Fins l’aprovació de la llei de reforma de l’ICS del 2007 aquesta entitat tenia un problema de manca d’instruments de gestió que la fessin més eficient. Tenia les limitacions d’un pressupost administratiu que dóna molt poca capacitat i agilitat a la gestió de la sanitat. La gestió de personal amb criteris funcionarials, plaça en propietat, borsa de treball, tampoc ajudaven a la seva eficiència. L’ICS te una visió molt centrada en la pròpia institució i les seves dinàmiques internes administratives, amb manca d’autonomia de gestió, tan territorial com de centres i de professionals, i amb una direcció massa centralitzada.
La llei 8/2007 del Parlament de Catalunya (aprovada per consens de tots els grups parlamentaris) tenia la vocació i la capacitat per arreglar aquests problemes, però curiosament aquesta llei no s’ha acabat de desenvolupar i el govern dels senyors Mas i Ruiz ens proposaven reformar l’ICS i dividir-lo en varies empreses al territori constituint com a excusa els denominats Consorcis.
Nosaltres ens hi varem oposar, entre d’altres, per les següents raons:
El trossejament de l’ICS, reivindicació històrica de la patronal privada del sector sanitari, seria el principi de l’esfondrament dels principals valors del nostre sistema sanitari públic. Del seu nivell d’equitat, superior a molts d’altres dels països del nostre entorn. De la seva qualitat i eficiència, superiors a moltes d’altres. Del model de Sistema Nacional de Salut integral molt superior en resultats de salut i en valors. I suposaria perdre el seu caràcter totalment públic, el que impedeix fer de la salut i la malaltia un negoci.
El trossejament també és contrari als principis d’integració i integritat prioritaris segons la Llei General de Sanitat, la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya i les evidències científiques, per a una política de millora de la salut de les persones. El trossejament empresarial en sanitat és contrari a l’eficiència i a l’estabilitat. Es dóna l’argument de que la gran dimensió de l’ICS el fa molt difícil de governar i gestionar. És un criteri contrari a la tendència a la fusió d’empreses, no renyida amb major autonomia de gestió, a més va en contra de la reducció i concentració d’empreses públiques recomanada pels governs.
En d’altres sectors quan es vol eficiència i estabilitat les empreses es fusionen; en canvi es creen “grups empresarials” quan es vol fer enginyeria financera per pagar menys impostos o per tenir facilitat de desprendre’s de parts del grup. Hi ha evidència de que el minifundisme empresarial en la sanitat catalana concertada ha estat negatiu per la reducció de costos del conjunt del sistema, ha frenat molt i de forma tant negativa com explícitament intencionada les possibilitats de sinèrgies (unificació de compres, sistemes d’informació, logística).
Aquet situació ha frenat la transparència, fins i tot de forma perversa, amb l’objectiu d’amagar on hi havia costos injustificats i sobrefinançament públic del qual s’han beneficiat els seus responsables.
La Llei de l’ICS de juliol de 2007, de creació de l’empresa pública, preveu, en el seu article 5.1., que la institució “actuï d’acord amb els principis: d’eficiència, per mitjà d’una gestió pública, moderna i rigorosa, amb autonomia de gestió, d’eficàcia, de simplificació, de desconcentració, descentralització territorial, de racionalització, de transparència, d’agilitat, d’avaluació de la gestió, de sostenibilitat, de cooperació, de participació social i corresponsabilitat dels seus professionals, de continuïtat del procés assistencial, equitat en l’accés a les prestacions, proximitat i orientació de la gestió als ciutadans”
En els articles 31 i 32 dels Estatuts de l’ICS es preveu que “els professionals i els seus directius puguin prendre decisions adequades a la seva realitat específica, en el nivell més proper als usuaris, d’acord als recursos disponibles i sent corresponsables dels resultats obtinguts”.
En els darrers anys existeix l’experiència de major autonomia en els equips de Primària de l’ICS, experiència força reeixida que ha posat de manifest les bondats del camí emprés i les dificultats que caldria superar, possiblement amb canvis normatius, sobretot en els temes de gestió econòmica i de recursos humans. Caldrà doncs aprofundir en aquest camí. Millorant l’ICS estem defensant el nucli vertebrador de la sanitat pública de Catalunya. Cal aprofitar els temps de canvi.
Aquest article està inspirat en els documents fruit d’un debat entre professionals i ciutadans organitzat pel Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) l’any 2012. Els documents complerts es troben a www.caps.cat Com que creiem que avui, amb el model sanitari de Catalunya posat altre cop a debat d’actualitat, el document pot ser d’utilitat i per això l’hem recuperat.
Martí Valls. Coordinador del debat CAPS, Francesca Zapater. Presidenta del FOCAP, Toni Tuà. Grup polítiques de Salut del CAPS
