Una proporció considerable de morts prematures a les ciutats europees es podria evitar anualment si es reduïssin les concentracions de contaminació atmosfèrica per sota de les directrius de l’Organització Mundial de la Salut. Concretament, si les ciutats fossin capaces de complir amb els nivells de partícules en suspensió inferiors a 2,5 micres (PM2,5) i NO2 recomanats per l’OMS, es podrien evitar 51.000 i 900 morts prematures cada any, respectivament.
Així ho evidencia un estudi publicat liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, que ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de l’Institut Suís de Salut Tropical i Pública i de la Universitat d’Utrecht, a Holanda. La investigació, publicada a la revista The Lancet Planetary Health, forma part del projecte Rànquing ISGlobal de ciutats i és el primer d’una sèrie d’anàlisis destinades a estudiar l’impacte en la salut de diversos factors ambientals propis de la vida urbana, com la contaminació de l’aire, el soroll, la manca d’accés a espais verds o l’efecte illa de calor.
Després d’estimar les morts prematures evitables en cadascuna de les ciutats, l’equip investigador va establir rànquings en funció de la càrrega de mortalitat per a cadascun dels dos contaminants estudiats. Segons expliquen els autors de l’article, la càrrega de mortalitat varia considerablement entre les ciutats europees, el que indica on es necessiten, amb més urgència, mesures polítiques per reduir la contaminació atmosfèrica i aconseguir comunitats sostenibles i saludables.
Així, segons l’estudi, grans ciutats com París, Madrid, Barcelona, Milà, Brussel·les i Anvers encapçalen el rànquing de morts associades al diòxid de nitrogen, així com ciutats més petites situades en les seves proximitats amb un possible augment de l’ús de l’automòbil per desplaçar-se a les grans ciutats, com Mollet del Vallès, que se situa en la setena posició del rànquing, per darrere de Barcelona.
En canvi, la mortalitat més gran atribuïble a partícules fines es troba a la regió italiana de la Plana Padana, al sud Polònia i a l’est de la República Txeca. Això s’explica, segons els investigadors, perquè aquestes partícules fines són matèria en suspensió producte de la combustió, no només dels vehicles motoritzats, sinó també d’altres fonts, com la indústria, la calefacció domèstica o la crema de carbó i de fusta.
L’equip d’investigadors avisa que «no hi ha un nivell d’exposició a la contaminació que sigui segur per a la salut» i insta a la Unió Europea a revisar els llindars de contaminació actuals. «Les directrius actuals haurien de revisar-se i les concentracions de contaminació atmosfèrica s’haurien de reduir encara més per aconseguir una major protecció de la salut a les ciutats», assenyalen els experts.
Els autors de l’estudi afirmen que l’estudi té certes «limitacions» i que caldran més recerques que puguin tenir en compte els efectes diferencials sobre la salut basats en la regió, l’edat, el sexe i l’estatus socioeconòmic. «Aquest tipus d’anàlisi permetrà comprendre millor com varien els efectes adversos per a la salut dins de la població i servirà de base per emprendre accions polítiques més específiques allà on més es necessiten», remarquen.
Greenpeace denuncia «la passivitat de les administracions»
Segons Greenpeace, les dades presentades per ISGlobal demostren «la passivitat de les administracions públiques davant d’un problema de primer ordre com és la contaminació atmosfèrica». L’organització ecologista critica la «lentitud i manca d’ambició per restringir el trànsit contaminant», així com els líders polítics que han intentat derogar les mesures instaurades per reduir els nivells de contaminació.
«Tot i els reiterats avisos de la comunitat mèdica i científica, i de les amenaces de la Unió Europea per incomplir els límits de qualitat de l’aire, les grans ciutats segueixen prioritzant un model de mobilitat basat en l’automòbil», ha assenyalat Adrián Fernández , responsable de mobilitat de Greenpeace.
Per l’ONG, és prioritari reduir el nombre d’automòbils a la ciutat prioritzant l’ús de transports sostenibles, amb més transport públic, espais per als vianants i vies ciclistes segures. «El descens de la mobilitat durant la crisi de la Covid-19 és una oportunitat per reinventar les ciutats i evitar així que tornem a la ‘vella normalitat’, on la gent mor per respirar aire contaminat», ha remarcat Fernández.
