El passat dimecres 24 de febrer va tenir lloc l’acte “Per una unió sanitària europea”, en el marc del cicle de debats sobre “Els efectes de la Covid-19” organitzat per Amics de la UAB, en col·laboració amb altres entitats, incloses el Diari de la Sanitat. Aquesta sessió titulada va comptar amb la participació de Domènec Ruiz Devesa, eurodiputat socialista i membre del Comitè Federal d’Unió Europea de Federalistes (UEF Europa), i Carme Valls, del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS). El debat va ser moderat per Jaume Masdeu, periodista i corresponsal de La Vanguardia a Brussel·les.
La sessió va demostrar la posició partidària d’una unió sanitària a escala europea, que la pandèmia de la Covid-19 ha posat de manifest. De fet, es van subratllar, d’entrada, els dos grans avenços de la Unió Europea arran de la pandèmia, com són el Pla de recuperació i resiliència, absolutament inèdit, i l’estratègia de compra conjunta de vacunes, també absolutament inèdita.
Tanmateix, es va indicar també que a l’inici de la pandèmia va haver-hi una actuació insolidària i deslleial, de tancament unilateral de fronteres i de carrera competitiva entre els diferents països europeus, ni que després es va reaccionar i es va anar a una altra manera de funcionar a Europa. Però aquestes mostres d’insolidaritat les van expressar alguns Estats membres, en aquell context de desconcert inicial davant la Covid-19. Això es va corregir amb l’actuació de les institucions europees i al cap d’uns tres mesos de l’inici de la pandèmia, el canvi de rumb és el que ha portat a aquests dos grans encerts, que encara estan avançant amb moltes debilitats. Entre aquestes debilitats, es va subratllar que, per exemple, que encara hi ha tancaments unilaterals de fronteres, amb incompliment de les normes del codi Schengen.
En aquest sentit, es va apuntar que aquests dos grans avenços (el Pla de recuperació i l’estratègia conjunta d’adquisició de vacunes) són, com deia l’eurodiputat Ruiz Devesa, dos originals exemples de “mutualització” a escala europea que, malgrat les dificultats, reforcen encara més el procés d’integració europea. La cooperació multilateral i aquesta mutualització (en l’aspecte econòmic és el que s’han anomenat “eurobonos”) reforça la mateixa Unió Europea i resulta molt més eficient en benefici de tots. El que és cert és que el cost de la no-Europa, és a dir, recuperar-nos econòmicament i adquirir vacunes de manera individual cada Estat, hagués sigut un escenari absolutament ineficient i desigual.
També es va indicar en el debat que les competències en matèria de salut segueixen sent competències dels Estats i la Unió Europea només hi té competències de suport a l’actuació dels Estats. En aquest sentit, la pandèmia ha demostrat que estem davant el que és pot anomenar un mal públic transnacional, que requereix una governança europea. D’aquí va sortir la idea de la unió sanitària europea a la qual es va dedicar bona part de la jornada. Els ponents van indicar que aquesta unió sanitària europea, amb una política europea de salut, podria abordar els grans problemes de salut que no es poden afrontar a escala d’un sol Estat, sinó que requereixen, necessàriament, la cooperació multilateral. L’article 168.5 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea podria ser la base jurídica per aquesta unió sanitària, ja que permet adoptar directives i reglaments davant de pandèmies transfrontereres, si bé no permet l’harmonització de disposicions nacionals. Es va explicar, en aquest sentit, que el novembre passat, sobre la base d’aquesta disposició dels tractats, la Comissió Europea va començar a formular una primera proposta.
