Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El passat dijous 11 de febrer va tenir lloc la sisena sessió del cicle de debats organitzat per Amics de la UAB sobre els efectes de la Covid-19. L’acte, sota el títol “La Covid-19 fa canviar els paradigmes econòmics”, va comptar amb la participació de Carles Manera, catedràtic de la Universitat de les Illes Balears, conseller del Banc d’Espanya, ex conseller del govern balear i membre d’Economistes davant la crisi, i Cecilia Castaño, catedràtica d’Economia Aplicada a la Universidad Complutense de Madrid i Vicepresidenta de Economistas frente a la crisis. El moderador de la sessió va ser Manel Manchón, periodista de Crònica Global.
Aquesta era el segon dels debats del cicle d’Amics de la UAB que versava sobre aspectes i conseqüències econòmiques de la Covid-19. L’objectiu del debat era revisar on ens trobem i quines són les perspectives de futur sobre la situació econòmica. En aquest sentit, Carles Manera va partir del fet que abans de la Covid-19 ja hi havia símptomes de ralentització econòmica i que aquest retrocés de la economia mundial no ha fet més que aguditzar-se amb la crisi pandèmica que, a més, ha portat un canvi en la visió de l’economia.
Castaño va subratllar també que la crisis de la Covid-19 ha evidenciat la vulnerabilitat dels sistemes productius i social i la incertesa. Hem vist com el sistema productiu d’Espanya i de la Unió Europea que és també molt vulnerable, ja que s’han trencat les cadenes mundials de valor. Tot això ja estava molt alterat abans, però s’ha agreujat, amb la manca de subministres arran de la pandèmia i la manca de capacitat de producció suficient d’equipaments de protecció o, també, de vacunes. També s’ha mostrat la vulnerabilitat d’economies orientades fonamentalment al turisme, com l’espanyola, o la vulnerabilitat de les xarxes de protecció social i dels sistemes públics sanitaris, després de les brutal retallades que ha sofert. A més, tot està encara presidit per la incertesa fonamental de que no sabem quan durarà tot això; una incertesa que sempre és el pitjor per les expectatives econòmiques.
Un altre dels temes que es va plantejar en el debat va ser el relatiu als nous reptes i canvis econòmics exigits també en el fons de Next Generation de la Unió Europea i les seves prioritats. No es tracta d’inventar-se nous sectors productius, però sí adaptar sectors com el turisme, atesa la seva importància en el Producte Interior Brut d’Espanya, i reindustrialitzar i diversificar el sector de serveis. Entre aquests serveis, els serveis de cures i d’atenció als nens i a la gent gran s’han de revaloritzar, ja que s’han revelat també com a cabdals, amb gran importància pel seu volum de treballadors i per la incorporació plena de la dona en el mercat del treball. En aquest sentit, es va indicar que en la proposta de transició digital que Espanya ha presentat a la Unió Europea estan inclosos aspectes relacionats amb l’empoderament de la dona i en el coneixement més ampli i la tecnologia més innovadora. Però tot això és molt més difícil, ja que es tracta de plantejar processos que millorin efectivament la vida de les persones i això és molt més difícil que construir autopistes o línies ferroviàries.
Els dos economistes van subratllar que el salt en el model públic requereix també de manera molt important de processos que han de portar a terme les administracions públiques, reforçant així la dimensió pública de l’economia i dels serveis. I això precisa d’una governança democràtica, amb implicació en xarxa de molts components, cohesionant les societats. Evitant, de totes totes, el risc dels populismes, un perill molt real en moments de crisi econòmiques com l’actual.
