Tot va començar el 31 de desembre quan l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va confirmar el primer cas de coronavirus a la Xina. Des de llavors, són ja més de 24.500 casos confirmats (més de 24.300 només al país asiàtic) i 493 morts. I les xifres segueixen augmentant per moments.
L’epidèmia, causada per un virus com la síndrome respiratòria aguda greu (SARS, per les sigles en anglès) o el coronavirus de l’Orient Mitjà (MERS-CoV), també ha tingut l’habilitat de passar d’animals a humans.
Es compara amb el virus de la grip, que es presenta en forma d’epidèmia estacional cada hivern al nostre hemisferi, un vell conegut que es vigila des de fa molt de temps. No obstant això, sobre el nou coronavirus encara sabem molt poc. Amparo Larrauri, que desenvolupa la seva tasca en el Grup de Vigilància de Grip i és cap de grup del CIBERESP en el Centre Nacional d’Epidemiologia-ISCIII, analitza les diferències entre els dos virus.
Una de les coses que més preocupa és la taxa de letalitat del virus…
És clar, saber quantes persones moren entre els que han contret la malaltia dóna una idea de la seva gravetat. Però aquesta és una de les coses més difícils d’establir. Es tracta d’un quocient entre un numerador (nombre de defuncions ocasionades per aquest virus) i un denominador (nombre de casos infectats per aquest virus), i aquestes dades canvien cada dia.
Pot anar cap a una taxa de letalitat més gran si en aquest quocient el numerador (morts) augmenta amb els dies. Però també pot anar cap a una gravetat menor, si el què augmenta més és el denominador (casos que no acaben en morts).
En l’actualitat hi ha uns 90.000 casos en investigació que són sospitosos a la Xina. Per tant és molt probable que el denominador augmenti molt i la taxa de letalitat baixi.
Ara mateix, aquesta taxa de letalitat té un valor entre un 11 i un 14%, es pot comparar amb altres epidèmies?
Es tracta només d’estimacions, és impossible conèixer la taxa amb exactitud encara. Cal tenir en compte que aquest 14% està tret d’un dels estudis més recents, però només ha tingut en compte les defuncions produïdes entre els casos hospitalitzats més greus.
En principi, el què sabem és que seria bastant similar al què va passar amb la SARS el 2003, que va tenir una taxa de letalitat d’un 10%, mentre que en el MERS–CoV va ser més gran, del 32%. Per la seva banda, la grip posseeix entre un 10 i un 14% de letalitat en els casos hospitalitzats greus, la qual baixaria fins a un 6-7% si comptabilitzem les xifres d’hospitalitzacions sense aquests criteris de gravetat.
I sabem la capacitat de virus de transmetre entre tota la població?
Depèn de com sigui de patogen i transmissible, i això també pot canviar quan es coneguin més dades. Cada dia s’estudien més agrupacions de casos per observar quants episodis secundaris han sortit a partir d’un primari, el que s’anomena Ro.
Mentre que aquest coronavirus té un Ro d’aproximadament un 2,2 (pot arribar entre 2 i 4), en la SARS teníem unes xifres força semblants: al voltant d’uns 3. No obstant això, el MERS–CoV, que era molt més patogènic, va tenir -i té, perquè no ha desaparegut- 1 transmissibilitat molt més baixa; igual que el de la grip, que és al voltant d’1,1-1,2.
Com s’estan aplicant les mesures de control?
De moment, el coronavirus provoca un 17% de casos greus però, un cop més, aquestes només són estimacions. Se li pressuposa una capacitat de provocar gravetat similar o una mica menor que la SARS.
Cal aclarir que l’epidèmia de la SARS es va controlar totalment i en l’actualitat no hi ha virus en humans. Va durar 8 mesos, es van confirmar 8.000 casos al món i hi va haver 700 morts. Ara amb el coronavirus portem poc més d’un mes, hi ha confirmats més de 24.500 casos i gairebé 500 morts, amb tot just 200 casos fora de la Xina (només 24 casos confirmats a la Unió Europea).
És aquest equilibri entre patogenicitat del virus i capacitat de transmissió el que determina com s’expandirà, però sobretot, com serem capaços d’aplicar aquestes mesures.
Es recorda algun escenari anterior com el que hem vist aquests dies al país asiàtic?
A la Xina estan fent una cosa increïble, mai vista. Crec que l’epidèmia de la SARS els ha ensenyat molt i és lògic que es prenguin altres pautes i s’hagin après lliçons. El fet que la Xina veiés que era una situació complicada i prengués mesures per evitar una major propagació és excepcional. D’altra banda, potser també es tracta de l’únic país en el qual es podien haver pres mesures d’aquest tipus.
El que sí que està clar és que des que es va confirmar el primer cas el 31 de desembre fins ara hi ha hagut un gran desplegament d’informació que en altres ocasions no hi ha hagut i, sobretot, una actuació molt ràpida: es confirma un cas, i a la setmana ja tenim el genoma identificat. Això és un èxit de la coordinació de salut pública de tot el món.
