Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquest és un article publicat a eldiario.es
“A la primera visita que vam fer a la unitat d’Oftalmologia Infantil de l’Hospital de La Paz (Madrid) ens vam adonar que la sala d’espera i la consulta estaven plenes de gent”, apunta Pablo (nom fictici). “En aquesta consulta he après que els nens poden tenir càncer a la retina, perquè he escoltat el diagnòstic que li donen a altres pares”, afegeix María Ramírez.
En Pablo i la Maria són pares de nens amb malalties oculars, atesos en aquesta unitat. El fill del primer va batallar durant el 2014 contra un càncer a la retina, va ser tractat amb quimioteràpia i radioteràpia. Al començament del següent any, després d’una recaiguda, als seus pares els van comunicar que l’únic tractament alternatiu al tumor passava per retirar-li l’ull i posar-li una pròtesi: “Aquesta decisió me la van transmetre en un passadís”.
La manca de privacitat és una de les situacions que el doctor José Abelairas, cap d’aquesta unitat durant dotze anys, defineix com a “tercermundistes” i de la qual va informar a la Conselleria de Sanitat, la gerència de l’Hospital i al Ministeri de Sanitat. Després de 17 mesos de queixes reiterades a aquestes administracions assegurant que no comptaven amb recursos materials i personals per a atendre de forma adequada als pacients, finalment va ser cessat com a responsable de la secció. La direcció de l’Hospital va assegurar que prenien la decisió per “les importants deficiències en qüestions de gestió i organització de la secció”.
“Quan em van informar del diagnòstic del meu fill, estava envoltat de gent. Hi havia quatre nens al voltant als que estaven atenent, tres pares i set metges. Una de les senyores que estava estava per allà va dir: ‘Mare meva, pobre xaval’. Jo em vaig haver de seure de la commoció, no hi ha privacitat i està massificat”, recorda Gonzalo Ferreiro.
Aquest pare va acudir fa quatre anys a aquesta secció a la recerca d’un diagnòstic que ningú aconseguia donar-li al seu fill de sis mesos. “Em vaig recórrer Espanya buscant especialistes a la pública i a la privada i al final em van recomanar a Abelairas”. Després de dotze mesos de proves, l’equip de l’Hospital infantil de la Paz li va confirmar que el seu fill Álvaro patia una malaltia rara, que havia perdut el 30% de visió de l’ull i que tenia un tumor, encara que de moment no era maligne.
A més, Pablo ressenya que els nens en tractament de quimioteràpia “corren riscos” ja que, segons adverteix, “en moltes ocasions comparteixen espai a la sala d’espera amb nens que esperen per ser atesos a urgències per una grip”.
Per la seva banda, el cap de servei del centre hospitalari, Félix Armada, reconeix a aquesta redacció que la consulta d’Oftalmologia Infantil de l’hospital “és complexa”. “S’han anat comprant coses dins de les possibilitats que hi ha, hem de tenir en compte que els diners no són infinits i no es tenen recursos per a tot”, assenyala. També afegeix que el doctor Abelairas té un despatx a l’hospital “que pot destinar a aquestes coses”. Els professionals mèdics de la secció asseguren que la massificació fa impossible tenir una ubicació reservada per a aquest fi.
Després de conèixer a través d’eldiario.es les reclamacions del responsable de la secció al Ministeri, així com el seu cessament, en Gonzalo va decidir llançar una petició online sol·licitant la seva restitució. Per ara, porta 12.000 suports recollits i ell destaca un dels comentaris que descriu aquesta consulta com “la cabina dels germans Marx”.
Trobar a la sala d’espera d’Oftalmologia Infantil de l’Hospital de la Paz relats com el d’en Gonzalo, en Pablo o la Maria no és difícil. Més d’una desena de pares s’han unit a través de xarxes socials o organitzacions per recolzar les queixes de l’equip mèdic d’aquesta unitat. Alguns han començat també a remetre queixes per escrit al centre hospitalari. En les respostes que han obtingut, el Servei d’informació i atenció al pacient reconeix la falta de privacitat i, igual que el cap de servei, acusa Abelairas de no cedir un espai a la consulta per a aquest fi.
L’associació de glaucoma per a afectats i famílies (AGAF) ha emès un comunicat en què recorden que el març del 2014 ja van traslladar aquesta situació als portaveus de la Comissió de Sanitat del Congrés dels Diputats. “El problema està en aconseguir més professionals que treballin amb ells (els especialistes) i desmassificar així el servei”, afegeixen en l’escrit. El Sindicat de Treballadors de Universitat de Madrid (Stum) i l’associació DOCE també han mostrat el seu suport a Abelairas.
Centre de referència
El Ministeri de Sanitat va acreditar el 2008 a cinc de les especialitats de la unitat d’oftalmologia infantil com Centres, Serveis i Unitats de Referència en el Sistema Nacional de Salut. A les queixes presentades per Abelairas posava en qüestió que la secció complís els requisits per rebre aquesta denominació. No obstant això, el viceconseller de sanitat, Manuel Molina, va comparèixer a l’Assemblea de Madrid i va confirmar que després d’una auditoria s’ha confirmat “la perfecta adequació de tots els seus mitjans tècnics i humans per al desenvolupament de les funcions que té encomanades”.
2 comentaris
Hola a todos. Lo primero que quiero hacer es mandar todo mi ánimo a todas parejas que quieren tener hijos y no pueden por problemas de salud. Yo he sido mama gracia al método de la ovodonacion y soy muy feliz . Conseguí serlo con una clínica ucraniana (de Feskov) u se que ahora mismo están ofreciendo programas muy variados y nuevas técnicas para conseguir lo que todo buscamos -el bebé sano . Estoy feliz con todo lo que tengo, con lo que me ayudaron a conseguir y se lo debo a ellos ! Todo camino que hay que hacer para tener el bebé sano merece la pena y más …!
Buenas tardes, estás hablando de este centro https://maternidad-subrogada-centro.es?