El 24% dels espanyols i espanyoles diu esperar almenys 6 dies per a tenir una cita en medicina d’Atenció Primària. Són dades que extreu el president de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, Marciano Sánchez Bayle, del seu informe anual sobre els Serveis Sanitaris de les Comunitats Autònomes presentat dimecres a Madrid. En ell realitzen un desglossament per comunitats autònomes a partir d’una enquesta: a Euskadi, la millor posicionada en aquest àmbit, el 31,30% de les persones asseguren tenir cita en el seu centre de salut en menys de 24 hores des que la demanen; són l’11,70% a Balears.
“Amb aquestes demores en atenció primària, el pacient té dues opcions: anar a urgències o acudir a la privada. Totes dues opcions són dolentes tant per al sistema públic sanitari com per a resoldre els problemes de salut de les persones”, expressava Sánchez Bayle. A més, apuntava, “a la privada acudeix qui pot permetre-li-ho. Una persona en atur, que cobra el Salari Mínim Interprofessional, o amb la pensió mínima, no té alternativa. Aquesta situació incrementa les desigualtats”.
El document de la Federació té en compte fins a 33 paràmetres per a puntuar la situació de la sanitat pública en els diferents territoris, entre ells: la despesa pública per càpita el 2019; la taxa de llits, quiròfans o professionals sanitaris per 1000 habitants; les llistes d’espera per a especialistes o intervencions; o la despesa de butxaca anual en la privada. Amb totes aquestes dades, la comunitat millor situada és Navarra, amb 102 punts, seguida d’Euskadi, Aragó i Astúries; la pitjor, Canàries, amb 56, que porta entre el penúltim i l’últim lloc tota l’última dècada. Les altres a la cua són Múrcia, Andalusia i Catalunya. Les dades han estat recollides entre 2017 i 2019.
“És normal que hi hagi diferències entre comunitats, no totes són iguals per dispersió geogràfica, pel seu envelliment, si són insulars… però les diferències haurien de ser significativament menors”, explicava Sánchez Bayle. Com a exemple: Euskadi destina 1.693,49 euros per ciutadà o ciutadana a l’any en sanitat; Catalunya 1.192, Madrid 1.236 o Canàries 1.381. “No es justifica aquesta diferència, és tan gran que repercuteix”, defensava. La diferència, recull l’informe, “és clarament excessiva”: la comunitat autònoma amb major puntuació, Navarra, gairebé doblega en puntuació a la de menor, Canàries.
Com a solució, des de la Federació exigeixen que els pressupostos en Sanitat siguin finalistes, és a dir, “que quan hi hagi transferències a les comunitats, la quantitat destinada al sistema sanitari sigui fixa. Aquest sistema asseguraria que la diferència entre comunitats no superi l’acceptable, el 5 o 10%. Actualment, amb el paquet general de finançament, cada comunitat atorga a sanitat el que li sembla oportú. Si està desfinançada, el funcionament no pot ser bo”. En aquest sentit, Sánchez Bayle ha criticat el “procés de privatització” que està deteriorant els recursos en atenció primària i amb això l’increment de les llistes d’espera, especialment, ha destacat, en la Comunitat de Madrid.
Al marge de les dades de l’estudi, Sánchez Bayle ha respost sobre la gestió de la Junta d’Andalusia de la crisi de la listèria. L’ha qualificat de “desastrosa” i assegurat que treu a la llum “la tremenda incompetència” de la Conselleria. Des del seu punt de vista, “des del mateix moment en el qual es va saber que hi havia carn contaminada s’hauria d’haver activat l’alerta”.
