L’asma és la malaltia pulmonar inflamatòria més prevalent al món. A Espanya es calcula que un 10% de la població, aproximadament, és asmàtica i, habitualment, una de les principals causes que descompensen les persones que pateixen asma són les infeccions amb algun virus respiratori, com ara el de la grip o el rinovirus (el patogen que causa el refredat comú).
Per aquest motiu, quan el virus SARS-CoV-2 va aparèixer, tal com explica la doctora especialista en medicina respiratòria Pilar Martínez-Olondris de l’Hospital Clínic de Barcelona, “era inimaginable la por que ens va entrar davant d’aquell virus que afecta sobretot els pulmons i produeix inflamació”. Però, “sorprenentment, i amb gran alleujament, vàrem anar veient, i fins avui, que l’asma no exacerba ni empitjora en cas de contraure la Covid. De manera que allò que pensàvem –l’asma- que podia ser un dels principals factors de risc per agafar aquest nou virus i que aquesta fos de major mortaldat, no és així. Ho hem vist en múltiples estudis i observacions, i ho han vist també en molts altres països”.
Per tant, el missatge fonamental, segons l’especialista és que “l’asma no és un factor de risc per contraure la Covid ni els pacients d’asma tenen més possibilitats de desenvolupar complicacions greus en cas de contagiar-se amb el virus”. Si més no, fins el dia d’avui no hi ha evidència d’això, però, com diu Martínez-Olondris, “parlem d’un nou virus que no sabem encara com ens pot sorprendre”.
La por, tanmateix, era lògica. En les persones que conviuen amb l’asma, una grip o infecció viral, l’afectació els baixa al pit, se’ls tanquen les vies respiratòries i ho passen molt pitjor. Per a ells, les infeccions virals no són trivials. “Però totes les nostres hipòtesis se’n van anar en orris”, apunta la doctora del Clínic. Fins i tot s’ha vist que certs corticoides que prenen els pacients amb asma poden arribar a reduir els receptors on es pot enganxar el virus SARS-CoV-2.
“Així com fumar sí que s’ha demostrat que augmenta el risc d’agafar-ho i que sigui més greu, com també l’obesitat i el sucre, en el cas de l’asma, no ha estat així”, declara Pilar Martínez-Olondris. Això sí, per als qui pensen que l’administració de corticoides –prescrits en asma de manera inhalada- deprimeix el sistema immunitari, es recomana no deixar de prendre’ls, malgrat l’amenaça de la Covid, ni suspendre el tractament, ni modificar-lo, perquè si un pacient asmàtic agreuja la seva situació per abandonar el tractament, haurà d’anar a l’hospital on sempre hi pot haver més risc de poder contraure el virus, o qualsevol infecció nosocomial.
Alta prevalença
L’asma és una malaltia molt prevalent. Del 10% de població que conviu amb ella, de mitjana –tot i que pot variar bastant segons els països-, molts ho fan amb episodis puntuals i intermitents, i els que menys, un 4-5%, la pateixen en un nivell greu i han de prendre fàrmacs biològics. Aquests es prescriuen des de l’any 2005 i actuen sobre les cascades inflamatòries. Tenen més risc de patir asma els homes, la gent que pateix una cardiopatia o la malaltia d’EPOC.
Parlem d’asma quan s’inflama de manera crònica la mucosa de la via respiratòria i provoca una inflamació bronquial per una hiperresposta dels bronquis. La persona que pateix un episodi així sent un xiulet en respirar, sensació d’ofec i certa pressió al pit. L’opressió toràcica sol anar acompanyada de tos, sobretot de nit i matinada, associada a més o menys gran d’obstrucció, un episodi així és reversible i espontani amb el tractament. Mentre que en un episodi de tancament de les vies aèries per causa del tabaquisme no s’aconsegueix ampliar aquestes vies, no és reversible la progressiva obstrucció.
En els darrers 15 anys, i segons explica la Dra. Martínez-Olondris, s’ha avançat molt en la millora dels fàrmacs, fent-los més precisos, adreçats a cèl·lules concretes. Però, tal com assenyala aquesta especialista, “moltes vegades es pot arribar a trigar fins a sis mesos per acabar de definir si el pacient té asma o no”. Això és així perquè hi ha moltes altres malalties que poden donar pas a una inflamació.
Una persona asmàtica, si és per irritació per al·lèrgia a alguna substància o element, el primer que ha de fer és evitar el contacte amb allò que li provoca irritació. Però, en qualsevol cas, els professionals que acompanyen aquests pacients, ja s’encarreguen de facilitar informació perquè puguin dur una vida totalment normalitzada com qualsevol altra persona.
Asma en infants
Molts nens i nenes pateixen episodis d’asma perquè s’associa a un component de desenvolupament del sistema immunitari que, encara no prou madur, pot reaccionar de manera exagerada davant de certes bronquitis o bronquiolitis durant els 3 o 4 primers anys. Però després, en anar creixent i madurar el sistema immunitari, milloren. Després, pot ser que a l’adolescència i també cap als 30 o 40 anys tornin a patir algun episodi, perquè l’asma, en realitat, no es cura, però sí que s’aconsegueix estabilitzar i poden passar molts anys sense cap episodi asmàtic. Això sí, pot ser que davant d’un refredat, a les persones asmàtiques els hi pugui durar més el procés inflamatori.
