Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les asseguradores han vist desplomar la seva facturació un 11% en el primer semestre de l’any a causa del confinament per la crisi de la COVID-19, fins a nivells inèdits des de 2003, segons les dades registrades per UNESPA (Associació Empresarial de l’Assegurança). És més del doble que la caiguda que es va produir el 2012, el pitjor any per al sector en l’anterior crisi econòmica. La paralització econòmica generada per les mesures adoptades per contenir la pandèmia ha colpejat a totes les branques de l’assegurança excepte a dos: els multirisc de protecció d’immobles, que pugen un 2,86%, i les assegurances de salut privades, els ingressos de les quals han pujat un 4,97% al tancament del juny, fins als 4.694.000 d’euros. En el conjunt de 2019, la facturació va ser de 8.923 milions d’euros en el sector de la sanitat privada.
Recentment, el president de la seva patronal ASPE, Carlos Rus, va demanar que part dels fons que el Govern transferirà a les comunitats autònomes cobreixin els “costos de les peticions que se’ns han realitzat”. Ja havien traslladat a l’Executiu que se’ls hauria de finançar el 75% de la seva facturació habitual mentre no poguessin realitzar la seva activitat hospitalària ordinària.
En el percentatge de pujada dels ingressos de les asseguradores privades de salut entre gener i juny influeixen factors com que aquest any tocava computar ingressos provinents dels contractes biennals amb les mutualitats de funcionaris. Però igualment, només tenint en compte les dades entre abril i juny -en ple confinament i estat d’alarma- la facturació per primes, és a dir, per assegurats que s’han donat d’alta o han renovat els seus contractes per poder accedir a la sanitat privada, ha pujat un 3,75% respecte a un any abans, fins als 2.240 milions.
¿Fins a quin punt punt pot haver influït la crisi del coronavirus i l’emergència sanitària en aquestes xifres? Per al portaveu de la Federació d’Associacions en Defensa de la Sanitat Pública, Marciano Sánchez Bayle, “és probable que un sector de la població hagi buscat resposta en l’assegurament privat” per por de no poder ser atesos en un futur en uns centres públics que podrien tornar a estar desbordats per la crisi sanitària. “Com pitjor funciona el sector públic, més oportunitats de negoci té el privat”, resumeix. En el primer trimestre del l’any, el nombre d’assegurats privats de salut va créixer un 3,5% (enfront d’una mitjana de l’4,7% el 2019) mentre les primes es van incrementar un 6,9% (un 5,9% en 2019), segons les últimes dades de l’servei d’estadístiques i estudis de el sector assegurances a Espanya (ICEA).
Segons fonts d’ASISA, una de les principals empreses sanitàries a Espanya, encara és aviat per veure l’efecte real de la COVID-19 en l’assegurança de salut i com afecta la contracció econòmica que està provocant la pandèmia. L’anàlisi comercial que fa aquesta empresa sobre el creixement del 5% en el primer semestre es centra sobretot en la primera part de l’any, quan el virus no havia colpejat a Espanya de forma generalitzada. Parlen de noves incorporacions d’assegurats per les campanyes de particulars i per alguns nous col·lectius; increment de primes de carteres, també en l’inici de l’any; i increment de les primes dels funcionaris.
En tot cas, aquest portaveu recorda que el creixement està a l’entorn del registrat el 2019 i que, tradicionalment, l’assegurança privada de salut és un dels més estables i que presenta un millor comportament en períodes de crisi (de fet, per exemple, va ser l’únic gran ram que va seguir creixent cada any entre 2008 i 2014). Segons les dades d’UNESPA, en anys de baixada de facturació per al sector de les asseguradores (per exemple 2012 i 2013), les asseguradores de salut van créixer un 3,8 i un 1,63% respectivament. Segons fonts d’aquesta organització, hi ha 10,6 milions d’assegurats en sistemes privats a Espanya (en molts casos perquè les empreses han incorporat l’assegurança de salut per als seus treballadors com a concepte retributiu complementari, afirmen). “L’estalvi de costos per a l’administració de l’assegurança privada és evident”, defensa UNESPA, que crida a no veure’s com “rivals” els sistemes sanitaris públic i privat, sinó com a complementaris.
En la mateixa línia, l’anàlisi d’ASISA és que “la pandèmia ha reforçat la percepció social de l’assegurança de salut i la seva aportació al sistema sanitari en el seu conjunt” i que “des de l’inici de l’emergència sanitària les asseguradores de salut hem treballat de manera coordinada amb les autoritats sanitàries per atendre els afectats per la COVID-19, renunciant a les clàusules que exclouen la cobertura en cas de pandèmia”. En el cas d’aquesta asseguradora, ha gestionat l’ingrés per COVID-19 de més de 3.500 assegurats, expliquen.
Difereix d’aquesta opinió la de Sánchez Bayle, que assegura que el sector privat s’ha posat de perfil en aquesta crisi. Com a dada, ressalta que el 29% del voltant dels 80.000 llits hospitalaris a Espanya són privats, però només han atès el 10-12% dels malalts de coronavirus, i en els casos menys greus i complexos. “Són empreses que busquen rendibilitat i millorar el seu compte de resultats, no atendre els problemes de salut de la ciutadania”, considera.
Un altre factor en què remarca el portaveu en defensa de la sanitat pública és que aquesta s’ha enfocat en l’atenció dels malalts de coronavirus, el que ha fet augmentar les llistes d’espera per a atendre altres malalties, i això podria ser un altre factor per a la contractació d’una assegurança privada per a aquells que se la puguin permetre. “L’assegurament privat genera moltíssima desigualtat. Les menors rendes i aquells que pateixen pitjors problemes de salut no entren, ja que les primes del sector privat estan esglaonades en funció dels riscos”, recorda.
