Quan estàvem gairebé a la fi de túnel de la primera onada de la pandèmia, discutíem com seria la tornada a la “normalitat”. Alguns molt optimistes, pensaven que el futur seria completament “nou”, que res seria com abans. Altres més realistes o pessimistes pensàvem que els sistemes i interessos econòmics i polítics, la distribució del poder i els hàbits de la població no es canvien tan fàcilment. Avui la realitat ens confirma aquesta visió més realista. Podem comprovar que la salut pública i l’assistència primària continuen infrafinançades i desvaloritzades, malgrat els discursos buits i paraules buides dels gestors de la sanitat. Continuen els voraços incendis a Califòrnia i el desglaç de l’àrtic, pel canvi climàtic.
Dilluns es van reiniciar les escoles i els carrers que s’havien buidat de cotxes tornen a col·lapsar-se, sembla que tornem a la “normalitat”. S’afirmava que ningú es quedaria enrere en aquesta crisi, però centenars de milers de treballadors segueixen sense cobrar les ajudes promeses, la cultura segueix novament oblidada, i la prioritat sembla que segueix sent el turisme i l’especulació immobiliària. La improvisació i la falta de plans alternatius, caracteritza la penosa gestió de les autoritats.
S’ha oblidat ràpidament el MANIFEST de finals de maig signat per més de 40 milions de professionals sanitaris de més de 90 països sol·licitant als líders del món una recuperació després de la crisi de la pandèmia de la Covid-19 que tingui en compte la contaminació de l’aire i la crisi climàtica. El manifest va ser impulsat per l’Associació Mèdica Mundial, el Consell Internacional d’Infermeria, l’Associació Mundial d’Associacions de Salut Pública i l’Organització Mundial de Metges de Família.
Tot i la gran transcendència d’un manifest com aquest, que unifica una postura clara i contundent de les organitzacions mundials més importants de les especialitats sanitàries, va tenir relatiu poc ressò en els mitjans de comunicació i l’opinió pública. Val la pena tenir en compte avui, 3 mesos després, algunes de les frases de la crida:
“Els professionals de la salut romanen units per donar suport a una gestió de la pandèmia de COVID-19 pragmàtica i basada en dades científiques. Amb aquest mateix esperit, estem també units per aconseguir una recuperació saludable d’aquesta crisi (#HealthyRecovery, # Recuperació saludable)… La tragèdia actual té moltes capes, que es veuen magnificades per la desigualtat i la falta d’inversió en els sistemes de salut pública… Hauria estat possible mitigar i, potser, fins i tot prevenir aquests efectes invertint prou en la preparació per a les pandèmies, la salut pública i la gestió de l’entorn… Abans de la COVID-19, la contaminació atmosfèrica -causada, principalment, pel trànsit de vehicles, les centrals elèctriques de carbó, la crema de deixalles sòlides i les pràctiques agropecuarias- ja estava debilitant la nostra salut… Si volem que el món es recuperi d’aquesta crisi de manera saludable, no podem permetre que la contaminació continuï ennuvolant l’aire que respirem i embrutant l’aigua que bevem, ni que el canvi climàtic i la desforestació continuïn endavant, desencadenant, possiblement, noves amenaces per a la salut de les poblacions vulnerables… Cal abandonar per complet els subsidis que es concedeixen a l’explotació de combustibles fòssils i apostar decididament per la producció d’energies renovables i no contaminants, el nostre aire estarà més net i es reduiran dràsticament les emissions causants del canvi climàtic… La protecció i la promoció de la salut haurien de ser un dels eixos centrals de les grans inversions que els seus governs faran en els propers mesos en sectors bàsics com l’atenció sanitària, el transport, l’energia, i l’agricultura i la ramaderia. El món necessita recuperar-se amb salut. Els plans d’estímul dels seus països han de ser instruments per a aconseguir-ho”.
Els que hem pres consciència de la necessitat d’un nou paradigma centrat en la salut i no en la malaltia, no ens cansarem de promoure les idees de el manifest. La societat ha de fer seu i exigir als governants seguir aquesta nova senda. La nostra salut i la de la planeta és cosa de tots.
1 comentari
Un article excel·lent Carlos. Realment cada vegada hi ha menys arguments per defensar que després de la pandèmia es produiran canvis significatius de millora en aquest planeta