Aquest dimecres fa quatre anys de la publicació del Real Decreto-Ley 16/2012 que exclou de la sanitat pública espanyola les persones sense permís de residència i les que no estan donades d’alta a la Seguretat Social. El RDL, que estableix el Partit Popular com una mesura per contenir la despesa sanitària i garantir la suficiència pressupostària en una situació de recessió econòmica, ha generat polèmica des de la seva promulgació ja que suposa que la sanitat a l’estat deixa de ser universal i els afectats són els més vulnerables. Repassem les claus de quatre anys de lluita per recuperar la universalitat de la sanitat a Catalunya.
Recurs d’inconstitucionalitat al RDL del PP
Catalunya -amb Boi Ruiz al capdavant de Salut- presenta el mateix any de la publicació del RDL, el 2012, un recurs d’inconstitucionalitat i promou una primera instrucció que permet l’accés de qualsevol persona al sistema de salut sempre i quan fa més de tres mesos que estigui empadronada. Durant el mandat de Boi Ruiz el govern nega en reiterades ocasions que a Catalunya hi hagi exclusió sanitària però un grup de professionals del sistema públic de salut i diverses entitats del tercer sector detecten que la instrucció s’aplica de manera arbitrària i decideixen organitzar-se per denunciar els casos en què es deixa sense atenció a persones que tenen dret a ser ateses. Així, el 2013 es crea la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat).
A les portes del sistema públic: els primers casos registrats d’exclusió
La PASUCat registra entre el març de 2013 i l’agost de 2014 una setantena de casos en els que s’han vulnerat els drets d’immigrants residents a Catalunya a l’hora d’accedir al sistema sanitari públic. Dels 72 casos registrats, 22 són menors i 6 dones embarassades. En l’informe destaquen que pel que fa a les incidències registrades, l’11% dels casos han denunciat la denegació a l’atenció sanitària i assenyalen que la facturació per l’assistència sanitària “s’està convertint en la norma” ja que el 36% de les denúncies són per aquest motiu, i la majoria s’han produït a urgències. Molts immigrants no coneixen els seus drets i en diversos casos es detecta que, per exemple, se’ls demana la targeta sanitària per ser atesos a urgències quan la presentació d’aquesta per llei no és un requisit o se’ls dissuadeix comunicant-los que se’ls farà una factura per l’atenció rebuda. A més, diverses entitats apunten que també hi ha molta desinformació dins del col·lectiu sanitari, fet que provoca la confusió dels pacients.
La instrucció 8/2015: una primera victòria que arriba tard
Després de tres anys de la publicació del polèmic RDL, la lluita de plataformes com la PASUCat, ciutadans i els grups d’acompanyament de Jo Sí Sanitat Universal tenen els seus fruits. Si bé l’objectiu últim és la derogació del RDL la feina de la quarantena d’entitats que agrupen la PASUCat i la tasca de denúncia i acompanyament que fan la quinzena de grups que existeixen a Barcelona acompanyant aquells que han estat exclosos o a qui se’ls ha facturat indegudament forcen que el CatSalut publiqui una nova instrucció. Així, la instrucció 8/2015, que va entrar en vigor l’estiu passat ofereix més garanties però no totes. La nova instrucció continua deixant al marge les persones que no poden accedir al padró, les que porten menys de tres mesos empadronades i aquells que no disposen d’un document d’identitat.
El cobrament a les Urgències continua
El cobrament indegut a les urgències d’alguns hospitals de la xarxa pública continuen. Un cas que exemplifica i prova que l’exclusió existeix a Catalunya malgrat la primera instrucció del govern és el que explicava aquest mitjà: al Yovel, un jove d’origen cubà sense papers, van facturar-li 240 euros a les urgències de l’Hospital Clínic després que ingressés per dolor abdominal. No van informar-lo de quins eren els tràmits que ha de fer una persona per accedir a la targeta sanitària sinó que van dir-li que si no tenia papers havia de pagar. Llegeix la història completa d’en Yovel.
