Si estàs llegint aquest article és perquè o bé ets funcionari de l’Estat i has de fer aquesta tria per primera vegada en haver aprovat les oposicions, o bé perquè arriba el mes de gener, que és el mes on els funcionaris podem fer el canvi d’una a l’altre.
Primer de tot, doncs, has de saber que com a funcionari de l’Estat espanyol formes part automàticament de Muface (no tenim elecció ni hi podem renunciar). Muface és un organisme públic que gestiona entre, d’altres serveis (veure infografia), la nostra cobertura sanitària. És en aquest últim punt que tenim dues opcions per escollir. O bé optem per la sanitat pública mitjançant la xarxa que ens ofereix la Seguretat Social, o bé triem una mútua privada de salut amb accés a una cartera assistencial pròpia. En aquest últim cas, renunciem a fer ús de la sanitat pública (només en casos molt concrets sí que ens estaria permès).
Què comporta doncs aquesta elecció?
Si la nostra tria és la Seguretat Social, tindrem a l’abast tota la xarxa de CAPs i hospitals públics de l’Estat espanyol. Si triem una mútua privada, podrem accedir als serveis inclosos en la seva cartera assistencial, i, només en cas d’urgència o per falta de cobertura on residim, podríem acudir a un centre de salut públic.
Quins són els pros i contres en cada cas?
En general, les mútues privades acostumen a tenir llistes d’espera més curtes a diferència de la sanitat pública. Tot i així, estan molt menys dotades a nivell d’equipament mèdic. Així, en el cas de patologies importants, les mútues acaben derivant els seus pacients a la pública, doncs no tenen els recursos per a tractar-los adequadament. De vegades, malgrat tenir aquests equips, poden demanar-nos un cost addicional si desitgem un servei que ens asseguri una millor qualitat de vida.
Què passa si tenim una urgència i hem optat per l’opció de la mútua privada? No podem trucar al 112, hem de trucar al telèfon d’urgències de la nostra mútua. Tot i així, en cas de no tenir cap centre privat de la nostra mútua a prop, si anem a les urgències de la pública la nostra mútua haurà d’assumir-ne el cost (sempre que la nostra mútua ho accepti). Sabem d’un altre pacient amb símptomes compatibles amb un atac de cor que va ser atès a urgències d’un hospital públic, i que va haver de pagar el servei, doncs finalment es va tractar d’una forta indigestió i la seva mútua no li va cobrir en no ser finalment una urgència (tot i que a les urgències van engegar el protocol d’atac de cor pels símptomes que presentava). Però com podem saber si el que estem tenint és realment una urgència o no si no som metges?
Què passa si tenim una urgència i hem optat per l’opció de la mútua privada? No podem trucar al 112, hem de trucar al telèfon d’urgències de la nostra mútua
Podem dir així, que per les coses petites de salut, les mútues privades ens cobreixen el servei millor que la pública, bàsicament pel tema de les llistes d’espera, entorns més bonics i agradables, habitacions individuals en alguns casos, etc., no perquè tinguin millors professionals (de fet, la majoria de metges de la pública complementen la seva feina a la privada). Però per patologies més importants, el millor és ser atès per la sanitat pública, doncs tenen millors equipaments.
Segons un estudi d’El País, cada any des del 2006, uns 10.000 funcionaris passen de la sanitat privada a la pública. La tendència és clara en aquest sentit, cada cop més funcionaris opten per la sanitat pública davant de les mútues privades. Això també s’explica perquè les mútues privades estan aprimant constantment les seves carteres assistencials. No només van perdent centres de salut i metges, sinó també tractaments i proves diagnòstiques del seu catàleg. Coneixem el cas de gent que ha hagut de canviar de professional sanitari enmig d’un tractament perquè aquest va deixar de formar part de la seva mútua privada, amb els perjudicis corresponents (canvia de centre, de metge…).
El 2025 es tornaran a pactar les condicions d’aquesta prestació entre Muface i les mútues privades
Les mútues privades justifiquen aquesta retallada en el servei que ofereixen pel baix finançament que reben per part de Muface. Algunes d’elles han amenaçat en deixar de prestar aquests serveis si no millora el seu finançament. El 2025 es tornaran a pactar les condicions d’aquesta prestació entre Muface i les mútues privades. Les mútues diuen que si no els convencen les noves condicions, deixaran d’oferir el servei i que, per tant, automàticament la sanitat pública haurà d’afegir uns dos milions de nous usuaris de cop (un cop dur per aquesta tenint en compte com de saturada ja està actualment).
Així doncs, quina podria ser la nostra tria?
La primera reflexió que us volem fer és la posició oficial de la Intersindical respecte a les dobles xarxes público-privades. De manera general, el posicionament del sindicat és clarament la via única d’accés als serveis públics, especialment en educació i sanitat. La dobla xarxa acostuma a respondre a interessos privats, i és una manera excloent i classista d’entendre la nostra societat. D’aquesta manera, genera ciutadans de primera i de segona. Els partidaris de la doble xarxa es basen en l’argument de la presumpta llibertat de tria, però és evident que les classes més desafavorides no poden assumir despeses addicionals com aquestes. Per tant, en queden excloses i es genera una situació d’injustícia suplementària. Si defensem la justícia social i l’equitat a la nostra societat, hauríem de defensar un accés igualitari a serveis de salut i educació per a tothom. D’altra banda, com a sindicat de classe que som, advoquem per la igualtat de tots els treballadors del país, amb independència de si treballen per l’administració o per l’empresa privada. En conseqüència, es fa difícil justificar aquest privilegi d’uns treballadors enfront dels altres.
Si defensem la justícia social i l’equitat a la nostra societat, hauríem de defensar un accés igualitari a serveis de salut i educació per a tothom
La segona reflexió seria que per coherència, si som treballadors del sector públic, hauríem de donar suport a tot el que és públic. Hem de tenir en compte que si triem la sanitat pública, també l’estem enfortint.
Si tot i així ens estem rumiant triar l’opció de la mútua privada, sí que és de vital importància que mirem els serveis que ens ofereixen així com els centres als quals podrem accedir. Això és especialment rellevant pels que viuen lluny de grans conurbacions.
Sigui quina sigui l’opció que trieu, tingueu present que cada mes de gener es pot demanar el canvi, tant de públic a privat com a la inversa, i dins de privat, podríem canviar la nostra mútua.
Així doncs, quina serà la vostra elecció?
