medicaments els únics implicats, com explica la notícia que Coca Cola obliga els científics a signar acords per evitar la publicació de resultats negatius en l’efecte del seu consum sobre la salut.
