Entrevista

Leticia Fernández, cardiòloga especialitzada en salut femenina: “Les dones hem d’anar a revisions cardíaques, igual que fem amb les ginecològiques”

La cardiòloga Leticia Fernández-Friera -nascuda a la Corunya el 1977, però criada a Gijón- és especialista en ecocardiografia i imatge avançada, com la tomografia i la ressonància magnètica cardíaca. Es va formar en aquests camps a l’Hospital General de Massachusetts, la Facultat de Medicina de Harvard a Boston, i a l’Hospital Monte Sinaí de Nova York, entre d’altres.

Entre les seves principals línies d’investigació destaca l’estudi de l’aterosclerosi, amb especial interès en la prevenció de la malaltia cardiovascular de la dona i les tècniques d’imatge no invasives. Els seus estudis s’han publicat en revistes com Nature, New England Journal of Medicine, JACC, Circulation i la Revista Espanyola de Cardiologia.

En l’actualitat, dirigeix ​​la Unitat d’Imatge Cardíaca en el grup HM Hospitals, alhora que treballa com a investigadora clínica al Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC). A més, és professora associada de la Universitat CEU-San Pablo i coordinadora del programa de salut cardiovascular de la dona a Atria Clinic.

Amb l’objectiu de millorar la salut cardíaca femenina i impulsar la prevenció, l’experta s’ha posat al front de l’estudi WAKE UP, l’acrònim procedeix de Women health: an Imaging-based cardiovascular risk-reduction Program. Fernández-Friera opina que, a part de la infrarepresentació femenina en els assajos clínics, “hi ha un problema d’educació i una falta de conscienciació social de l’abast de la malaltia cardiovascular en la dona”.

Les participants de WAKE UP podran veure directament la placa de colesterol en les seves pròpies artèries, així segurament els canvis en els seus hàbits seran més efectius.

Quin és l’objectiu del projecte WAKE UP?

Volem promoure la salut cardiovascular de la dona i fomentar canvis apropiats en el seu estil de vida. Per a això, utilitzarem tecnologia d’imatge no invasiva, com l’ecografia vascular, una tècnica senzilla, de baix cost i perfil innocu, que es realitza també en el cribratge de càncer de mama i en les embarassades.

La imatge d’ecografia vascular per a la detecció d’aterosclerosi proporciona evidència visual del propi estat de la salut arterial i, el que és més important, de la presència de la placa d’aterosclerosi. Això és interessant per a la conscienciació, ja que en poder veure les participants directament la placa de colesterol en les seves pròpies artèries, segurament els canvis en els seus hàbits seran més efectius.

Amb quins suports compta?

Aquest projecte compta amb un finançament de 103.000 euros per part de l’Institut de Salut Carlos III i amb la col·laboració de la Fundació Pro CNIC, la Fundació Mapfre, La Universitat CEU-San Pablo i la Complutense, així com del grup HM Hospitals.

Quan s’iniciarà l’estudi?

A l’octubre d’aquest any i es prolongarà fins a desembre de 2023. Comptem fins al moment amb 120 voluntàries i ens queda l’altra meitat per reclutar, però el ritme és bo, inclourem a cinc per setmana i tenim tot el 2022 per aconseguir arribar a les 240 que necessitem. Les participants seran dones sense malaltia cardiovascular amb edats compreses entre els 18 i 70 anys. I han de tenir al menys un factor de risc cardiovascular, com diabetis, tabaquisme, colesterol alt, obesitat, sedentarisme, síndrome metabòlica, preeclàmpsia o altres problemes en embaràs, alimentació inadequada, malaltia autoimmune i familiars joves amb infart.

L’estudi inclou una ecografia vascular no invasiva de les artèries carotídies i femorals a 180 participants per comparar els resultats enfront d’una altra mostra de 60 dones a les quals no se’ls ha de fer la prova.

Les proves es realitzaran al CNIC i el nostre equip multidisciplinari està format per cardiòlegs, estadístics, tècnics d’imatge i biòlegs.

Com es desenvoluparà?

Comprèn dues visites de les participants, una per abordar la salut cardiovascular i una altra als sis mesos, per tal de valorar canvis en el coneixement d’aquestes malalties i en els hàbits de vida. A la primera visita es realitzaran qüestionaris validats per avaluar la percepció de risc d’aquestes malalties, així com l’existència factors de risc, segons escales tradicionals. Se’ls preguntarà sobre dieta, tabaquisme, activitat física, patrons psicosocials i de son, estil de vida familiar i factors reproductius. També mesurarem la pressió arterial, el pes i l’alçada i es realitzarà una extracció de sang, per analitzar la glucosa, el colesterol, el perfil hormonal i el inflamatori.

A més, farem una ecografia vascular no invasiva de les artèries carotídies i femorals a 180 participants per comparar els resultats enfront d’una altra mostra de 60 dones a les quals no se’ls ha de fer la prova. Als sis mesos, es farà seguiment per avaluar els canvis en l’estil de vida, mitjançant l’índex de risc Fuster-BEWAT.

