Fa sis setmanes que ha començat el curs escolar i les mascaretes transparents segueixen sense arribar. L’alumnat sord escolaritzat en modalitat oral (el que es comunica en llengua oral, amb le suport de pròtesis auditives i lectura labial) les necessita, les administracions ho saben i quan són preguntades ho qualifiquen de prioritat. Però passen els dies i les setmanes, i segueixen sense arribar. En realitat, ja han passat mesos des que ACAPPS, la federació d’entitats de sords oralistes, es va adonar que aquí hi hauria un problema i ho va comunicar ràpidament a la Generalitat. Segons Raimon Jané, president de l’ACAPPS, a finals d’abril i començaments de maig ja en van començar a parlar. Sis mesos, doncs.
El principal problema, segons explica ACAPPS en una secció de preguntes freqüents que ha penjat al seu web, és que la norma que permet homologar mascaretes higièniques (UNE0065) no contempla l’ús del plàstic davant les vies respiratòries. És a dir, la norma diu que per homologar una mascareta higiènica cal que aquesta demostri la seva eficàcia a l’hora de filtrar partícules de 3 o més micres que expulsem amb la respiració, i que garanteixin un nivell de respirabilitat que cap tipus de plàstic permet. I encara caldria un tercer requisit, que és que no es degradi després de passar per cinc rentats a 60 graus.
Molts adults sords oralistes s’han fet fabricar una mascareta transparent, a partir d’un patró i un tutorial penjat per la mateixa federació, o les han comprat a algun dels pocs fabricants que n’han fet. Però els docents que tenen alumnes sords a l’aula segueixen impartint classe amb la cara tapada, ja que l’administració educativa només pot enviar als seus treballadors material que hagi estat homologat. Segons explica Jané, l’Ajuntament del Vendrell va tirar pel dret i va subministrar mascaretes transparents als centres educatius del seu municipi. El Departament d’Educació va demanar que no es fessin servir a l’aula.
Davant d’aquest carreró sense sortida, s’està investigant amb nous plàstics, s’estan analitzant altres materials transparents, s’està mirant la viabilitat jurídica d’altres normes que potser permetrien una certificació que no fos la UNE0065, i fins i tot han aparegut unes mascaretes fabricades amb un teixit semitransparent. Amb tot, un estudi de funcionalitat realitzat per la mateixa federació ha demostrat que només són útils quan la distància és curta i el lloc està ben il·luminat.
“Parlem amb Educació i amb Salut diversos cops per setmana, i ens van dient sempre que es tracta d’un tema prioritari i que aviat tindrem una solució, però seguim igual”, explica Jané. En l’àmbit estatal, el col·lectiu de sords oralistes té el mateix problema. “La nostra confederació estatal ha parlat amb el Ministeri de Sanitat, que l’ha enviat a l’Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios, però allà els han dit que no poden canviar la norma perquè això no és un producte sanitari i que s’ha d’anar al Ministeri de Consum”, afegeix.
Amb l’etiqueta #VullLlegirElsLlavis, en les darreres setmanes ACAPPS ha fet una campanya de difusió a les xarxes socials per sensibilitzar a la població sobre aquesta problemàtica. Amb vídeos com aquest:
La Cel té 12 anys i estudia segon d’ESO.Té sordesa. Tot i els audiòfons, amb les mascaretes no sent bé i tampoc pot llegir els llavis. @educaciocat: Fa un mes d’ençà l’inici de curs. L’alumnat amb #sordesa necessita solucions,ara. #VullLlegirElsLlavis #mascaretesaccessibles pic.twitter.com/QgqOljHKBv
— Federacio ACAPPS (@federacioacapps) October 20, 2020
Ni permet llegir ni permet sentir
De retruc, la inesperada crisi de les mascaretes ha fet aflorar altres dèficits educatius que fa anys arrossega el col·lectiu d’alumnes sords oralistes, segons va exposar recentment Jané en una compareixença virtual davant la Comissió d’Educació del Parlament de Catalunya. L’alumnat sord que tria l’escolarització en modalitat oral (1.993 infants i joves, segons dades de la Generalitat) basa la seva comunicació en una combinació de lectura labial i pròtesis auditiva, ja sigui a través d’un audífon o d’un implant coclear. Però perquè aquesta comunicació sigui plena cal que el professor dugui penjat al coll un aparell emissor que fa arribar la seva veu directament a l’oïda de l’alumne. Les mascaretes també dificulten l’emissió d’aquest senyal, en especial, diu Jané, “les FFP2 apaguen el so i distorsionen la veu”. I aquestes són les mascaretes preferides dels docents, perquè protegeixen més que les higièniques.
Segons Raimon Jané, “fa anys que l’administració fa un mínima inversió en emissores FM i en bucles magnètics als centres educatius, així com tampoc té pressupost per la subtitulació de materials i continguts audiovisuals”. Els alumnes que disposen d’aquestes emissores, i per tant poden demanar als seus professors que l’utilitzin, és perquè les han pagat de la seva butxaca. Jané estima que no seran més del 20% del total.
Per sortir de l’atzucac, i mentre no arriba l’esperada mascareta accessible homologada (que sí que s’està usant, per exemple, als EUA), l’ACAPPS ha proposat a Educació que en aquelles aules on hi hagi un alumne sord oralista es proposi al seu professor l’ús d’una pantalla transparent combinat amb una distància de més de dos metres. “I Educació i Salut ens diuen que han parlat d’això, que ho veuen bé, i que els han d’acabar d’aprovar el canvi en el protocol, i així van passant els dies…”
