Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Milers de persones a Catalunya porten fins a 17 mesos seguits amb símptomes continuats de Covid-19 i molts amb seqüeles suficients per a no haver-se pogut incorporar a la feina. En la majoria dels casos el sistema sanitari ha suposat un autèntic maltractament durant molts mesos (maltractament del sistema, que no dels professionals). Desatenció, visites a pneumologia, cardiologia, logopèdia, neurologia i altres especialistes a mig any vista -en el millor dels casos- o una atenció des de la incredulitat que, a hores d’ara, encara es dona, i on l’ombra de la invenció o l’ansietat es fan paleses a les visites.
17 mesos amb milers de persones patint cansament, moltes vegades extrem, palpitacions, dificultat en la respiració, disfonies, disfuncions cognitives, etc., són suficients perquè la Generalitat de Catalunya faci un pas endavant i incorpori aquest tema a l’agenda política de manera prioritària.
L’atenció primària juga un paper fonamental pel nivell de coneixement que es té dels pacients i la possibilitat de coordinar una atenció integral que només pot passar per l’escolta activa amb suficient temps perquè les persones se sentin realment ateses. I això cal preveure-ho per cada mes de l’any, no sigui cas que a algun ésser humà se li acudeixi posar-se malalt les setmanes de vacances.
L’estiu del 2020 va ser un dels moments més calents, donada la situació d’estrès del sistema després de la primera onada. Salut ha de preveure l’atenció integral del gran volum per persones que després de la infecció tindran símptomes persistents més enllà de dotze setmanes. L’acumulació d’aquestes persones al llarg d’aquest any i mig ha estat molt elevada i ara toca visibilitzar-les i atendre-les de veritat.
No ens podem permetre que els governs no estiguin prestant una atenció decidida a aquest fet que ens ve a sobre i que és un problema de salut pública de primer ordre. Alguns altres països han fet un reconeixement públic a aquesta nova malaltia que no només exigeix fer alguna declaració sinó fer una inversió en diferents aspectes.
El problema no el tindrà només Salut, sinó també treball i, segurament, rebotarà al sistema de serveis socials en molts casos, i també a educació amb l’impacte que també hi ha en nens i nenes. Després d’any i mig de baixes laborals, l’impacte d’aquesta situació en moltes persones és massa angoixant perquè no hi hagi una reacció clara a l’agenda política al nostre país.
Per una banda, i paral·lelament a la inversió en atenció primària perquè puguin atendre amb dignitat aquestes persones, cal generar autèntics dispositius especialitzats en Covid Persistent distribuïts per tot el territori, perquè els pacients no hagin d’anar explicant a cada visita el que significa. L’atenció mèdica de la malaltia cal que s’incrementi més del que actualment s’està donant.
També caldrà una inversió molt important en recerca. Malgrat la magnitud d’aquestes seqüeles després de la infecció de Covid-19, l’edició de La Marató de TV3 del 2020 va decidir no invertir ni un sol euro en aquesta circumstància que està afectant milers de persones a Catalunya i que podria superar les 70.000 persones, tenint en compte que hi ha un reconeixement internacional que parla d’un 10% de les persones infectades. Donada aquesta errada de no prestar atenció al respecte, la Fundació de la Marató hauria de pensar a fer una edició especial i tornar a ser pionera en la recerca.
Però, òbviament, la recerca que ens cal fer a Catalunya passa de manera prioritària per les prioritats del Govern de la Generalitat, ja que és l’única possibilitat que tenim de poder establir equips de recerca a mitjà termini. En aquest sentit, estan sent pioneres les professionals de l’Hospital Germans Trias i Pujol, que han estat al costat dels pacients des dels primers mesos tractant d’investigar al màxim aquesta situació. El seu web “no t’ho inventes” deixa palesa la crueltat d’aquesta malaltia, en què les persones han de justificar-se contínuament després de tot el que han patit fins ara. L’esforç des dels primers mesos per part de la Dra. Mateu i el seu equip cal reconèixer-lo. De la mateixa manera que cal destacar l’esforç de l’equip de l’Institut Guttmann per desenvolupar programes de rehabilitació per aquestes persones.
Tampoc no podem oblidar, en cap cas, l’esforç en la recerca i en la millora de l’atenció que s’està fent des de l’atenció primària. Un tipus de recerca i actuacions sovint oblidades, a l’ombra de la recerca hospitalària. En aquest cas, la Dra. Torrell o la Dra. Martin estan protagonitzant una autèntica lluita de sensibilització sobre aquest problema entre els professionals i també en l’opinió pública.
No ens podem permetre únicament esperar a la recerca que arribi dels Estats Units o d’altres països que han invertit en aquest aspecte. Com més invertim en aquest aspecte, millor serà l’atenció que podem donar a totes les persones que s’han anat acumulant al llarg de la pandèmia.
Però també caldran espais de reconeixement institucional, perquè no serà fins que reconeixem que tenim un problema de salut pública de primer ordre que no començarem a activar cada àrea política en la qual cal està treballant ja per permetre a aquestes persones tenir una millor qualitat de vida i tenir la sensació que se’ls està tenint en compte de manera global.
La gestió hospitalocèntrica de la pandèmia ha suposat invisibilitzar una part molt important de la Covid-19. Els anys que venen veurem un increment de persones que hauran de cursar baixes laborals perquè no poden seguir amb la seva activitat laboral i, en molts casos, tampoc la vida social que portaven. És per això que cal preparar tot el sistema perquè l’impacte en la vida d’aquestes persones sigui molt menor del qual ha estat fins ara.
Les persones amb Covid Persistent volen ser part activa en tots aquests canvis, que cal que s’activin des de les institucions públiques i el Govern de la Generalitat. Fins ara, ja han demostrat una alta capacitat d’organització amb el Col·lectiu de la Covid Persistent, que ha estat permanentment connectat amb totes les organitzacions sobre aquest tema que s’han creat a tot el món. Passats 17 mesos, ja toca deixar clar que se les té en compte.
