Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
En resposta a l’Informe del Comitè de Bioètica d’Espanya sobre El dret dels fills nascuts de les tècniques de reproducció humana assistida a conèixer la seva orígen biològic, el Grup d’Interès de Centres Públics de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), ha expressat el seu rebuig per considerar-ho un “document esbiaixat, perquè no recull l’opinió dels professionals de la Sanitat Pública”.
Entre els motius que inclou en el rebuig, considera que no hi ha cap estudi que reculli conseqüències com les que es descriuen en el seu document. Afirmen rotundament que “després de 30 anys d’exercici, no hem vist en els nostres pacients problemes com els que planteja el seu informe”. També destaquen que són diverses les vegades que s’insisteix en la donació com a “negoci”, sense tenir en compte que la Sanitat Pública espanyola realitza al voltant de 5.200 tractaments de fertilitat amb gàmetes donats cada any. Xifra que asseguren que supera als cicles realitzats en tota Suècia, Finlàndia o França en les seves respectives sanitats públiques i privades.
Davant la proposta d’abolir l’anonimat de les donacions, el SEF creu que això sí que suposaria una reducció de donacions. Com a prova justifiquen que al Regne Unit importen 7.000 dosi de semen de donant cada any, com reflecteix l’article publicat per dos experts britànics en bioètica, al gener de 2020 (Hodson i Parker, 2020). A banda, també centenars de parelles viatgen a altres països d’Europa, per a evitar la llista d’espera de la seva sanitat i a la recerca d’una donació anònima. El panorama al Regne Unit és tal, que estan explorant la possibilitat del donant posmortem, amb tots els dubtes mèdics que planteja aquesta opció. Ara mateix hi ha 18 països europeus on si està vigent l’anonimat estricte, 13 on hi ha un escenari mixt (amb donacions anònimes i no anònimes) i només 6 països tenen donacions no anònimes.
En el seu comunicat han afegit també altres motius com ara que en el camp de l’ètica reproductiva dins l’informe “s’ha optat per principis individualistes i de maximització com el de la beneficència reproductiva, en comptes de principis generalistes i satisfactores, com el principi de no maleficencia reproductiva general, on es prioritza que l’opció reproductiva triada no ha de danyar a altres persones implicades”.
En aquesta línia, es pregunten i acusen que hagin ignorat en publicar a l’informe la situació al Canadà, país en el qual es va cancel·lar el registre de donants per les dificultats ètiques que plantejava. Entre elles, que els seus especialistes en bioètica no van ser capaces de posicionar-se a favor de cap dels drets de les tres parts implicades en un projecte reproductiu que necessita de gàmetes de donant per a veure’s realitzat.
Per tot l’exposat, des de la Societat Espanyola de Fertilitat sol·liciten a les Autoritats Sanitàries que tinguin en compte que existeixen plantejaments ètics que respecten a totes les persones implicades en un projecte reproductiu sense necessitat de resultar danyada cap de les parts. Apunten que són diversos els països que permeten la donació mixta, sent potestat dels implicats en la donació i recepció dels gàmetes, optar per l’una o l’altra. I en aquest sentit afegeixen que aquesta recomanació permetrà a la Sanitat Pública espanyola continuar atenent la creixent demanda mèdica i social de les tècniques de reproducció assistida amb gàmetes donats.