Segons explica el pediatre de l’Hospital Sant Joan de Déu, Jaime Lozano, com es fa el diagnòstic de l’asma en infants és bastant similar al dels adults. “Quan es donen diversos episodis de broncoespasmes o bronquitis, es fa un estudi de la funció pulmonar. Amb l’espirometria veiem si existeix un patró obstructiu i després es complementa amb una prova broncodilatadora per veure si la situació basal és normal. Es valoren els volums i fluxos pulmonars per veure la capacitat dels pulmons”, explica.
“En infants és més habitual l’asma desencadenada per infeccions per virus típics de l’edat infantil com ara un refredat amb febre que afecti en l’àmbit bronquial, moltes vegades no hi ha una base al·lèrgica i normalment per la clínica que presenta ja es detecta i posant tractament ja respon bé”, detalla el pediatre de Sant Joan de Déu.
També ell confirma que sortosament la Covid no ha resultat la gran amenaça que semblava. Sí que ha tingut, però, una repercussió clara en l’atenció als casos d’asma. Tal com relata el Dr. Lozano, “en el moment més àlgid de la pandèmia, donat que totes les proves de l’asma són d’alt risc de contagi víric, als hospitals teníem menys capacitat per fer espirometries. Sempre s’havien de fer amb equip de protecció, mascaretes FFP2, ulleres, bata d’un sol ús i amb un temps mínim de ventilació de la sala on es fa d’uns 14 minuts aproximadament”. Actualment -afegeix- “el ritme d’aquestes proves, ara, s’ha recuperat, però no s’arriba encara al d’abans de la pandèmia”.
Control necessari
Davant dels símptomes de l’asma, tant en infants, com en adults, s’aplica el rescat del broncodilatador i es valora la resposta. Si persisteixen els símptomes malgrat el tractament més enllà de les 24 o 48 hores, cal que el pediatre revisi la situació en algun moment, encara que no sigui en visita a urgències.
Un dels grups de població asmàtica que més preocupen és l’adolescència, especialment que comença a fumar i amb l’aplicació dels corticoides inhalats (Ventolín) –que no curen, només alleugereixen- van resolent els episodis inflamatoris però sense anar al metge.
Sense control mèdic, pot ser que la inflamació es vagi fent més crònica i, tal com explica la Dra. Pilar Martínez-Olondris, “arriben a urgències molt més tancats de pit, amb un flux aeri molt més limitat i costa molt més desinflamar i estabilitzar la via aèria. Arriben greus i requereixen UVI (Unitat de Vigilància Intensiva)”. Per això ella als seus pacients els ensenya què tenen al pulmó i no arriben a ingressar. Quan la malaltia de base és més greu –diu- està millor controlada. Però en casos de poc voltatge, ella, amb les seves explicacions, els aporta tranquil·litat. Durant sis mesos, per exemple, necessiten corticoides inhalats, i així redueixen el risc d’infeccions. Quan es produeix més secreció als bronquis, això esdevé un caldo de cultiu per infeccions. A banda que, si el cos no s’oxigena bé, a la llarga podrien anar apareixent complicacions al cor (arrítmies) i al cervell. La funció del pulmó és agafar oxigen i expulsar C02, i si el pulmó s’inflama, aquest intercanvi no es fa correctament.
Esport
L’exercici físic es recomana en pacients amb asma “sempre amb medicació de rescat disponible i normes bàsiques com ara l’escalfament previ”, precisa el pediatre Jaime Lozano. Només en casos de símptomes respiratoris aguts es desaconsella continuar amb l’exercici físic.
El fum del tabac (sigui en fumadors actius com en els passius) i la contaminació predisposen a les crisis en persones amb asma. Alguns estudis marquen un augment de la prevalença de l’asma en ciutat i països desenvolupats. Segons explica el Dr. Lozano, “la prevenció del tabaquisme en adolescents i preadolescents, amb una actitud proactiva ajuda també a prevenir les crisis asmàtiques”.
En el camp de la investigació, les principals dianes de l’asma al laboratori se centren a fabricar anticossos amb biotecnologia que es treballa en animals i es dirigeix contra les molècules concretes causants de la inflamació que fa desencadenar les crisis asmàtiques. Quant a novetats terapèutiques, també s’investiga com facilitar els tractaments. Per exemple, aconseguir que amb una dosi d’inhalació diària n’hi hagi prou i no calguin dues aplicacions al dia. També que amb un únic inhalador es puguin rebre fins a tres medicaments i no calgui un inhalador per a cadascun d’ells.
Segons dades d’estudis recollits per la Guía española para el manejo del asma (GEMA), la mitjana de la prevalença d’asma a Austràlia és un 7% i a Estònia, un 11%. En ciutats com Dublin assoleix fins a un 32% i, en canvi, a Vizcaya només un 1% de la població, de mitjana, pateix asma.
