Les infeccions per Trypanosoma cruzi (causant del chagas) i per Strongyloides stercoralis, ambdues malalties invisibilitzades, tenen un determinant social molt pronunciat i la seva afectació sol anar entrellaçada. Totes dues són causades per paràsits endèmics d’Amèrica Llatina, però circulen a la població d’Espanya de manera silenciosa en la majoria dels casos.
“És una de les característiques que tenen en comú les malalties tropicals desateses, com normalment impacten en poblacions en situació de pobresa, solen anar de la mà i no és estrany detectar diverses d’aquestes infeccions en un mateix pacient”, assenyala Miriam Navarro, doctora en Epidemiologia i Salut Pública del Centre de Salut Pública d’Elx.
És una de les autores d’una investigació que assenyala el mal de Chagas, també conegut com a tripanosomiasi americana, la patologia parasitària importada més comuna a Espanya.
El mal de Chagas, també conegut com a tripanosomiasi americana, és la patologia parasitària importada més comuna a Espanya.
El treball, publicat a la revista Travel Medicine and Infectious Disease, conclou, a més, que els afectats tenen el doble del risc de patir una infecció per l’helmint intestinal, presentant fins a un 25% de coinfecció.
“I es donen casos molt greus en pacients immunodeprimits”, afegeix Joaquim Gascon, cap del Servei de Salut Internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona i director de la Iniciativa de Chagas de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).
D’acord amb aquest estudi, més del 70% de les persones que viuen amb Chagas a Espanya no estan diagnosticades ni tractades.
Les infeccions per Trypanosoma cruzi i per Strongyloides stercoralis tenen un determinant social molt pronunciat i la seva afectació sol anar entrellaçada.
“S’estima que, dels 2,6 milions de migrants provinents de països endèmics, més de 50.000 viuen amb la infecció”, detalla Navarro, per a qui una de les dades més rellevants és l’elevat nombre de dones en edat reproductiva infradiagnosticades al territori espanyol, arribant gairebé al 70%.
Més dades sobre el Chagas
El mal de Chagas, que provoca 30.000 nous casos i 12.000 morts cada any, es propaga a través de la vinxuca, una xinxa hematòfaga que actua com a vector per continuar el seu cicle vital. Un cop els paràsits de T.cruzi entren a l’organisme humà, es repliquen a les cèl·lules del miocardi o a les intestinals, on pot romandre fins a més de deu anys en fase indeterminada. “
La particularitat d’aquesta zoonosi és que es pot transmetre de diverses maneres, a través de la sang, per transfusions o trasplantaments, i també via oral, per aliments i begudes contaminats. Però la forma més comuna perquè el paràsit passi d’un organisme a un altre és verticalment”, destaca Gascon, que fa més de 20 anys que estudia aquesta parasitosi.
“El paràsit es transmet de mare a fill a través de la placenta”, ressalta Navarro i destaca la importància de la detecció i el tractament de nenes i dones infectades en edat fèrtil, així com de les campanyes de cribratge antenatal i dels nadons i altres fills de mares infectades que no hagin rebut abans tractament antiparasitari.
“Gràcies a les proves de detecció implementades ha augmentat de forma considerable el nombre de nadons diagnosticats i tractats”, destaca l’experta, una de les precursores de #CorazonessinChagas, una plataforma els agents de salut de la qual són dels mateixos països que els pacients i que organitza campanyes comunitàries per controlar aquesta patologia tropical tan complexa pel seu caràcter silenciós.
Un dels avenços més rellevants ha estat demostrar l’efectivitat del tractament actual contra aquesta infecció tropical per evitar la transmissió congènita. – Miriam Navarro, Centre de Salut Pública d’Elx.
Com adverteix l’epidemiòloga, “la majoria dels infectats no presenten símptomes ni desenvolupen la malaltia”. Això no obstant, sense accés al tractament es poden patir conseqüències irreversibles per a la seva salut. “Un 30-35% dels casos desenvolupa afectació cardíaca, un 10-20% digestiva i menys d’un 5% símptomes neurològics, com un ictus”, detalla Gascon.
El strongyloides també sol presentar-se de forma asimptomàtica sense causar més danys, “però en persones immunosuprimides pot donar problemes importants”, aclareix Gascon. “En casos de pacients sota tractaments immunosupressors hi pot haver una replicació massiva dels helmints i provocar una síndrome d’hiperinfestació o estrongiloïdiasi disseminada, arribant a ser mortal”, afegeix Navarro.
Cribratge antenatal contra l’oblit d’aquesta malaltia
Com apunta l’especialista, que durant sis anys va coordinar l’equip d’Immigració i Salut Pública de l’Hospital Ramón y Cajal i va ser secretària de la Societat Espanyola de Medicina Tropical i Salut Internacional, un dels avenços més rellevants contra la malaltia de Chagas en els darrers anys, ha estat demostrar l’efectivitat del tractament actual contra aquesta infecció tropical per evitar la transmissió congènita. Per això fa anys que posem el focus de les campanyes comunitàries de detecció en les dones joves, que constitueixen una població clau”.
