Les cardiopaties congènites són problemes cardíacs al néixer deguts a una formació anòmala o alteració estructural al cor durant l’embaràs i afecta aproximadament a 1 de cada 100 naixements. A Catalunya, neixen cada any uns 600 nadons amb cardiopatia, i actualment més de 40.000 persones viuen amb cardiopaties congènites o sorgides durant la infància o la joventut.
Hi ha múltiples cardiopaties congènites, algunes de caràcter i evolució i/o tractament lleu amb bon pronòstic i d’altres molt més severes i de pronòstic reservat. En total, hi ha un ventall de més de 300 diagnòstics diferents que requereixen un seguiment mèdic durant tota la vida i, molt sovint, tractament quirúrgic. També hi ha altres cardiopaties que no són degudes a malformacions estructurals del cor, però que poden provocar alteracions en el seu funcionament, i que es poden manifestar durant la infantesa. Dins d’aquest grup de cardiopaties hi ha les arrítmies, les miocardiopaties o les cardiopaties adquirides en la infantesa (afectacions de vàlvules, etc.)
Tipus de cardiopaties
- Comunicació interauricular (CIA): Es tracta d’un forat de la membrana que hi ha entre les dues aurícules que fa que es comuniquin entre elles i que, per tant, es barregi la sang oxigenada d’una amb la no oxigenada de l’altra, perdent part d’aquest oxigen.
- Comunicació interventricular (CIV): Consisteix en un forat a la membrana que separa els dos ventricles que fa que la sang oxigenada es barregi amb la no oxigenada i de nou sigui oxigenada pel pulmó, produint un doble esforç d’aquest que pot ocasionar una hipertensió pulmonar.
- Estenosi pulmonar: És la constricció de la vàlvula o anell pulmonar, que és l’encarregada de donar pas a la sang que va del cor cap al pulmó. En el cas que existeixi aquesta constricció, el ventricle dret ha de treballar molt més per fer arribar la sang al pulmó i pot ocasionar una dilatació del ventricle que afecti el seu funcionament.
- Estenosi aòrtica: És la constricció de la vàlvula aòrtica, que és la que permet el pas de la sang oxigenada procedent del pulmó des del ventricle esquerre a la resta del cos a través de l’aorta. Aquesta constricció fa que el ventricle hagi de fer més pressió fent que el múscul del propi cor es faci mes gruixut i perdi força. Si això passa, part de la sang es queda dins del ventricle o torna al pulmó i no arriba a la resta del cos. També podem trobar aquesta causa quan la convicció es troba en la pròpia aorta, en aquest cas estem parlat d’una Coartació de l’aorta.
- Ductus persistent: El ductus és un vas que, en el fetus, comunica l’aorta amb l’artèria pulmonar. En el moment del naixement, aquest vas es tanca i s’inicia el circuit normal de la sang dins del cor. Si aquest vas no es tanca, tota la sang es comença a barrejar augmentant el flux de sang dins del propi cor i produint una sobrecàrrega del funcionament d’aquest i dels pulmons.
- Tetralogia de Fallot: Consisteix en la existència d’una comunicació interventricular i una estenosi pulmonar a la vegada. En aquest cas, l’aorta rep molt poca sang oxigenada per enviar a la resta del cos. Aquesta situació provoca una hipertròfia en el ventricle dret i una malformació en la pròpia aorta, d’ aquí que s’anomeni tetralogia (tetra = quatre) donat que acaben produint-se quatre malformacions.
- Ventricle únic: En aquest cas parlem de la manca d’un ventricle, normalment el dret. El ventricle esquerre es constitueix com a ventricle únic havent de fer les funcions dels dos ventricles i barrejant-se en ell la sang oxigenada i la no oxigenada. Això fa que el treball sigui el doble, produint una sobrecàrrega i que la sang que es reparteix pel cos no tingui el suficient oxigen necessari.
- Transposició de grans artèries (TGA): Consisteix en un error en la connexió entre els ventricles i les seves respectives artèries. El ventricle dret es connecta amb l’aorta enlloc de connectar-se amb l’artèria pulmonar i el ventricle esquerre es connecta amb l’artèria pulmonar enlloc de connectar-se amb l’aorta. En aquest cas, la sang oxigenada torna al pulmó a oxigenar-se de nou i la sang sense oxigen en lloc d’anar al pulmó es reparteix per tot el cos.
- Miocardiopaties: Les miocardiopaties fan referència a aquelles afectacions del múscul del cor, el miocardi, i no a les estructures. El bon funcionament del miocardi és bàsic per una bona circulació de la sang i, per tant, el seu mal funcionament pot produir d’altres patologies.
- Altres tipus de cardiopaties freqüents: Transposició de grans vasos, Atrèsia pulmonar, Atrèsia tricuspídea, Truncus arteriòs.
El tractament és diferent per a cada persona, en funció de la seva evolució mèdica i d’altres factors, però la majoria d’infants amb cardiopatia congènita (65%) han de ser intervinguts quirúrgicament durant els primers anys de vida per tal de reparar la seva malformació i, en molts casos, requereixen de més d’una intervenció. D’altres seran tractats amb intervencions de tipus hemodinàmic -el que s’anomena cateterismes (25-30%)- i només un 10% no requerirà cap tipus d’intervenció. En qualsevol cas, totes les persones amb cardiopatia congènita han de fer un seguiment mèdic tota la seva vida.
Batecs solidaris
Aquest any el Parc d’Atraccions Tibidabo va tornar a acollir l’anomenada “Gran Festa del Cor“, organitzada per l’Associació de Cardiopaties Congènites (AACIC). Es tracta de 19è any consecutiu que el parc d’oci barcloní col·labora amb aquesta iniciativa; les 2.000 primeres entrades generals o júniors (no bonificades) que es van vendre el passat dissabte van ser solidàries, i 2 € de cada entrada s’entregaran a l’AACIC.
Els beneficis obtinguts amb la festa es destinaran als projectes que gestionen l’AACIC i la Fundació CorAvant a l’Hospital de Sant Joan de Déu i a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, Hospital Sant Joan de Reus, Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i l’Hospital Josep Trueta de Girona. Concretament al projecte A cor obert (mitjançant aquest projecte l’equip de professionals de l’AACIC ofereix suport psicosocial als infants i adolescents amb cardiopatia i a les seves famílies en l’àmbit hospitalari i acompanyament abans, durant i després de l’ingrés hospitalari) i al projecte Connecta’t (mitjançant aquest projecte l’equip professional de la Fundació CorAvant ofereix suport psicosocial a joves i persones adultes amb cardiopatia i a les seves famílies en l’àmbit hospitalari i acompanyament abans, durant i després de l’ingrés hospitalari).