Opinió

Ara, més que mai, fem salut visibilitzant i fent costat els moviments de dones

Un any després de començar la pandèmia de la Covid-19, ja podem començar a fer una mica de balanç de com s’han aguditzat les fissures que afecten el sistema social i polític predominant mundialment, fissures que des de la majoria del moviment feminista mundial havien estat denunciant: les crisis de cures, econòmiques i ecològiques produïdes per un Sistema Capitalista i Patriarcal imperant, que incrementen la pobresa i les desigualtats, que disminueix els sistemes públics de protecció, entre ells l’atenció sanitària i que deixen cada cop més poblacions excloses de drets i serveis, i en el qual les dones es troben en una situació encara més difícil per haver d’enfrontar-se a múltiples situacions de discriminació.

Des del començament de la pandèmia, i des de la Xarxa de Dones per la Salut, i dels col·lectius que la conformen, així com altres grups feministes i col·lectius professionals que lluiten per la millora de la salut amb perspectiva de gènere, sabíem que les dones anàvem a jugar un rol fonamental, tant per la nostra posició en el mercat de treball, com en el centre de les cures de les nostres famílies, però que aquest rol no seria sense pagar un alt cost. Cost personal, cost de l’entorn, però també cost com a organitzacions, pel fet d’haver de treballar amb més dificultats i menys recursos. Tot i la importància de considerar les diferències hi ha molt pocs estudis sobre l’impacte de la Covid segons el gènere i, si ho fan, ho fan parcialment.

La descripció de totes les principals propostes que es varen fer a Catalunya es van publicar en aquest diari en un article, però hi ha hagut poca resposta a les demandes davant dels grans dèficits de l’estat de benestar i l’increment de les dificultats per a la majoria de dones.

Al mateix temps que denunciem la difícil situació que estan patint la majoria de dones, també denunciem la invisibilitat que han patit com a treballadores essencials, molt o poc qualificades. La important feina de les científiques, per exemple, també ha estat poc visibilitzada pels mitjans de comunicació. Volem també posar al centre del debat la importància de la resistència de les dones, que s’expressa a través de les organitzacions del moviment feminista, en general, i de les organitzacions de dones i salut, en particular.

Algunes de les reivindicacions han estat:

• Les reivindicacions al voltant de la defensa dels Drets sexuals i reproductius, expressades el 4 de març arreu de Catalunya (Lleida, Manresa, Barcelona… i altres) a través de la convocatòria de mobilitzacions a diverses ciutats a través del Manifest “Avortament Lliure, gratuït i arreu”, on es denuncia totes les dificultats que existeixen per l’aplicació de la Llei 2/2020, i les insuficiències d’aquesta, al mateix temps que es coneix que el 42% dels ginecòlegs del sistema públic SISCAT es nega a practicar avortaments. Hi ha territoris com Lleida on aquesta objecció oscil·la entre el 67% i 91%.
• La defensa de la Maternitat, des de la lliure decisió de com tenir un fill fora d’imposicions, que pretenen ser científiques, quan s’ha demostrat que algunes pràctiques imposades (separació de mares i fill, isolament de la dona al part, episiotomies, excés d’induccions, de cesàries) no ho són, i que només provoquen certes patologies i més patiment per a dones i infants. Cada cop està més acceptada l’existència de Violència Obstètrica i la lluita per a la seva erradicació, però també les dificultats per a la criança. El manifest de les Petras defensant que ‘Maternar’ és un acte polític. Explica com durant la pandèmia s’han accentuat moltes de les pràctiques que ja es creien erradicades a Catalunya i com, al mateix temps, algunes lleis estatals que s’han fet per millorar el temps de criança, no ho fan en totes les situacions, i no han estat prou consultades. Així, amb el permís igualitari per als pares no s’ha considerat el temps de recuperació de les dones, i en el cas de les mares monomarentals els nadons es veuen privats de més temps de cura.
• En el món del treball, el manifest que ha realitzat la S. de les dones de CCOO planteja que la crisi sanitària ha posat en evidència l’essencialitat de les tasques de cura de les persones i de sostenibilitat de la vida, treballs que corresponen a professions molt feminitzades. Unes tasques molt exigents, tant mentalment com físicament, que mereixen millorar les seves condicions laborals, ja que el valor del seu treball no es correspon amb el seu salari. Cal posar la mirada també en les dones migrants, que fan moltes d’aquestes tasques. En una gran part no són reconegudes, ni com a ciutadanes ni com a treballadores, estan pendents de processos de regularització i treballen en negre, sense dret a prestacions ni ajudes i, fins i tot, sense dret a vot. Les dades que ens aporten CCOO són que, malgrat la seva inevitable presència en el treball, la taxa d’atur de les dones durant el 2020 ha pujat quatre punts, mentre que el dels homes s’ha incrementat només en un 2,88%. El quart trimestre de 2020, hi havia treballant a Catalunya 66.700 dones menys que en el mateix període del 2019.
• I, per últim, volem mostrar les dificultats per sobreviure com organitzacions i per poder portar les manifestacions al carrer, sent algunes administracions còmplices de polítiques que volen callar el moviment feminista, culpabilitzant les dones, sense tenir arguments sòlids, com s’ha fet des de la Comunitat Autònoma de Madrid.

Referències

• Borrell, C ”La invisibilidad de genero en el Covid-19” 1 de març 2021
  https://www.elperiodico.com/es/opinion/20210301/invisibilidad-genero-covid-19-carme-borrell-articulo-11550920
• Carrera M., Catalán Carme “Impacte de la pandemia des d’una mirada de dones “ Xarxa de dones per la Salut. Octubre 2020 https://diarisanitat.cat/limpacte-de-la-pandemia-des-duna-mirada-de-dones/
• “Avortament Lliure , Gratuït i Arreu” Març 2021
  https://dretalpropicos.wordpress.com/2021/02/22/pel-dret-a-lavortament-lliure-i-gratuit-a-catalunya-i-arreu/
• Aznar, Laura. El Crític 4 de març de 2021 https://www.elcritic.cat/investigacio/la-meitat-dels-ginecolegs-del-sistema-public-es-nega-a-practicar-avortaments-84107
• La Petras Maternidades Feministas. Manifest 8M 2021 https://plataformapetra.com/wp-content/uploads/2021/02/CATManifiesto-8M-petra.pdf