Actualitat

Equipaments, salut mental en joves i formació de personal públic: els propers passos del Pla de Salut Mental 2016-2022

L’informe del primer any en marxa del Pla de Salut Mental 2016-2020 afirma que s’ha aconseguit iniciar el 82% de les 111 mesures previstes i transmet la intenció de millorar la formació del personal municipal per detectar precoçment problemes de salut mental entre la població. En aquest segon any de Pla, l’Ajuntament de Barcelona pretén introduir la millora dels equipaments sanitaris, crear més Espais de Consulta Jove i formar en salut mental personal públic. Després de formar els treballadors de Barcelona Activa ara els hi toca a l’Oficina d’Habitatge introduir una perspectiva de salut mental en l’atenció al públic del seu dia a dia.

Gemma Tarafa, comissionada de salut de l’Ajuntament de Barcelona, va publicar un enllaç a l’informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona que resumeix i desglossa els problemes i l’estat de salut mental a Barcelona així com l’atenció que s’ha donat. També ha valorat públicament la importància de treballar la salut mental: “Hem estat massa temps sense parlar de salut mental. Fins que no es va aprovar, ara fa un any, el Pla de Salut Mental 2016-2022, les polítiques que abordaven la salut i el benestar emocional a la ciutat de Barcelona i al conjunt del país eren molt fràgils”. Així, per Tarafa, l’informe presentat condueix a fer front a l’actualitat, ja que presenta uns “indicadors preocupants” com ara l’increment del patiment psicològic en adolescents i també en persones amb dificultats laborals.

Després de la presentació d’aquest primer any del Pla en marxa s’inicia una segona fase de desplegament que busca “més professionals, millors equipaments, nous serveis per joves i més formació per professionals”.

Tarafa conclou la seva valoració a la feina feta dient que “el repte és important, però també ho és la nostra determinació per mirar el problema a la cara”. Afegeix que, donat que “la salut mental va molt lligada a factors de desigualtat, d’exclusió social i de vulnerabilitat, na ciutat més cohesionada i justa ens portarà sens dubte a una ciutat més saludable”.

El primer any del Pla de Salut Mental 2016-2022

L’Ajuntament de Barcelona presentava al juliol del 2016 el Pla de Salut Mental 2016-2022, el primer d’aquestes característiques a la ciutat i que va comptar amb participació d’associacions i entitats especialitzades. El definien així: “Entre els seus principis rectors hi ha un major impuls a les actuacions preventives i de promoció de la salut mental; la focalització dels esforços en l’atenció a infants, adolescents i joves; el suport a la plena inclusió de les persones diagnosticades de trastorn mental i l’inici d’accions als barris amb especials dificultats i en situació de desigualtat”.

Amb aquesta voluntat, el Pla, un any després té en funcionament el 82% de les 111 mesures previstes. Ara, a banda dels projectes ja engegats, l’Ajuntament té previst desplegar d’immediat tres línies “que pretenen impulsar i completar tota la feina desplegada fins ara”. Millora dels equipaments sanitaris, Espais de Consulta Jove i formació en salut mental són aquestes tres línies.

Pel que fa a la millora d’equipaments, el departament de Salut de la Generalitat va destinar un increment de 12 milions d’euros del seu pressupost per l’actuació en salut mental dels serveis sanitaris de Barcelona. L’Ajuntament està treballant junt amb el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) on es centrarà aquest augment que, principalment anirà a “incrementar i adequar els serveis de salut mental i reforçar la figura del Pla de Serveis Individualitzats (PSI) als barris prioritzats per l’existència de desigualtats socials en salut, amb l’objectiu de gestionar els casos de trastorns mentals severs a la comunitat”, “incrementar la intensitat de la teràpia psicològica a la xarxa de salut mental de la ciutat” i “ampliar el nombre de professionals als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) i als Centres de Salut Mental per a Adults (CSMA)”.

L’Ajuntament obrirà fins a quatre Espais de Consulta Jove als districtes amb pitjors indicadors socials i de salut. En aquests espais comunitaris es podran atendre consultes presencials o telefòniques per donar resposta a les necessitats d’atenció i dels possibles casos de patiment psicològic i/o emocional que poden aparèixer en el context escolar, familiar o comunitari dels joves d’entre 12 i 21 anys. L’objectiu és donar respostes especialitzades així com dotar als infants i adolescents d’eines per afrontar una situació personal angoixant. També oferir un servei als professionals que treballen a les escoles i a d’altres equipaments o serveis amb adolescents o joves, amb assessorament i orientació sobre casos o situacions concretes que es poden trobar durant l’exercici de la seva tasca professional diària i orientar i donar recolzament especialitzat a les famílies de l’infant o adolescent que siguin atesos.

