El primer acte públic del Cercle de Salut es va celebrar amb una sorollosa protesta de la Marea Blanca. Els crits dels manifestants de fora de la sala d’actes de l’Hospital de Sant Joan de Déu tapaven les paraules del president d’aquest nou fòrum de debat. L’escoltaven ex-consellers, alts directius de les patronals del sector concertat, alts càrrecs del CatSalut, gerents d’hospitals comarcals i notables advocats, economistes i diferents personalitats del sector. El seu president definia el Cercle com un: “think tank transversal, no ideològic, que vol impulsar estudis, generar debats i intercanviar coneixement en el sector salut”. Simultàniament al carrer, Elva Tenorio de la Marea Blanca declarava a 8TV: “Són metges de corbatí que creuen que poden parlar en nom de les persones, és el més antidemocràtic que hi ha!”.
Dins la sala, en Josep Figueres, un català universal que dirigeix l’Observatori Europeu de Serveis de Salut i Polítiques de la OMS va fer una conferència repassant les innovacions sanitàries que han implantat els països del nostre entorn per afrontar la crisi. Entre altres mesures efectives va elogiar les reformes orientades a promoure l’anomenat “patient centered care” (atenció centrada en el pacient). Són les polítiques encaminades a situar el pacient en el centre del sistema. Les accions donen veu a un pacient informat i faciliten que aquest esculli la forma que considera més adequada per fer front als seus problemes de salut. Curiosament el missatge del conferenciant coincidia amb el dels que es manifestaven fora de la sala.
Van acabar l’acte preguntant als assistents quins temes d’estudi consideraven prioritaris. Les propostes que sorgien em recordaven la famosa frase de Paco Umbral “Yo he venido a hablar de mi libro”. Sords als manifestants i al discurs del conferenciant, els membres del think tank seguien parlant dels petits problemes que interessen les organitzacions que representen.
No els preocupava que la capacitat d’elecció dels pacients catalans es limita al metge de capçalera i al centre d’atenció primària. Els deu semblar normal que l’AQUAS publiqui la variabilitat en la mortalitat quirúrgica dels hospitals però que el CatSalut no permeti als pacients escollir el centre on han de ser intervinguts. Tampoc vaig veure gens d’interès a qüestionar la situació de monopoli territorial dels hospitals comarcals.
No sé si aquest “think tank” que accepta uns pacients captius de l’hospital comarcal treballarà per millorar la salut de la ciutadania o es limitarà a lliurar propostes que donin més paper a les empreses sanitàries concertades. Esperem que el Cercle entengui que per a evitar ser vist com un lobby i aconseguir els objectius que es proposa ha d’obrir la porta als protagonistes del sistema sanitari. Desitjo que reaccioni positivament i que incorpori als que faltaven aquell dia: el sector sanitari públic, especialment d’atenció primària, els representants dels diferents col·lectius professionals inclosos els sindicats i sobretot les associacions de pacients. Només així podrà fer un debat veritablement plural que aporti propostes en benefici del conjunt de la societat. Siguem optimistes!
