Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La pàgina web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies diu: “El Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat té com a objectius sensibilitzar l’opinió pública sobre els temes relacionats amb la discapacitat i promoure la presa de consciència pel que fa als beneficis que generaria la integració de les persones amb discapacitat en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural”.
Tot i les bones intencions de les institucions, diversos sindicats apunten que encara no s’ha aconseguit una integració digna a nivell laboral de les persones que tenen alguna mena de discapacitat. És per exemple el cas de CCOO que destaca que des de la publicació el 1982 de la LISMI (Ley de Integración Social de los Minusválidos), amb la seva darrera modificació el 2013, la ratificació de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat el 2007 tant a Espanya com a Catalunya “queden lluny de complir amb les recomanacions i la plena igualtat de drets i oportunitats. A nivell de l’ocupació, aquest col·lectiu no supera el 26% i la majoria treballant en sectors precaris i amb un alt nivell de temporalitat”.
Com ja sabem, la situació generada a nivell mundial per la COVID 19 ha repercutit en l’ocupació de les persones treballadores. Segons l’estudi fet el juliol de 2020 per ODISMET (Observatorio sobre discapacidad y mercado de trabajo en España) el 60% de les persones amb discapacitat que treballen en l’actualitat podrien perdre el seu treball, i al mateix temps la contractació de persones amb discapacitat ha caigut un 74%.
També segons aquest informe, les últimes dades disponibles registren un total d’1.899.800 persones amb discapacitat entre els 16 i els 64 anys, el què representa un 6,3% de la població. Els indicadors vinculats a l’ocupació mostren notables diferències entre la població general i les persones amb discapacitat: 1.254.200 persones, el que suposa un percentatge del 62,3% del total, estan inactives laboralment sent, a més, la situació d’incapacitat permanent la principal causa.
L’informe vol destacar que la incapacitat està vinculada a la percepció de pensions, “les quals, a l’actual i precari mercat laboral es constitueixen com un element de garantia econòmica, difícilment renunciable en un escenari d’inestabilitat contractual i baixos salaris. Respecte a les prestacions econòmiques dirigides al col·lectiu, el major volum correspon a les pensions contributives per incapacitat permanent, de les quals es beneficien 942.953 persones amb discapacitat, amb un import mitjà mensual de 946,19 euros.
Seguint el fil de les poques contractacions, el 2018 es van realitzar 339.119 contractes a persones amb discapacitat, que representen l’1,5% del total de contractes realitzats durant aquell exercici. A més, de tots aquests, el 10,9% es van realitzar per ser contractes específics per a persones amb discapacitat (10,9%).
Així, unit a les descoratjadores dades de contractació, hi sumem la precarietat laboral. La taxa de temporalitat és del 89,3%, l’índex de rotació creix any rere any i el salari mitjà anual brut de les persones amb discapacitat, es fixa en 19.726,2 euros, un 16,8% menys que la població general. A banda, des de 2010, aquest salari s’ha vist reduït en 827 euros; situació que no es reprodueix en la població general, on l’increment salarial és tènue però constant.
L’informe d’ODISMET també destaca que, com a tots els àmbits, la precarietat es fa més patent en els grups més vulnerables. “Les dones amb discapacitat són objecte d’una multidiscriminació que condiciona significativament el seu accés a l’ocupació i les seves condicions laborals.
La covid-19 suma inestabilitat a la inserció de les persones amb discapacitat
Partint de la base que com a grup especialment vulnerable la crisi econòmica derivada de l’alarma sanitària de la covid-19 podia afectar de manera incisiva, tancant portes, incrementant la pèrdua d’ocupació i obstaculitzant la reinserció laboral.
En el conjunt de la població amb discapacitat la taxa d’ocupació és del 26%, la mostra es posiciona en el 29%. És complex doncs l’accés al mercat de treball. Un mercat on el 53% està aturat, el 27% està treballant per compte d’altri i un 2% treballa per compte propi. A això, cal afegir que entre els que treballen, el 37% ho fa a jornada parcial. Un nou informe d’ODISMET que parla sobre l’impacte de la covid entre les persones amb discapacitat assenyala que la majoria treballen en Centres Especials d’Ocupació i tenen dificultats per accedir al mercat laboral ordinari. Així, la majoria també són treballadors no qualificats. Treballadors que acostumen a ser els més afectats per acomiadaments o retallades.