En l’home, els infarts solen manifestar-se com mal de pit i braç, mentre que en elles els símptomes són més atípics, com el dolor a l’esquena, a la mandíbula, falta d’aire o nàusees. La mortalitat femenina després d’un primer infart és un 20% major que en homes.

Què espereu obtenir amb aquesta iniciativa que lideres?

Busquem conscienciar la societat de la importància d’aquestes malalties en la dona, que avui dia són la primera causa de mort de les dones. De fet, a Europa l’índex de mortalitat de dones per aquestes malalties és del 49%, mentre que per càncer de mama és del 3%.

També ens hem proposat posar en relleu la importància de la prevenció. És important que ens revisem el cor, igual que fem revisions ginecològiques; i que sapiguem reconèixer els símptomes de l’infart femení, que són diferents dels dels homes.

En quin sentit són diferents aquests símptomes en homes i en dones?

En l’home, els infarts solen manifestar-se com mal de pit i braç, mentre que en les dones els símptomes són més atípics, incloent sovint dolor a l’esquena, a la mandíbula, falta d’aire o nàusees. Ara que anem descobrint aquestes diferències, es podran diagnosticar de forma més precoç infarts en la dona i millorar les estadístiques.

A més, l’infart en la dona moltes vegades és pitjor que en l’home, amb un pronòstic dolent a curt termini. El problema és que elles van a l’hospital molt més tard. Tendeixen a aguantar més el dolor o no el reconeixen com una cosa important. És a dir, des que comencen a notar els símptomes fins que acudeixen a la consulta o a urgències passa més temps; llavors, el múscul cardíac està més temps sense oxigen, de manera que arriba en pitjors condicions. Per això, la mortalitat després d’un primer infart en la dona és un 20% major que en els homes.

Les dones han estat excloses de la majoria d’assajos clínics de malaltia cardiovascular en la suposició errònia que els factors de risc i les recomanacions d’estil de vida són similars per a homes i dones.

Què és el que falla?

Hi ha un problema d’educació i una falta de conscienciació social de l’abast d’aquestes malalties en la dona. Això comporta que no es realitzi una valoració precisa del risc cardiovascular femení i s’ignorin els factors de risc específics.

Les campanyes de càncer de mama han estat molt reeixides, així com les del cor a la dona als Estats Units. No obstant això, en el nostre entorn, encara no hi ha prou consciència del problema de la malaltia cardiovascular femenina, falten estudis per millorar la situació i no hi ha campanyes establertes.

Les estratègies actuals per controlar els factors de risc, com la hipertensió arterial, la diabetis, el tabaquisme, l’obesitat o el colesterol elevat no estan funcionant, de manera que hem de desenvolupar estudis d’investigació que ens ajudin a controlar un dels problemes més importants del món occidental. I també, específicament, la malaltia cardiovascular en la dona.

Està relacionada aquesta infravaloració del risc cardiovascular en dones amb el biaix de gènere dels assajos?

Sí, ja que tots els esforços en l’àmbit de la prevenció i el maneig terapèutic s’han orientat tradicionalment cap al gènere masculí. Les dones han estat excloses de la majoria d’assajos clínics de malaltia cardiovascular en la suposició errònia que els factors de risc i les recomanacions d’estil de vida són similars per a homes i dones.

No obstant això, l’estratificació del risc és especialment difícil en les dones, atès que la majoria es classifiquen en baix risc de patir una malaltia cardíaca només per ser del sexe femení. Com a resultat, són significativament menys propenses a rebre una pauta adequada de prevenció. A més, el risc en dones està influenciat per factors específics, com hormones, complicacions de l’embaràs, menopausa primerenca, etc. Tot i que aquests factors s’han relacionat amb l’aterosclerosi accelerada i menor supervivència, no s’inclouen en l’avaluació tradicional del risc.

Les diferents manifestacions clíniques entre sexes condueixen al fet que la malaltia estigui infradiagnosticada i la seva gravetat subestimada en les dones, el que resulta en un maneig inadequat i major mortalitat.

El nostre propòsit és obtenir informació científica que ens permeti aprofundir en les malalties cardiovasculars en la dona, molt poc explorades fins ara, i trobar eines de prevenció que permetin la seva detecció abans que es produeixi el dany.

Com pot ajudar el projecte WAKEUP a canviar el panorama?

El nostre propòsit és obtenir informació científica rellevant i innovadora que ens permeti aprofundir en les malalties cardiovasculars en la dona, molt poc explorades fins ara, així com trobar noves eines de prevenció que permetin la seva detecció abans que es produeixi el dany cardíac.

En aquest àmbit queda molt per fer. La dona s’ha incorporat a la vida laboral, assumeix múltiples tasques, ha augmentat la taxa de tabaquisme, té un major desconeixement dels símptomes de l’infart o l’ictus, aguanta més el dolor, la qual cosa la fa més vulnerable. Per això, és tan important promoure estudis que ens ajudin a millorar l’educació i la salut del nostre entorn. Unir-nos tots és crucial per a canviar les coses, així com a educar a la nostra societat en aquests problemes, tant a homes com a dones.