Canvis de govern i canvis de discurs
En la seva primera intervenció davant la Comissió de Salut el conseller Toni Comín assegura que el model assistencial ha de ser “universal, equitatiu, públic, divers, transparent, d’excel·lència i sostenible”. En aquesta línia, anuncia que una de les mesures del nou govern serà la de treballar en una norma que blindi la universalitat de la sanitat, més enllà de les dues instruccions que el Departament -amb Boi Ruiz al capdavant- ha fet en els anys anteriors com a reacció al RDL. Per la seva banda, a l’espera de la nova norma que ha de blindar la universalitat de la sanitat a Catalunya el Servei Català de la Salut i l’Ajuntament de Barcelona consensuen la creació d’un comitè d’accés a l’atenció sanitària a la ciutat que ha de servir per facilitar i agilitzar els processos d’empadronament a les famílies i d’obtenció simultània de la targeta sanitària. Segons la comissionada de Salut a l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, es treballaran mesures per informar el personal sanitari i als ciutadans, per exemple, facilitant fulletons o cartells informatius en diferents idiomes en els CUAP o els CAP explicant al ciutadà que té dret a ser atès- al desembre el consistori capitanejat per Manuela Carmena va llençar una campanya d’informació sobre els drets dels immigrants en situació irregular a la sanitat pública madrilenya-. De la seva banda, la PASUCat ja ha demanat reunir-se amb aquest comitè per exigir “mesures immediates d’informació a la ciutadania i als treballadors sanitaris” i ha sol·licitat reunir-se amb el conseller de Salut Toni Comín.
Salut tramita la llei per blindar la universalitat de l’assistència sanitària
El govern català inicia els tràmits per fer una llei que garanteixi l’accés universal a l’assistència sanitària. La principal diferència d’aquesta nova llei en comparació amb l’anterior instrucció és que l’accés a tota la cartera de serveis serà immediat per a tots els ciutadans empadronats a Catalunya -la instrucció 8/2015 marca una carència de tres mesos-. En qualsevol cas, les persones no empadronades, i sigui quina sigui la seva situació, seguiran, segons Comín, tenint garantida l’atenció urgent i les dones embarassades i els menors tenen dret a assistència primària i també especialitzada, com fins i tot preveu el mateix RDL -són les excepcions que marca-.
La facturació a les urgències i l’exclusió són una realitat a dia d’avui
Tot i la nova llei que ha tramitat el govern català per “blindar la universalitat de la sanitat”, des de la PASUCat assenyalen que la facturació indeguda a les urgències dels centres de la xarxa d’atenció pública continuen, fins i tot en casos de persones empadronades que estan a l’espera d’obtenir la targeta sanitària, i temen que segueixi així.
“En els últims mesos hem tingut reclamacions per factures a persones empadronades i no empadronades als hospitals Clínic, Sant Pau, Vilanova i del Mar, i el CUAP Peracamps al Raval. Aquesta facturació també es dóna en menors, com a l’hospital del Mar i Sant Joan de Déu”, apunta a aquest mitjà el Carlos Losana, un pediatre i membre de la PASUCat conegut també com Iko. Segons explica, alguns dels casos de facturació han estat a persones “amb malalties molt greus”. A data d’avui ja són 196 casos d’exclusió denunciats des de l’inici de l’Observatori de l’exclusió a Catalunya. “Aquest nombre és només la punta de l’iceberg dels milers de persones que han estat excloses aquests tres anys i que no han arribat a les nostres mans”, afegeix Losana.
Malgrat els quatre anys de lluita i els avenços en recuperar la universalitat de la sanitat a Catalunya aquest mitjà ha tingut coneixement aquesta mateixa setmana d’un nou cas d’exclusió sanitària a Tarragona. Segons informen des del Grup de Treball en Defensa d’una Sanitat Pública, el passat divendres 15 d’abril una dona de vint-i-cinc anys va ser víctima d’exclusió sanitària al CAP de la Granja. “La dona es va adreçar al centre d’atenció primària amb un sagnat vaginal i dolors aguts abdominals, sol·licitant assistència d’ugències. Quan va manifestar que s’havia oblidat la targeta sanitària a Navarra, on resideix, el personal administratiu es va negar a atendre-la si no pagava 60€. La dona va manifestar que no disposava d’aquesta quantitat, raó per la que finalment no va rebre cap atenció sanitària”, expliquen.
