Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Recentment el Govern ha aprovat l’Acord GOV/8/2025, de 21 de gener, pel qual s’aproven els criteris per incorporar membres independents en els òrgans col·legiats de govern de les entitats del sector públic de l’Administració de la Generalitat.
Aquest acord afecta entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat, consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, societats mercantils amb participació íntegra o majoritària de la Generalitat i fundacions del sector públic.
Fins ara els òrgans de govern de les entitats del sector públic estan colonitzats per persones adscrites a la mateixa Generalitat o a ens en els que aquesta participa. No s’ha sabut o volgut mai separar la titularitat de les institucions, que sens dubte correspon a la Generalitat, de la seva governança i gestió, i generalment s’ha actuat fent un totum revolutum d’aquests tres nivells.
Una reivindicació que ve de lluny ha estat la de millorar la governança de les entitats del sector públic professionalitzant els òrgans de govern d’aquestes entitats i donant entrada a membres del que genèricament anomenem societat civil, significadament provinents del món professional i del col·lectiu d’usuaris del servei que es gestiona, reduint el pes dels membres que laboralment o professional depenen de l’administració en sentit ampli… Sempre he defensat que cal seure en les cadires dels consells rectors, consells d’administració i patronats a persones que no tinguin aquesta dependència funcional amb l’administració que compromet la seva independència en l’exercici del càrrec d’administrador i la seva fidelitat cap a la institució.
En el cas del sector salut on el nostre model –actualment més teòric que pràctic– preconitza la separació de funcions, la necessitat de repensar i remodelar la governança de les entitats dependents o vinculades amb la Generalitat de Catalunya és més rellevant. Benvinguda sigui la incorporació d’aquests membres independents que suposarà un pas endavant molt important per a la bona governança de les nostres empreses públiques i consorcis, però no ens podem quedar aquí.
Entre els membres dels òrgans col·legiats de govern que no tindran la consideració d’independents perquè no podran complir amb els requisits que estableix l’acord de govern, en particular el de no haver tingut cap vincle laboral o professional amb l’Administració de la Generalitat o les seves entitats del sector públic en els darrers dos anys, no cal que majoritàriament siguin personal de l’administració.
El Servei Català de la Salut al qual es troben adscrites aquestes entitats ha de tenir la potestat, d’acord amb els estatuts de cadascuna d’elles, de nomenar els membres de l’òrgan de govern, però enlloc està escrit que els nomenats hagin de ser personal del CatSalut/Departament de Salut ni d’altres departaments de la Generalitat. En exercici d’aquesta facultat es poden nomenar a persones provinents de l’àmbit professional, dels col·lectius de pacients, del món local, etc.
La pràctica habitual dels últims anys ha compromès la separació de funcions i l’autonomia de gestió i la diversitat que són els tres principis que ens han servit per explicar l’especificitat del model sanitari català. Alguns, per exemple, hi troben un avantatge que el gerent de regió formi part de l’òrgan, no ho crec pas. La presència del representat de la compra i finançament dels serveis en el govern de l’entitat proveïdora desvirtua per complet el rol de cadascú que han d’ocupar en la negociació del contracte que ha de ser l’instrument que vehiculi la relació que no s’ha d’establir mitjançant un vincle orgànic.
Les persones nomenades no poden ser-ho en qualitat de representants de ningú que no siguin elles mateixes, i un cop nomenades han d’assumir la responsabilitat de l’exercici del càrrec. Encoratjo doncs al Servei Català de la Salut a què, a més d’introduir la figura del/s membre/s independent/s, revisi les composicions dels actuals òrgans de govern de les entitats del sector públic de la salut per tal de “desfuncionaritzar-los” i donar entrada a saba nova provinent de la societat civil. Aquesta reforma de la governança de les entitats no costa diners.
