Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les grans farmacèutiques financen tots els actors rellevants del sector: paguen activitats de formació a milers de professionals sanitaris, patrocinen societats científiques i associacions mèdiques, i també subvencionen organitzacions de pacients. Aquests pagaments s’anomenen, en l’argot de la indústria, “transferències de valor”, però més enllà de la denominació, es tracta de diners que surten dels enormes beneficis de les farmacèutiques per donar suport als que després prescriuen els seus medicaments o els necessiten per curar-se.
El finançament de les organitzacions de pacients és el menys conegut i també el menys quantiós. Però arriba a volums considerables. Les grans farmacèutiques van invertir 110 milions d’euros l’any 2022 en organitzacions de pacients de la UE, Noruega, Suïssa i el Regne Unit, segons revela una investigació feta pel consorci periodístic Investigate Europe.
A Espanya, aquestes empreses van abonar un total de 7,88 milions d’euros, que es van repartir entre 349 entitats diferents. No obstant això, una de les dades més cridaneres és la concentració important d’aquestes ajudes en poques mans. Únicament hi ha 21 organitzacions que van rebre més de cent mil euros i, en conjunt, es van emportar 3,93 milions, fet que suposa la meitat del total.
70 associacions més van aconseguir de la indústria entre 20.000 i 100.000 euros, mentre que les 258 restants van obtenir menys de 20.000 euros. És a dir, el 74% del total es va quedar per sota aquesta darrera quantitat.
Els periodistes van analitzar tots els pagaments realitzats l’any 2022 per les 33 empreses que formen part de la patronal europea, la Federació Europea d’Indústries i Associacions Farmacèutiques (Efpia, per les seves sigles en anglès), que agrupa les grans companyies del sector. El 2015, Efpia va aprovar un codi ètic que obliga les empreses d’aquesta patronal a publicar anualment les dades sobre el finançament que aporten a professionals mèdics, societats científiques i grups de pacients. L’objectiu de la indústria era mostrar més transparència per contrarestar les crítiques dels que sostenen que aquests pagaments resten independència als actors que els reben, que es poden convertir de manera conscient o involuntària en defensors dels interessos comercials de les empreses.
Les farmacèutiques d’Efpia van declarar més d’11.000 pagaments a organitzacions europees de pacients. D’aquests, 1.611 es van produir a Espanya.
Les entitats espanyoles són les sisenes que més diners van rebre, després de les del Regne Unit, Bèlgica, França, Itàlia i Alemanya. El lloc de Bèlgica s’explica pel fet que moltes organitzacions paneuropees, que reben un quantiós finançament, tenen la seu a Brussel·les. Descomptant Bèlgica, la posició d’Espanya es correspon amb el pes de la seva població, ja que és el cinquè país dels 30 analitzats amb més habitants.
Si s’analitza el finançament segons les patologies en què estan especialitzades les associacions, el panorama a Espanya també és molt similar a la resta d‟Europa. Tretze de les vint-i-una organitzacions que més diners van rebre treballen en sis àrees: càncer, esclerosi múltiple, VIH/sida, diabetis, malalties rares i malalties cardíaques. Cap no s’ocupa de la demència, que afecta unes 900.000 persones a Espanya, i la causa més comuna és la malaltia d’Alzheimer.
La Plataforma d’Organitzacions de Pacients (POP) és l’entitat espanyola que el 2022 va rebre més diners de les empreses que formen part d’Efpia: 310.569 euros. La Plataforma és una organització paraigües integrada per 41 organitzacions diferents, que abasten tota mena de patologies i que tenen els seus propis ingressos de la indústria.
Pedro Carrascal, director de la Plataforma, defensa la total independència de l’entitat en la seva actuació. I destaca la importància de la transparència sobre els patrocinadors a l’hora d’explicar-se davant de la societat. “La transparència no afecta només els fons que vénen del sector privat, sinó també els diners públics que rebem. Amb qualsevol finançament, tret del que prové dels socis, ens podem veure interpel·lats públicament. Així que la transparència és imprescindible precisament perquè hi hagi llum i claredat sobre com ens financem”, indica.
A més, la Plataforma té un codi ètic per marcar determinats límits davant dels seus finançadors. Per exemple, no pot participar en la presentació de productes.
El 68% de tots els ingressos de la Plataforma provenen de la indústria. Tot i això, Carrascal creu que aquesta dada no és gaire significativa i ressalta que cap empresa individual arriba al 8% del seu pressupost: “La indústria farmacèutica no funciona com si fos una única persona que s’asseu en una cadira. Són múltiples companyies que, de vegades, tenen conflictes d’interessos entre ells. És com el finançament públic: si una organització de pacients rep finançament de setze ajuntaments, tot és diner públic, però no podem donar per fet que els setze tenen els mateixos interessos”.
