El mes passat, el govern de l’Índia va detectar una nova mutació en la variant del coronavirus delta, el que el va portar a classificar-la com a variant de preocupació. El Ministeri de Sanitat indi classifica així una variant quan hi ha proves d’un augment de la transmissió.
La nova variant, coneguda com a “delta plus”, AY.1 o B.1.617.2.1, té una mutació extra a la proteïna de l’espícula del virus SARS-CoV-2, el virus que causa la Covid-19. Aquesta mutació es va trobar en mostres de 48 persones infectades amb la variant delta a l’Índia, d’entre més de 45.000 mostres.
En què es diferencia aquesta variant? I una altra qüestió: Pot escapar a la protecció de la vacuna?
Què és la variant delta?
La variant delta del coronavirus, més infecciosa, s’ha estès per tot el món i va camí de convertir-se en la soca dominant, segons l’Organització Mundial de la Salut. Aquesta variant, de fet, ha estat la soca dominant que ha provocat la segona onada a l’Índia.
Els estudis han descobert que pot replicar-se més ràpidament, propagar amb més facilitat i unir-se amb més força als receptors de les cèl·lules pulmonars.
A més, en un estudi encara no revisat per persones expertes, els investigadors de Delhi van descobrir que la variant va causar tres quartes parts de les infeccions en persones que han estat vacunades. Al voltant del 8% d’aquestes infeccions d’última hora tenien la variant kappa, i el 76% la variant delta.
En què es distingeix la variant “plus”?
La nova mutació de la variant delta va ser detectada per primera vegada a Europa al març. Al juny també es va descobrir que els pacients de Covid-19 a l’Índia tenien el virus mutant. Aquests esdeveniments han suscitat preocupació.
Alguns científics de l’Índia temen que la mutació pugui alimentar una altra onada d’infeccions al país. No obstant això, la mutació en la proteïna de l’espiga del virus no és nova. Coneguda com a “K417N”, s’ha notificat anteriorment en la variant beta trobada per primera vegada a Sud-àfrica. La variant beta amb aquesta mutació ha mostrat una capacitat d’escapar als anticossos conferits per la vacuna, almenys fins a cert punt. En altres paraules, hi ha la possibilitat que les vacunes no protegeixin contra aquesta mutació amb tanta eficàcia.
Funcionaran les vacunes contra la delta plus?
Segons el Ministeri de Sanitat indi, la variant delta plus podria tenir una capacitat similar per evadir la immunitat i una capacitat per a reduir l’efecte de les teràpies d’anticossos monoclonals utilitzades per tractar la Covid-19.
La mutació és preocupant perquè està localitzada en una porció clau de virus, la proteïna espícula, utilitzada per penetrar en les cèl·lules humanes. Les mutacions anteriors es trobaven en el “domini d’unió al receptor” de l’espícula, que permet el virus unir-se als receptors de les nostres cèl·lules.
Les mutacions exclusives de la variant delta fan que el virus pugui escapar en certa mesura del sistema immunitari. De fet, s’ha demostrat que la delta redueix una mica l’eficàcia de les vacunes. Això significa que una sola dosi de la vacuna pot oferir una protecció reduïda.
No obstant això, s’ha demostrat que una segona dosi produeix suficients anticossos contra la infecció simptomàtica i la malaltia greu. És important recordar que la majoria de les vacunes de la Covid-19 no proporcionen una immunitat esterilitzant absoluta, sinó que actuen per reduir la gravetat de la malaltia.
Els investigadors del Regne Unit van descobrir que la vacuna de Pfizer tenia una eficàcia del 33% contra la variant delta després d’una sola injecció, i de 88% després de les dues dosis. En el cas de la vacuna d’AstraZeneca, l’eficàcia era del 33% després de la primera dosi, i pujava al 60% després de la segona.
La variant delta plus podria tenir un grau similar de reducció de l’eficàcia enfront de les vacunes actualment en ús. Tot i que encara no s’han vist dades fiables sobre si això és així.
A l’Índia s’estan realitzant estudis per avaluar l’eficàcia de les vacunes contra la variant delta plus. És important tenir en compte que la variant delta plus encara no s’ha enlairat substancialment, i l’Organització Mundial de la Salut encara no l’ha classificat com a variant preocupant.
Què hem de fer ara?
Les variants amb una major transmissibilitat i la possibilitat d’escapar als anticossos suposen una amenaça per als esforços per controlar i mitigar la pandèmia. I els països amb baixes taxes de vacunació poden enfrontar-se a nous brots.
Com hauria de canviar la nostra resposta? Tot i les mutacions, no cal prendre mesures especials addicionals. Hem de seguir vacunant al màxim nombre de persones, augmentar la vigilància genòmica per seguir l’evolució de virus i seguir un comportament adequat enfront de la Covid-19.
Aquest és un article original de The Conversation, traduït gràcies a la col·laboració de la Fundació Lilly. Llegeix l’original aquí
