La situació de sequera que està patint Catalunya, amb els pantans en mínims històrics, pot provocar els pròxims mesos que s’hagin d’adoptar per a certes zones del país, restriccions horàries o altres limitacions d’accés a l’aigua potable, un element fonamental per menjar, rentar-se o beure. Tanmateix, la realitat que ens envolta és encara molt més dramàtica i milions de persones a tot el món no tenen un servei bàsic de subministrament d’aigua potable o s’han de proveir des de fonts d’aigua no segures i contaminades.
L’any 2010, l’Assemblea General de les Nacions Unides va reconèixer expressament el dret humà a l’aigua i al sanejament. Es reafirmava així que una aigua potable neta i el sanejament són essencials per a la realització de tots els drets humans i que el dret humà a l’aigua és indispensable per a una vida humana digna.
Amb aquest reconeixement, es demanava també a tots els Estats a aportar recursos financers per tal de proporcionar un subministrament d’aigua potable i sanejament saludable, net, accessible i assequible per a tothom. Això també s’ha incorporat en l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 6 dels aprovats el 2015 i que preveu assolir el 2030 la disponibilitat d’aigua i la gestió sostenible i el sanejament per a tothom. A hores d’ara, però, queden reptes molt importants encara per l’assoliment d’aquest Objectiu.
El plantejament és que aquest abastament d’aigua per persona havia de ser suficient i continu per a ús personal i domèstic. Aquests usos inclouen de manera general l’aigua de beure, el sanejament personal, l’aigua per fer la bugada, la preparació d’aliments, la neteja de la llar i la higiene personal. De fet, d’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), calen entre 50 i 100 litres d’aigua per persona i dia per garantir que es cobreixen les necessitats més bàsiques i que sorgeixin així poques preocupacions en matèria de salut. A més de suficient, l’aigua ha de ser físicament accessible, és a dir, que la font d’aigua s’hauria de trobar no més lluny d’un desplaçament de 30 minuts, i assequible per a tothom, en el sentit que el seu cost no hauria de superar el 3% dels ingressos de la llar.
Ara bé, en realitat, l’accés a l’aigua s’ha convertit per a milions de persones, més que en un dret, en un privilegi. En aquest sentit, l’actual escassetat d’aigua afecta més del 40% de la població mundial, és a dir, més de 2.000 milions de persones. Es tracta d’una xifra alarmant que probablement creixerà amb l’augment de les temperatures globals a causa del canvi climàtic. Tot i que hi ha hagut avenços importants en les darreres dècades, la decreixent disponibilitat d’aigua potable de qualitat és un problema important que afecta tots els continents.
Segons les Nacions Unides, assegurar l’aigua potable segura i assequible universal implica arribar a més de 800 milions de persones que no tenen els mínims serveis bàsics i millorar l’accessibilitat i la seguretat dels serveis per aquests més de dos mil milions. Dit d’altra manera, això vol dir que 3 de cada 10 persones no tenen accés a aigua potable segura i que 6 de cada 10 persones no tenen accés a instal·lacions bàsiques de sanejament. Són persones que s’enfronten a nivells extremadament alts de vulnerabilitat hídrica.
El risc per a la salut
El fet de no tenir accés a aigua segura i fàcilment disponible des de casa o no disposar d’un sanejament gestionat de manera segura afecta directament a la salut de les persones. Es calcula que més del 80% de les aigües residuals resultants de les activitats humanes s’aboquen als rius o al mar sense cap mena de tractament, cosa que en provoca la contaminació. L’aigua contaminada pot transmetre malalties com la diarrea, el còlera o la disenteria. Cada any, més de 500.000 persones moren per diarrea a tot el món.
Això impacta especialment a les persones que no tenen accés segur a aigua potable i que estan afectades per la sequera a Etiòpia, Kenya i Somàlia. El nombre de persones que pateixen aquesta situació ha augmentat de 9,5 milions a 16,2 milions de persones en cinc mesos, segons dades d’UNICEF. A Somàlia s’han notificat brots de diarrea aquosa aguda i còlera a gairebé tots els districtes afectats per la sequera, amb 8.200 casos notificats entre gener i juny d’aquest any, més del doble del nombre de casos notificats durant el mateix període de l’any passat.
Gairebé dos terços dels afectats en aquesta regió són nens menors de cinc anys. Entre el juny del 2021 i el juny del 2022, UNICEF ha tractat més d’1,2 milions de casos de diarrea en nens menors de cinc anys a les regions d’Etiòpia més afectades per la sequera. A tot el Sahel, la disponibilitat d’aigua també s’ha reduït en més del 40% en els últims 20 anys a causa del canvi climàtic i factors complexos com els conflictes, cosa que posa milions de nens i les seves famílies amb més risc de contraure malalties transmeses per l’aigua. Només l’any passat, l’Àfrica occidental i central van registrar el pitjor brot de còlera de la regió en els últims sis anys, inclosos 5.610 casos i 170 morts al Sahel central.
A Burkina Faso, Txad, Mali, Níger i Nigèria, la sequera, el conflicte i la inseguretat estan generant inseguretat hídrica, amb 40 milions de nens enfrontant nivells alts o extremadament alts de vulnerabilitat hídrica. Ja moren més nens com a resultat de l’aigua i el sanejament insegurs al Sahel que a qualsevol altra part del món, segons les últimes dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Quan es combinen alts nivells de desnutrició aguda greu amb brots mortals de malalties com el còlera o la diarrea, la mortalitat infantil augmenta de forma espectacular i tràgica. Conflueixen així, el risc a patir desnutrició aguda i el de patir malalties transmeses per l’aigua.
Quan l’aigua no està disponible o no és segura, els riscos per als infants es multipliquen exponencialment. Com explica la directora executiva d’UNICEF, Catherine Russell, “a la Banya d’Àfrica i el Sahel, milions de nens estan a només una malaltia de distància de la catàstrofe”. Al voltant de 1000 nens moren cada dia a causa de malalties diarreiques associades a la manca d’higiene.
L’impacte de la crisi alimentària
Si tota aquesta situació ja és greu, un dels desafiaments internacionals més urgents és la crisi alimentària que afecta actualment moltes zones del món. Només a l’Àfrica Oriental, més de 50 milions de persones pateixen inseguretat alimentària aguda, en gran part a causa de la sequera. Això es pot agreujar més encara a conseqüència de la guerra d’Ucraïna i les limitacions per a la importació de gra des d’aquest país.
UNICEF és una de les organitzacions que proporciona ajuda per millorar l’accés a serveis d’aigua, sanejament i higiene resistents al clima com, per exemple, perforant fonts de confiança d’aigua subterrània. Segons un informe recent de la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació (CNULD), es poden tallar les sequeres a través de la restauració de les terres i d’una millor gestió de l’aigua. La clau per això és restaurar i protegir la humitat i la fertilitat del sòl a través, per exemple, d’unes pràctiques agrícoles més sostenibles.
