Anàlisi

Una solitud que porta a l’oblit 

1 de cada 5 persones pateixen soledat no desitjada a Catalunya,segons el Baròmetre de la soledat no desitjada a Catalunya de la Fundació ONCE dins de l’Observatori Estatal de la Soledat No Desitjada (SoledadES). La soledat no desitjada es descriu com aquell sentiment subjectiu de la persona que considera que no té la quantitat ni la qualitat de relacions necessàries; és a dir, pots estar envoltat de persones, però sentir-te molt sol alhora. I és que sentir-se sol o sola no és el mateix que estar-ho.

La solitud escollida no suposa cap problema, però la solitud no desitjada sí que pot comportar conseqüències negatives per a la persona que la pateix; hi ha persones que viuen acompanyades però que se senten soles, sovint amb un sentiment d’exclusió i de manca de connexió amb allò que els envolta (societat, entorn, família, lloc on viuen…). Aquest sentiment o percepció subjectiva de solitud, cada cop més creixent en la nostra societat, és negatiu per a la salut física i emocional de la persona, i pot afectar la seva salut mental i impactar en la seva salut emocional i cognitiva. En aquest sentit, la Fundació Ace Alzeheimer destaca que estudis recents posen en evidència que la solitud no desitjada és un factor de risc significatiu en el desenvolupament de l’Alzheimer i altres demències. I va en la línia de les conclusions que recull el Baròmetre de la soledat no desitjada, on també apunta que gairebé una de cada dues persones (41’4%) amb problemes de salut mental a Catalunya pateix soledat.

Davant d’aquest context, i en una societat on les relacions socials són cada vegada menys freqüents i les noves tecnologies i les xarxes socials agafen més protagonisme, és important disposar de mesures per a prevenir l’aïllament social, ja que la interacció social i l’estimulació cognitiva són elements fonamentals per mantenir el cervell actiu i prevenir malalties degeneratives. En aquest sentit es pronuncia Liliana Vargas, doctora geriatra de la Unitat de Diagnòstic de l’Ace Alzheimer Center Barcelona:  “L’aïllament social és un factor de risc significatiu en el desenvolupament de l’Alzheimer i altres formes de demència. Tot i que no és una causa directa, la solitud redueix les oportunitats de practicar habilitats cognitives i de llenguatge essencials per mantenir el cervell en forma”. Diverses investigacions recolzen aquesta posició i mostren com la manca d’interacció social empobreix el vocabulari, redueix la flexibilitat cognitiva i accelera el deteriorament cerebral. 

D’altra banda, l’informe Dementia in Europe Yearbook 2024, que enguany se centra en la vida independent i l’habitatge per a persones amb demència, també destaca que l’estigma i la incomprensió al voltant d’aquesta malaltia poden agreujar l’aïllament social. Algunes persones diagnosticades comparteixen el seu testimoni en aquest document i assenyalen que, tot i portar una vida normal, senten que se les tracta de manera diferent i que això els dificulta mantenir-se integrades en una comunitat. Algunes perceben el distanciament d’amics o veïns i noten que temen interactuar amb elles.

La relació amb altres persones permet mantenir aptituds comunicatives més temps i está demostrat que, en persones grans que pateixen Alzheimer o alguna altra demència, la soledat produeix un deteriorament cognitiu i funcional que es relaciona directament amb el risc de desenvolupar-ne. Els efectes poden incloure l’afectació en la velocitat de processament, de la memòria immediata i el record. En aquest sentit, tot i que l’Alzheimer encara no té cura, hi ha programes de teràpia grupal, estimulació cognitiva i acompanyament que poden ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones amb demència i frenar l’evolució de la malaltia. A la pàgina web de l’associació Ace Alzheimer Center Barcelona hi ha una sèrie de consells pràctics dirigits a cuidadors i famílies, així com a persones grans o amb risc d’Alzheimer, per evitar la solitud:

• Participar en activitats grupals: procurar assistir a tallers de memòria, clubs de lectura i classes d’exercici en grup per no només estimular la ment, sinó també fomentar la socialització i fins i tot millorar la salut física. 
• Aprofitar la tecnologia per mantenir el contacte: les videotrucades i els grups de WhatsApp poden convertir-se en eines clau per connectar-se amb familiars i amics, especialment si la mobilitat és limitada. 
• Crear una rutina social: programar activitats regulars, com passejades matinals, fer la compra, etc., ajuda a estructurar el dia i incorporar moments d’interacció amb altres persones. 
• Enfortir els vincles familiars: incloure el pacient en reunions familiars o fer visites de manera regular ajuda a mantenir el contacte constant i a frenar l’aïllament.
• Buscar suport professional: recórrer a entitats especialitzades per ajudar les persones amb risc de demència.