Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El terme prevenció quaternària no ha fet fortuna més enllà d’alguns cercles de la medicina familiar i generalista, on va sorgir i té potser més sentit. Si ens atenim a la seva presència en la literatura mèdica, no arriben a un centenar els articles en PubMed que esmenten aquest concepte. Molta gent probablement no n’ha sentit parlar, encara que potser tampoc li resulten familiars els altres tres elements de la prevenció. Però, més enllà de la seva bona o mala estrella, la idea que tracta de recollir aquest concepte és de la màxima importància, i on ha d’estar sobretot és en la ment dels professionals sanitaris, perquè del que es tracta és de protegir les persones dels excessos i perjudicis de la medicina.
El concepte de prevenció quaternària s’atribueix al metge generalista belga Marc Jamuille, que el va proposar el 1986. El 1999 va ser acceptat per l’Organització Mundial de Metges de Família (WONCA), que el va incorporar al seu diccionari el 2003. Allà es defineix com l'”acció implementada per a identificar un pacient o una població en risc de sobremedicalització, protegir-los d’intervencions mèdiques invasives, i proposar-los procediments de cures ètica i mèdicament acceptables”. La principal novetat, com veiem, està en el terme, perquè el que es fa és descriure amb paraules noves una vella preocupació de la medicina.
Efectivament, els danys causats per les intervencions de metges i tot tipus de guaridors es coneixen des d’antic, un risc del qual ja advertia l’aforisme hipocràtic “primun senar nocere”. Així mateix, l’expressió “ser pitjor el remei que la malaltia” al·ludeix a aquest efecte perjudicial dels tractaments, un mal que a vegades és més gran que el benefici, la qual cosa desaconsellaria el seu ús. Aquest balanç negatiu entre beneficis i danys és precisament el focus de la prevenció quaternària, una idea que també està molt relacionada amb el sobretractament, la medicalització, la desprescripció i altres conceptes afins.
La definició original de prevenció quaternària ha estat revisada recentment, proposant-se actualitzar-la com l'”acció adoptada per protegir els individus (persones/pacients) de les intervencions mèdiques que probablement causen més mal que benefici”. Aquesta nova definició té interès perquè posa èmfasi en el balanç entre beneficis i danys, però també perquè parla de persones i pacients, reconeixent que molts tractaments s’apliquen en persones sanes. L’adverbi “probablement” té també el seu interès, perquè al·ludeix a la necessitat de tenir un suficient grau de certesa sobre els efectes de les intervencions.
Però, més enllà dels termes i les seves definicions, la prevenció quaternària és important perquè existeix abundant evidència del mal que causa la medicina. Aquesta iatrogènia és la tercera causa de mort als Estats Units, el país amb més despesa en sanitat. I això que els efectes perjudicials de les intervencions sanitàries s’estudien molt menys que els efectes beneficiosos, i queda molt per saber sobre els efectes del sobrediagnòstic i sobretractament. Conèixer millor els efectes perjudicials de les intervencions sanitàries i abandonar les que produeixen més danys que beneficis és, per tant, un plantejament sanitari molt necessari.
Aquesta desprescripció és igualment necessària en les activitats preventives, que també consumeixen molts recursos i causen danys, una cosa de la qual probablement es té menor consciència. Prevenir no sempre és millor que curar, perquè no totes les intervencions preventives tenen la mateixa importància ni estan basades en evidències sòlides. Fa falta, per tant, conèixer millor el balanç de beneficis i danys de les accions preventives. I, sobretot, fa falta que aquesta prevenció quaternària, o com vulgui dir-se, sigui un assumpte rellevant no sols per als professionals sanitaris, sinó també per als pacients i ciutadans en general.