Investigate Europe va preguntar a les 21 organitzacions més finançades quin percentatge va representar, al 2022, els diners dels laboratoris sobre el total del seu pressupost. A més de la POP, només van respondre tres més: Cardioaliança, que va ingressar de les farmacèutiques 146.336 euros, cosa que va suposar el 97% del total; Suport Positiu, que va rebre 170.247 euros, equivalents al 21% del pressupost, i la Federació Espanyola de Malalties Rares, que va obtenir 195.025 euros, cosa que va representar el 9%.
Pedro Carrascal creu que tampoc seria positiu un escenari hipotètic on tot el finançament de les organitzacions de pacients fos públic i defensa la necessitat de comptar amb un marc jurídic que estructuri i reguli aquestes entitats. Carrascal acaba amb una confessió: “Jo fa més de vint anys que treballo al sector i no he tingut mai pressions d’un laboratori”.
Soledad Cabezón presideix l’Associació Acceso Justo al Medicamento, una entitat que lluita perquè els fàrmacs tinguin un preu just. Entre el 2014 i el 2019 va ser eurodiputada socialista, i en aquesta etapa va ser ponent d’un informe del Parlament Europeu que buscava posar certs límits al poder de la indústria farmacèutica. Han passat set anys des de llavors i la Unió Europea encara segueix negociant una legislació per al sector, que en la proposta actual més que reduir pot consolidar el poder de les empreses.
Soledad Cabezón reconeix que les organitzacions de pacients “realitzen una tasca fonamental, ja que cobreixen una sèrie de serveis dels quals no s’encarrega la sanitat pública: de prestacions als pacients, de sensibilització, d’atorgar visibilitat a les malalties”. Alhora, afegeix, “tenen una gran capacitat d’influència en temes molt sensibles per a la indústria, com ara la decisió de finançar públicament un medicament o no”.
“La societat no és conscient que una part del finançament de les organitzacions de pacients els hi donen les empreses farmacèutiques”, apunta Cabezón. En tot cas, assenyala que aquestes entitats no han estat l’objectiu prioritari de la indústria, ho han estat els professionals sanitaris i les societats científiques. Està absolutament normalitzat que la formació d’un metge depengui dels fons que rep de les farmacèutiques, o que les societats científiques es financin amb els diners de la indústria”.
En la seva anàlisi, coincideix amb Pedro Carrascal en la necessitat de regulació: “No es tracta d’assenyalar les organitzacions de pacients. El que cal és aclarir els possibles dubtes sobre la seva independència quan el seu finançament depèn de manera molt majoritària de les farmacèutiques, i aquests dubtes es resoldrien amb transparència i regulació”.
Soledad Cabezón té clar que existeix “una xarxa organitzada per part de la indústria per finançar tots els actors del sector. I aquí hi ha el moll de la qüestió, a veure com regulem aquests àmbits per impedir la influència desmesurada de les farmacèutiques”. I els diners per finançar professionals sanitaris, societats científiques i organitzacions de pacients, destaca Cabezón, procedeixen del “sobrecost que abona l’Estat per la via del preu excessiu que paga el Sistema Nacional de Salut pels medicaments”.
És molt difícil trobar una associació de pacients que rebutgi per principi els diners de la indústria. Salud Mental España n’és l’exemple més significatiu. Es tracta d’una confederació que compta amb 60.000 socis individuals, 340 associacions i 18 federacions (a totes les comunitats i ciutats autònomes, tret de les Illes Balears). En el seu codi ètic s’estableix contundentment: “Salud Mental España expressa el seu compromís de no desenvolupar activitats amb indústries farmacèutiques que suposin l’obtenció directa de finançament”. L’entitat es compromet a col·laborar amb empreses només en activitats que suposin la difusió de la visió de la Confederació, el respecte de l’enfocament de drets i la promoció de la salut mental.
Nel González, president de Salud Mental España, explica que la confederació va adoptar aquesta decisió el 2018, “després d’un intens debat”. “Hi havia persones que no tenien clara aquesta desvinculació de la indústria farmacèutica, però la majoria pensem que són molt evidents els conflictes dʻinterès que pot generar”, raona.
Salud Mental España es va fundar fa 41 anys. En algun moment de la seva història, els diners de la indústria van arribar a suposar el 40% dels ingressos totals. Fa temps ja es van començar a buscar de forma conscient altres suports, de manera que al 2018 ja s’havia reduït al 4%. Ara, el 66% dels ingressos tenen procedència pública.
Nel González sosté que “les persones que en un moment donat estan prenent un tractament són les que solen defensar la major independència possible de les farmacèutiques”. El motiu principal és que “no tenen cap control sobre els fàrmacs que els dóna el psiquiatre”, cosa que pot provocar lògicament una posició de desconfiança cap al món farmacèutic. Les famílies i els entorns d’aquestes persones, explica González, “no acostumen a donar tanta importància a les relacions amb la indústria farmacèutica i el que els preocupa és que rebin correctament la medicació, si és que la necessiten”.
Aquest article ha estat publicat originalment a Infolibre i a Investigate Europe