Com es pot valorar el nivell d’alarma de l’epidèmia?
No és una qüestió ni d’alarmar-se ni de donar-li poca importància. Si ve un cas, els sistemes de vigilància han de funcionar estrictament, identificar com més aviat millor els contactes potencials i fer un seguiment.
En aquests moments el risc que se segueixi estenent la malaltia al món, sobretot a la Xina, és alt. El risc que s’identifiquin casos confirmats a Europa és relativament mitjà, ja que encara poden venir molts importats. Ara, el risc que es produeixin a Europa si les condicions de control i prevenció de la malaltia se segueixen adequadament, és baix.
Per exemple, a Espanya, si s’apliquen estrictament les condicions establertes en els protocols consensuats pel tipus d’alerta i intervenen totes les comunitats autònomes i el centre d’emergències del Ministeri de Sanitat -coordinador de tot el brot-, el risc que es segueixi transmetent el virus és baix.
Què passa amb els casos confirmats que no són greus? Quan s’acaba el seu període d’infectivitat?
Qualsevol cas sospitós o confirmat se segueix durant 14 dies per prevenció. A més, el coronavirus sembla ser infecciós abans que s’iniciïn símptomes, tot i que encara no s’ha establert amb seguretat. Això que està alarmant la gent passa en gairebé tots els virus, com el de la grip, que es transmet entre 24 i 48 hores abans dels símptomes i fins a 4-5 dies després; o virus del xarampió, que es transmet 4 dies abans de tenir l’exantema.
La capacitat de contenció d’una epidèmia va lligada al fet que sigui precisament el més greu possible. Perquè com més greu sigui, més casos hospitalitzats hi haurà, més mesures de contacte podem posar i més podem delimitar la situació. Però com menys greu es faci la malaltia, hi haurà més gent que ni tan sols vagi a metge i estigui transmetent. Per això ara s’afirma que les mesures han de ser estrictíssimes.
A més, aquests virus també tenen la capacitat de generar grans transmissors o supercontagiadors. No és exclusiu del coronavirus, amb la SARS en un vol transoceànic es van establir més de 160 contagis.
Estem inflant el risc del coronavirus pel que fa a la grip?
Són més de 25.000 casos confirmats de coronavirus i 493 morts. Això és el que hi ha. Però és lògic que la gent compari amb el més pròxim, com la grip estacional. El problema és que la visió general de la grip del gruix de la població és errònia, no es tracta d’una malaltia lleu.
En el nostre informe setmanal de vigilància de grip es pot veure com en la majoria dels casos produeix simptomatologia lleu. No obstant això, es produeixen altres casos veritablement greus que donen lloc a complicacions que provoquen la mort cada temporada d’hivern (entre 6.000 i 15.000).
Aquestes morts es concentren a les persones que té alt risc de complicacions. I entre els casos greus, el 80% tenien malaltia de base, i entre les defuncions per grip, més del 90% tenien malaltia de base. Igualment, és difícil estimar el nombre de morts que produeix la grip, ja que hi ha moltes persones grans que es moren a casa i no van a l’hospital, com està passant també a la Xina.
Què és el més preocupa els epidemiòlegs del coronavirus?
El que més inquieta del coronavirus no és el nombre de morts, sinó que en tot just un mes tenim 25.000 casos. Això et dóna la idea que la transmissibilitat és bastant gran. I potser el problema no és la gravetat, sinó el possible col·lapse del sistema sanitari.
A la Xina han fet un hospital amb 2.000 llits en vuits dies, i podrien tornar a fer-ho, però seria difícil en un altre país.
Arribarem a pandèmia amb aquest virus?
Una pandèmia passa quan un determinat agent es distribueix per tot el món i hi ha una transmissió sostinguda. Ara mateix amb el coronavirus no és el cas, però no es pot predir què passarà. Des de la grip H1N1 de 2009 no hi ha hagut cap.
A Europa hi ha 24 casos, però no hi ha transmissió sostinguda. Hi ha un cas a França que s’ha donat a través d’un agrupament familiar i, dels 12 casos d’Alemanya, com a mínim 6 també estan relacionats.
La clau està en la contenció. Mentre el virus no tingui una capacitat de transmissió interhumana brutal i puguem contenir-ho, passarà com amb la SARS, que va ser un gran problema sanitari però es va controlar. De fet, ja no hi ha aquest virus en l’ésser humà.
Hi haurà més casos a Espanya?
Possiblement, entra dins de l’esperable. L’important és poder explicar el seu origen i controlar-lo. Això dóna tranquil·litat, tot i que és normal que els sistemes de salut i la societat s’estressin davant d’una situació així. El punt d’imprevisibilitat i la novetat són els punts que marquen una epidèmia.
