Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El Ministerio de Sanidad ha llançat aquest mes una campanya per a alertar dels riscos de “totes les formes de fumar”. És a dir: transmetre la idea que el cigarret clàssic combustible, l’electrònic, la cisa o el d’embolicar constitueixen tots un risc per a la salut, no hi ha opció sana. Ho fan, informen, sobretot alertats per una dada: el 2015 eren un de cada cinc adolescents els que havien provat el cigarret electrònic o vapejador; el 2018, segons l’avanç de l’Enquesta sobre ús de drogues en Ensenyaments Secundaris a Espanya (ESTUDES) ja eren un de cada dos. El negoci està en auge i les previsions de la patronal diuen que mourà més de 90 milions a Espanya al tancament de l’any, i un 69,8% dels usuaris han substituït el que ara hi ha qui anomena “cigarret analògic” per ells.
Els cigarrets electrònics, que contenen una solució líquida que, a Espanya i segons la directiva europea, porta entre 0 i 20 mil·ligrams per mil·lilitre de nicotina, van estar en uns llimbs legals total fins a l’any 2014. No estan inclosos en la Llei Antitabac de 2010, ja que aquesta es refereix a “productes del tabac i els seus derivats”, i aquests no contenen tabac, ni emeten fum. En aquest any 2014, una reforma de la Llei del Consumidor sí que va prohibir el seu ús en centres pertanyents a l’administració pública –edificis públics, col·legis, hospitals–, mitjans de transport i parcs infantils, i la seva venda a menors. El 2017, un decret llei també va acabar amb la seva publicitat. No obstant això, es poden continuar usant en bars, restaurants i centres de treball, i les marques han buscat escletxes legals per a anunciar-se.
Sanitat ha informat que vol endurir la Llei per a ampliar-la i “adaptar-la” a totes aquestes noves formes de consum, però reconeixen que encara no saben si passaria per una modificació de l’actual legislació o una nova, i tot segueix en fase d’estudi. El president del Comitè Nacional de Prevenció del Tabaquisme, Andrés Zamorano, advoca pel més radical: “Equiparar a l’alça tots els productes tabac i els seus derivats, fins i tot encara que no portin nicotina”. Així ho recullen a més en el seu document referencial, la seva Declaració per Madrid de 2018. “És absurd que la policia actualment pugui entrar en un establiment i veure a algú amb un cigarret ‘analògic’, un altre un IQOOS –dispositiu electrònic que sí que conté tabac escalfat– i un eCig i multar per uns i no per uns altres. És absurd perquè tot és fumar”, al·lega.
Com a resposta a la campanya de Sanitat, la Unión de Promotores y Empresarios del Vapeo (UPEV) va emetre un comunicat demanant “evitar la confusió i l’alarmisme”. La patronal creu que “la intenció de Sanitat és bona, però s’equivoca en la forma, perquè llançar una campanya de conscienciació tractant a tots els productes de la mateixa manera genera confusió i alarma i no sembla la forma més efectiva d’aconseguir els seus objectius”. S’emparen sobretot que compten amb “un codi d’autoregulació en el qual es pretén allunyar als menors del cigarret electrònic” i a l'”estricta vigilància i legislació”.
“Per un món sense fums”
Zamorano insisteix per la seva part que se’n digui fumar i no vapejar “ja que ells mateixos, Philip Morris, s’han apropiat d’un lema de salut pública, ‘per un món sense fum’. Ara hem de canviar-ho a ‘un futur sense fumar”. “El Ministerio fa molt bé a equiparar-los com a nocius”, afegeix, “perquè a més la percepció de risc del cigarret electrònic és la més baixa entre els estudiants, no pensen que sigui una cosa perjudicial. En general, cal desnormalitzar el fet de fumar, sigui com sigui. Fumar no és el normal, fuma una de cada quatre persones i el 70% de fumadors volen deixar-ho. Abans que buscar altres formes, cal facilitar accés a tractaments, formar als professionals i finançar campanyes”.
En un document datat a juliol de 2019, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) especificava que aquests nous dispositius “generen aerosols que contenen nicotina i altres substàncies tòxiques en escalfar el tabac o activar un dispositiu que el conté”. “Encara que es presenten com a productes que redueixen els riscos, no hi ha proves que els Productes de Tabac Escalfats siguin menys nocius que els productes de tabac convencionals. Contenen substàncies que no es troben en el fum dels cigarrets i poden afectar la salut”, afegeixen. El que generen, cal recordar, no és vapor com pot assenyalar el seu nom “sinó un aerosol que és inhalat per l’usuari”.
L’OMS indica que aquests cigarrets “inclouen més de 20 substàncies perjudicials o potencialment nocives en quantitats significativament superiors al fum dels cigarrets convencionals” i el qualifiquen de “perill per a la salut pública”. Sobre el seu efecte en fumadors passius, indiquen que “és necessari realitzar estudis” perquè encara no hi ha suficients. El líquid que s’insereix en l’aparell també conté propilenglicol (generalment al voltant del 70%) i glicerina vegetal. Als EUA, on la llei permet una concentració de nicotina de fins a 59 mil·ligrams per mil·lilitre, recentment centenars de persones han estat ingressades per malalties relacionades amb el ‘vapeig’ però del que no s’acaba de trobar l’origen.
“És porta d’entrada, no de sortida”
El Doctor Esteve Fernández, director d’Epidemiologia i Prevenció del Càncer de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), recorda que “el que produeix addicció és la nicotina”. Ho explica: “Els vapejadors, al no combustionar, generen menys substàncies tòxiques, sí. Però des de la indústria del vapeig s’ha llançat la xifra del 95%, i no ens la creiem. Com més estudis hi ha, més substàncies es troben. A més, ens agrada una analogia: si et tires des d’una planta 25 tens un risc molt elevat de morir. Si et tires des d’una cinquena, no tantes, però també moltes possibilitats. Però aquest 95% continua surant en l’ambient”.
Per a ell el més greu és que, tant el ‘eCig’ com altres dispositius de tabac escalfat –com l’IQOOS– “s’estan intentant comercialitzar com a porta de sortida al tabac per no emetre fum, quan són una porta d’entrada. Especialment en el cas dels joves”. El mateix Ministerio de Sanidad concloïa en un informe de 2014 que “la seguretat i eficàcia dels cigarrets electrònics com a ajuda per a deixar de fumar no han estat demostrades”. Als EUA ja es parla d'”epidèmia” entre els estudiants d’institut, per la qual cosa en alguns llocs com San Francisco ja s’ha prohibit la seva venda. A Espanya encara els experts no parlen en aquests termes, però l’augment del qual parlava el Ministeri entre els adolescents sí que li sembla a Esteve “espantós i preocupant. És un moment clau i provant això, acabaran addictes o ficant-se en el tabac”.
Fernández és partidari que la llei “es modifiqui directament i així s’adapti a aquesta nova realitat”. Canviaria més coses que ja estan aplicades en altres països: concretar el perímetre al voltant del qual no es pot fumar en un centre públic, prohibicions en camps esportius, llevar les excepcions de les terrasses sobre ventilació o afegir les parades d’autobús. També, tant ell com el Comitè Antitabac criden a igualar a l’alça tots els impostos, també del tabac d’embolicar, “que molts fumadors acaben triant pel preu i pensant que fumen menys, però està demostrat que consumeixen les mateixes substàncies cancerígenes”. El Ministeri de Sanitat va afirmar que està estudiant totes aquestes opcions també i s’han remenat en el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, encara que aquesta última, l’augment fiscal, depèn d’Hisenda.