En la mateixa línia de donar eines a professionals i entorn proper de joves en possible situació de vulnerabilitat psicològica, l’Ajuntament de Barcelona vol formar en salut mental al seu personal. Durant l’any 2016 Barcelona Activa va formar el seu personal tècnic amb l’objectiu d’incloure la perspectiva de salut mental en els seus serveis. Al gener del 2018 s’iniciarà un programa específic adreçat a les 10 Oficines d’Habitatge que hi ha a la ciutat per després fer-ho extensible a altres àrees. “La intenció és que el personal que hi treballa en aquestes oficines sigui capaç d’identificar aquests problemes entre els usuaris i usuàries d’aquest servei, tot partint de la premissa que la pèrdua de l’habitatge és un focus important d’angoixa i patiment per l’afectat”. Formar el personal servirà perquè l’atenció sigui més adequada i adaptada a les necessitats de suport del malestar emocional i que s’ofereixi una primera orientació i es detectin els casos més greus mitjançant la necessària coordinació amb la xarxa de salut i social. Un equip de suport i orientació oferirà un assessorament permanent a aquest personal de les Oficines d’Habitatge per “mantenir i actualitzar la formació rebuda, facilitar l’acompanyament cap als serveis professionals, donar pautes d’autoprotecció i, en definitiva, donar suport i assessorament immediat sempre que sigui necessari”.

Els antecedents i la necessitat del Pla de Salut Mental 2016-2022

El gènere i sobretot la situació socioeconòmica (definida pel nivell d’estudis, d’ocupació o el districte de residència) expliquen en gran part el risc de desenvolupar algun problema d’aquest tipus. Així, en termes generals, els problemes de salut mental són més freqüents entre les dones adultes i grans, entre les persones aturades i entre les classes socials i zones més desafavorides.

Estudis diuen que entre el 10% i el 20% de la població de Barcelona té algun problema de salut mental. Ara bé, l’estudi La salut mental a Barcelona ja mostra xifres on aquests percentatges han empitjorat. Les darreres dades mostren que les noies adolescents i els homes adults són els que més han empitjorat la seva salut mental durant els últims anys.

Entre els anys 2012 i 2016, la prevalença dels problemes de salut mental va passar del 5,3% al 12,3% entre les noies que estudiaven 4t d’ESO i del 6,7% al 10,5% entre les de 2n de Batxillerat. Entre els nois les prevalences respectives van passar del 6,0% al 9,7% per als més joves i del 5,4% al 6,0% per als més grans. L’informe explica la importància de l’edat d’aquesta manera: “tot i que durant la primera infància són els nois els que presenten una pitjor salut mental, la tendència canvia a partir de l’adolescència i s’estableix una diferència que es manté en l’edat adulta i s’accentua a partir dels 45 anys”.

Les visites registrades i ateses als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) ha augmentat d’una manera notable entre els anys 2002 i el 2016. Aquests centres van passar d’atendre unes 5.400 persones a atendre més de 12.300. Els diagnòstics per trastorn mental greu suposen el 12% del total d’atencions que fan els CSMIJ. La resta de visites, expliquen a l’informe, tenen a veure amb “un increment progressiu de la notificació dels casos, amb un increment de l’oferta i amb una millor capacitat diagnòstica, més que no pas amb un empitjorament de la salut mental”.

Pel que fa a la població d’entre 18 i 64 anys, en el període 2011 i 2016, els diferents estudis diuen que la mala salut mental ha pujat especialment en el cas dels homes, que passen d’una prevalença de l’11,5% al 16,2%, tot i que el problema continua afectant més a les dones, que passen d’un 16% a un 18,9%. En aquesta franja d’edat, entre les persones aturades la prevalença de mala salut mental supera amb escreix el 25% i en aquelles que pertanyen a les classes socials més desafavorides la mateixa prevalença és d’un 27,3% entre els homes i d’un 31,3% en dones.

La població de més de 64 anys, entre el 2011 i el 2016 la seva prevalença de mala salut mental va passar del 13,5% al 17,6% en el cas dels homes i, tot i ser superior, va experimentar una lleugera reducció del 24,9% al 23,8% entre les dones.

Pel que fa a les visites registrades en adults, els Centres de Salut Mental per a Adults (CSMA) van passar d’atendre unes 32.800 persones l’any 2002 a atendre unes 45.400 l’any 2016. Els diagnòstics per trastorn mental greu en aquest cas representen el 32,2% del total.