Quan la infecció s’atura a temps, els fàrmacs són altament eficaços. – Joaquim Gascon, ISGlobal i Hospital Clínic
“Espanya s’ha esforçat a controlar aquesta malaltia i brindar tractament als nadons. Quan la infecció s’atura a temps, els fàrmacs són altament eficaços: a les dones en edat fèrtil que els reben d’hora la taxa de transmissió vertical és insignificant”, anuncia Gascón.
“I per això és tan bona la notícia que el Ministeri de Sanitat per fi inclourà al cribratge de les embarassades que procedeixin de països endèmics de Chagas la serologia durant la gestació, permetent detectar casos congènits”, anuncia Navarro.
Fàrmacs menys tòxics i biomarcadors eficaços
Els únics fàrmacs disponibles contra la zoonosi actualment són el benznidazol i el nifurtimox, “tractaments que, malgrat la seva toxicitat, continuen sent els més efectius que hi ha”, aclareix l’especialista del Centre de Salut Pública d’Elx.
S’estima que al voltant del 15% dels pacients es veuen obligats a abandonar aquests fàrmacs pels seus efectes secundaris, una dada que dirigeix les línies de recerca actuals a canvis en el règim del mateix tractament variant la dosi, distanciant l’interval de preses o provant combinacions diferents per evitar la toxicitat.
Al voltant del 15% dels pacients amb malaltia de Chagas es veu obligat a abandonar els fàrmacs pels efectes secundaris.
“Un dels grans reptes és que els fàrmacs provoquin menys efectes adversos i reduir el temps d’administració”, explica Gascon. “Els fàrmacs contra el Chagas no serveixen per tractar la infecció per Strongyloides, pel qual s’administra ivermectina”, afegeix.
L’altre gran desafiament en la lluita contra aquesta malaltia oblidada és la cerca de biomarcadors d’eficàcia terapèutica. “Perquè de moment no hi ha aquells que determinin quin pacient desenvoluparà un quadre clínic i quin no”, lamenta Navarro.
“En l’actualitat només comptem amb eines per saber si els nascuts estan curats a través de la serologia, però en adults que feia tant de temps que eren infectats no funciona”, confessa l’especialista de l’Hospital Clínic.
Traves al sistema de salut
Gràcies al fort compromís de professionals i organitzacions sanitàries i socials, com Mundo Sano o els diferents grups de recerca de Societat Espanyola de Medicina Tropical i Salut Internacional, entre moltes altres, en els darrers anys s’ha aconseguit un gran avenç en la lluita contra aquesta malaltia a Espanya.
“Però els serveis d’atenció actuals no són suficients per aturar l’alt nombre d’afectats pel paràsit”, declara Navarro, integrant del Grup de Treball a la Malaltia de Chagas de la Comunitat de Madrid i cofundadora de Salut entre Cultures, un equip multidisciplinar de salut pública i migració associada al Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari Ramón y Cajal de Madrid.
Gràcies al fort compromís de professionals i organitzacions sanitàries i socials, en els darrers anys s’ha aconseguit un gran avenç en la lluita contra aquesta malaltia a Espanya.
“No podem oblidar els condicionants socioeconòmics tan acusats que hi ha darrere aquestes infeccions. En algunes autonomies és realment complicat atendre pacients migrants, amb les implicacions que això pot tenir tant per a la salut individual com per a la salut pública”, manifesta Navarro.
Com adverteixen organitzacions com Yo sí Sanitat Universal, molts migrants es troben amb un mur a l’accés al sistema sanitari molt important derivat de les traves legals. “Encara no hem recuperat del tot la universalitat del nostre sistema sanitari públic i hem detectat casos en què pacients amb Chagas han vist perillar el seu seguiment mèdic per perdre la targeta sanitària”, denuncia Navarro, que a més de ser una de les expertes més grans en la zoonosi tropical, fa anys que intenta visibilitzar-la.
Molts migrants es troben amb un mur a l’accés al sistema sanitari derivat de les traves legals.
“El nostre sistema públic no hauria de plantejar cap obstacle per atendre cap pacient. El problema és que des del 2012, any en què vam perdre aquesta universalitat i centenars de milers de pacients la seva targeta sanitària, van començar les barreres, i es van donar casos d’exclusió sanitària”, denuncia. “Els determinants socials de la salut són factors socials que tenen impacte en la salut de les poblacions, i generen inequitats prevenibles i injustes”, conclou.
Aquest és un article traduït de l’Agència SINC. Llegeix-lo en castellà aquí
