Segons dades de Nacions Unides, al món hi ha més de 20 milions d’infermeres dels quals el 80% són dones. No obstant, poques ocupen càrrecs polítics i posicions de lideratge. Això ajuda a entendre que una de les frases més repetides durant el Congrés del Consell Internacional d’Infermeria que s’ha celebrat aquests dies a Barcelona hagi estat “si no tens cadira a taula, agafa la teva i col·loca-la”.
Moltes de les ponents han recordat així a quasi 10.000 infermeres de tot el món que hi han participat la necessitat de ser a les taules on es prenen les decisions i on es planifiquen les polítiques de salut.
Una de les que s’hi ha referit ha estat Julia Duncan Cassell, ministra de gènere, Infància i protecció de la República de Libèria. Duncan ha fet èmfasi en la necessitat de participació en el àmbit polític de les dones i de les infermeres per l’enorme potencial i la gran contribució que poden fer en les polítiques sanitàries i socials. Per ella, la visió propera i de primera línia al costat de les persones que pateixen i necessiten atenció, prevenció i promoció de la salut és bàsica per aquest potencial. Un dels exemples que va posar va ser del seu país, de Libèria, on les infermeres van tenir un paper molt important en la crisi de l’Ebola per la seva gran implicació i pel nombre de professionals d’atenció primària morts metre cuidaven de la població infectada pel virus.
La capacitat de transformació de les infermeres va lligada a la pròpia pràctica així com la proximitat i la compassió per les persones i famílies que necessiten atencions i la prevenció per mantenir la salut i l’autocura.
També ha parlat del potencial de les infermeres la presidenta del congrés, Judith Shamian, que ha recordat que serà indispensable incrementar el nombre d’infermeres per generar salut i evitar mortalitat. En aquest sentit, Linda Aiken, directora del centre d’investigació per polítiques i resultats de salut, va posar sobre la taula els seus estudis realitzats en més de 30 països que han demostrat que per cada 10% de retallades d’infermers incrementa un 12% la mortalitat. Si les infermeres no estan qualificades e se substitueixen per personal no qualificat, augmenta el nombre de dies d’hospitalització i per tant els costos.
La manca de visibilitat i de reconeixement professional pot estar relacionat amb un model poc centrat en l’Atenció Primària, massa hospitalocèntric i biomèdic, i també amb models de gestió basats en el manteniment de l’statu quo i excessivament polititzats. Però el que és segur és que les capacitats transformadores i innovadores de les dones i de les infermers poden millorar les polítiques dels països i la gestió de les organitzacions.
No estem a les taules on es prenen les decisions i no estem on es planifiquen polítiques de salut. És hora d’agafar les cadires i posar-les perquè els polítics i els gestors entenguin que les infermeres no són una despesa sinó una inversió.