Davant la difícil situació econòmica, les empreses en què treballen les persones amb discapacitat enquestades han aplicat un ERTO en un 42% dels casos. En un 17% s’ha optat pel teletreball i un 12% han inclòs reducció de jornada. Tan sols un 2% ha considerat l’acomiadament de treballadors. Tot i que moltes empreses han emprès accions a conseqüència de la pandèmia, la veritat és que fins a un 28% de les persones consultades afirmen que cap d’aquestes mesures els ha afectat directament a ells. Ara bé, de manera personal i específica, fins a un 37% s’han vist afectats per un ERTO i un 14% han passat a la modalitat de teletreball.
“La pregunta òbvia a la vista d’aquestes dades seria reflexionar si les mesures adoptades per les empreses estan afectant en major o menor mesura a les persones amb discapacitat, especialment els ERTO”, qüestiona l’estudi. I respon que en aquest sentit i amb les dades disponibles sembla factible afirmar que efectivament les persones amb discapacitat s’estan veient afectades en major mesura per aquestes fórmules excepcionals.
Tot i existir controvèrsia sobre el nombre d’ERTO realitzats, les dades del Ministeri de Treball i Economia Social apunten 620.000 persones afectades per aquests. Si es donen per bones les xifres sobre els més de 19,7 milions d’ocupats, estaríem parlant d’una taxa d’impacte del 3%. Per tant, l’estudi, assumint els marges d’error d’aquesta enquesta, assumeix que aquest 37% de persones amb discapacitat afectades per un ERTO evidencien que l’efecte entre el col·lectiu és notablement superior.
Davant d’això, sindicats com CCOO de Catalunya demanen mesures de seguretat i protecció davant la Covid 19 per a les persones amb discapacitat i defensa de la seva inserció laboral. Ho fan, segons diuen, “després de constatar l’efecte de la pandèmia sobre les persones amb discapacitat i les seves famílies, la indefensió econòmica i laboral, la inestabilitat de centres especials d’ocupació i el bloqueig de la inclusió en l’empresa ordinària”. També en observar la manca d’informació sobre com la Covid-19 està afectant i condicionant a les persones amb discapacitat en les seves esferes vitals com també la manca de mesures de protecció social dirigida a aquests col·lectius.
Algunes de les demandes en aquesta línia són dotar de feines estables, equips de protecció i fer test ràpids a aquestes persones per donar seguretat i protecció. Però també, per exemple, actuar sobre la bretxa digital entre les persones amb diversitat funcional, persones que no tenen ni competències, ni recursos per a l’ús de les vies telemàtiques.
Què es reclama el 3 de desembre?
El 3 de desembre de 1992 va ser declarat com el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat per l’Assemblea General de les Nacions Unides. Aquesta declaració va anar acompanyada d’una llarga llista de recomanacions i drets per la seva ratificació i aplicació per part dels estats. L’objectiu: avançar en la igualtat de drets i oportunitats, dignitat, inserció laboral i l’autonomia personal.
La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat firmat al desembre 2006, dona un marc protector i garantista, inèdit en el sistema de l’ONU i en el dret internacional, per a les persones amb discapacitat. Entre altres elements contempla la no discriminació, la participació e inclusió plena i efectiva, el respecte i el reconeixement de la discapacitat com una forma de diversitat, la igualtat d’oportunitats, l’accessibilitat, la igualtat entre homes i dones.
A nivell laboral, el reconeixement del dret de les persones amb discapacitat a treballar en igualtat de condicions com els altres, això incloent el dret a tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida mitjançant un treball lliurament escollit i acceptat en un mercat i un entorn laborals que siguin oberts, inclusius i accessibles per a les persones amb discapacitat.
