No et perdis cap article
La Llei General de Sanitat (LGS), que fa pocs dies que ha complert 40 anys, es va centrar en la sanitat sense prestar gaire atenció a la salut pública.
La medicina general no ocupa portades ni és notícia, tot i que cada dia garanteix que milions i milions de persones siguin visitades, tractades, previngudes d’emmalaltir o acompanyades en la cronicitat de les seves dolences i en el final de les seves vides.
És urgent planificar noves infraestructures hospitalàries en les àrees metropolitanes més tensionades, com la segona corona metropolitana de Barcelona, però també reforçar la xarxa d’atenció primària i comunitària que puguin resoldre el 80% dels problemes de salut abans que arribin als hospitals. També cal revisar la distribució territorial dels equipaments i del personal per assegurar l’equitat en l’accés al sistema, evitant que la desigualtat entre àrees urbanes i rurals se segueixi incrementant.
El sindicat mèdic majoritari se sent menyspreat per la conselleria de Salut i considera que “és l’hora dels presidents».
Desbloquejar el «tap» d’accés a la dependència condensant la resolució del grau en una única visita i que les persones amb grau III comencin a rebre una prestació provisional d’uns 200 euros mensuals en un màxim de 15 dies seran algunes de les principals mesures.
Quan la víctima posa gran part de la seva energia vital en la feina, com és el cas dels professionals de la salut, la pèrdua de confiança en la pròpia vàlua acaba permeant tot el seu ésser. La tasca de reconstrucció personal és àrdua. No és freqüent que la víctima s’atreveixi a denunciar; és l’excepció més que no pas la norma.
La decisió del Departament de Salut de fer marxa enrere en la proposta d’introduir incentius econòmics per escurçar la durada…
El president del Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS), també gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu, va protagonitzar la segona de les «Converses Úniques» organitzades per la Fundació Periodisme Plural. Del Castillo va parlar de recursos, de professionals i de protocols del sistema sanitari, i va considerar que “ni falten tants diners, ni tants professionals, és aquesta rigidesa del sistema, el problema. Cal canviar l’organització”.
El marc català té una fortalesa excepcional en medició de resultats, però encara té potencial de millora en els dominis de finançament transparent, traçabilitat de la despesa envers els equips d’APiC i implementació sistemàtica de serveis avançats.
Que no totes les esperes siguin inevitables no justifica que algunes siguin intolerables i injustes. Per exemple, que triguin dies a donar-te cita a l’atenció primària. Perquè l’endarreriment en aquest àmbit pot implicar sovint una pèrdua d’una de les aportacions essencials d’aquesta branca de la sanitat: l’accessibilitat, i una major capacitat de resolució, en temps i forma, de les demandes assistencials.
Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.
