És clar que sí, només faltaria, si el Sagrat Cor atén patologia senzilla, només faltaria que costés tant com els grans hospitals d’alta tecnologia de la ciutat. Això no és ideologia, això són matemàtiques. Operar una hèrnia o un galindó no costa el mateix que fer un trasplantament d’òrgan, fer tractaments oncològics, tractar a un cremat o un politraumatisme. És per aquesta complexitat que l’alta dels grans hospitals es paga més, ja que els costos de totes les patologies són majors perquè es paga per estructura i per complexitat.
Entenem que la patronal privada que ha estat cobrant del sistema públic de salut aquests anys pels seus beneficis, mentre als públics els hi retallaven els pressupostos, ara utilitzin la por i la mentida per moure als professionals i els treballadors amb la por de pèrdua de llocs de treball, cosa que no ha de passar.
Perquè malauradament de feina no en falta i de llistes d’espera en sobren, si la feina no la fa un equipament privat de lucre cobrant diners públics, aquests pressupostos, els mateixos, passaran als equipaments que es facin càrrec d’aquesta atenció. I aquests equipaments amb més feina necessitaran el personal expert que fins llavors ho feia en els privats de lucre (aquesta sí que serà una feina a reivindicar pels sindicats).
La sanitat privada dels negocis amb diners públics sabem que es guanya la vida (si no fos així plegarien) de diverses maneres: fent patologies senzilles que no comporten masses despeses. Si tenen segons quines complicacions no les poden atendre (són cares i complexes) i tornen el pacient a la pública, paguen al personal per sota dels preus del personal públic i no estan obligats a fer concursos públics de la compra de material i tecnologia, per tant les qualitats es poden veure afectades (tenim l’exemple recent de les pròtesis de Traiber).
Tot això ho podem revertir utilitzant millor els diners públics dedicats a assistència sanitària, en benefici dels ciutadans i ciutadanes usuàries i també en benefici de tots els treballadors del sistema (cal demanar un conveni laboral únic i de qualitat). I l’administració sanitària ha de donar urgentment informació transparent a tots els actors de les línies sanitàries estratègiques de futur, així com de la transposició a sanitat de les lleis i directives pendents d’implantar-se que poden fer canviar profundament el terreny de joc (llei de transparència i bon govern i Directiva de la Unió Europea de Contractació del sistema públic) i demanar a la patronal nerviosa que es deixi de demagògia i d’enganys, que els temps estan canviant.
