Opinió

Sense canvis en el model alimentari no podem complir amb els objectius de l’acord de París

Els gasos d’efecte hivernacle (GEH) són els causants de l’escalfament global de la planeta, que produeix el canvi climàtic. Dos terços, aproximadament dels GEH s’originen en l’ús de combustibles fòssils (carbó, petroli, gas) per a la generació d’energia. Un terç s’origina en l’agricultura, i d’aquesta, un 80% a la ramaderia. La desforestació (eliminació de boscos que absorbeixen CO2) per a la cria de bestiar, els fems i el metà dels remugants són els principals factors associats a la indústria de la carn i, en menor mesura, l’ús de fertilitzants nitrogenats.

Diversos estudis, entre ells el nostre en la cohort EPIC d’Espanya, han mostrat que el consum de carn (especialment la vermella) genera més del 40% dels GEH de la dieta i els lactis un 20%, mentre que el consum d’aliments vegetals (fruites, hortalisses, cereals i llegums) generen menys del 12% dels GEH de la dieta.

Un recent estudi publicat en la més prestigiosa revista biomèdica del món, Science, titulat “Global Food system emissions, could preclude Achieving the 1,5ºC and 2ºC climate change targets” i liderat per investigadors de la Universitat de Oxford mostra que, tot i que les emissions actuals generades per combustibles fòssils fossin detingudes, si no hi ha canvis en els models alimentaris no es podran complir els objectius de l’acord de Paris.

Els autors estimen que el sistema alimentari actual genera 1.356 giga-tones de CO2 i que si es produïssin canvis en la dieta i s’adoptés un patró alimentari d’una dieta rica en vegetals es podrien reduir les emissions a 706 giga-tones, és a dir, gairebé a la meitat.

Cal preguntar-se perquè no hi ha una política més activa per promoure un canvi en el model alimentari. El preu dels aliments és un dels factors claus en la decisió dels consumidors. El govern té a les seves  mans la política fiscal i si s’establissin preus subvencionats per als aliments d’origen vegetal i taxes per augmentar el preu dels d’origen animal, s’aconseguirien canvis importants en el consum. Per què no s’estableixen mesures clares per afavorir la producció ecològica de productes vegetals, en petites explotacions de proximitat?

El mes d’octubre, el Parlament Europeu va actualitzar la PAC (Política Agrària Comuna) que consumeix el 40% del pressupost comunitari. Representava una gran oportunitat per introduir importants canvis en la producció alimentària, per a una agricultura més ecològica i sostenible. En lloc d’això, es va aprovar un acord que elimina els condicionants ambientals (cap limitació a l’ús d’agrotòxics), estableix les ajudes només segons les tones de producció (que afavoreix a les grans explotacions de terratinents i no al petit productor) i elimina la prohibició d’explotacions d’alt valor ecològic. Va ser aprovat pel bloc del Partit Popular, pel bloc Liberal i el bloc del Partit Socialista, inclosos els diputats de PSOE (que proposa una sortida ecològica de la pandèmia). Greenpeace i altres associacions i partits ecologistes van classificar l’acord com “una sentència de mort per a les petites explotacions, la natura i el clima”.

Com podem comprovar, cada vegada hi ha més evidències sobre la importància del model alimentari en la crisi climàtica i sobre les estratègies efectives per mitigar-lo. Però els que tenen a les seves mans el poder per fer-les efectives parlen molt, però fan molt poc. A la població ens queda prendre consciència que si substituïm aliments d’origen animal per aliments vegetals estem mitigant el canvi climàtic i, el que és important, millorant la nostra salut. La nostra salut i la de la planeta és cosa de tots.