“La llei d’exclusió sanitària no té cap base econòmica perquè encara que el migrant no cotitzi, també paga el seu cartró de llet”. Una nova barrera per a la universalitat de la sanitat: l’anul·lació per part del TJSC de la ordre catalana que garantia assistència a tota la seva població empadronada posava de nou en alerta a col·lectius com l’Espai de l’Immigrant. Les seves dues metgesses, Elvira Parafita i Estefanía, expliquen que l’Espai està a l’expectativa del què farà la nova consellera i també el nou Govern estatal però, sense fiar-se, demanen mobilització constant per derogar un Reial decret racista i instaurar finalment una llei que realment garanteixi la sanitat per a tothom.
“L’únic requisit per a una bona sanitat és el desig de tenir-la: simplement és voluntat política i voluntat social”. La sanitat cubana s’autodefineix com a pública, universal, gratuïta i internacionalista. Els diferents resultats que dóna malgrat el bloqueig quant a mortalitat infantil, reducció o eradicació de malalties o avanços tecnològics són reconeguts per les mateixes Nacions Unides. Així i tot, segueixen vivint una situació de bloqueig que els impedeix desenvolupar-se plenament. Parlem amb Aleida Guevara, pediatra alergòloga a l’Hospital pediàtric William Soler en l’Havana.
“Cal que els pacients siguin visibles i que els metges prenguin consciència: hi ha molta gent que consumeix cànnabis amb finalitats medicinals i això no es frenarà”. El II Congrés Cannabmed va servir perquè metges i usuaris de cànnabis medicinal es trobessin per parlar sobre el seu ús i la necessitat de regular-ho. José Carlos Bouso és el Director de Projectes Científics de la Fundació ICEERS, una entitat formada per experts i més de 200 malalts que reclamen al govern estatal l’ús terapèutic del cànnabis.
“La hiperindividualització d’aquesta societat neoliberal transforma el patiment en malaltia i el medicalitza”. Alberto Ortiz Lobo és psiquiatre al centre de salut mental Salamanca a Madrid. Des d’un activisme professional critica la psiquiatria actual i treballa per donar alternatives. Parlem amb ell sobre com afrontar diferents conflictes, per què es despersonalitzen o es medicalitzen. Ortiz parla sobre la falta de ganes d’aportar solucions. Opina que a l’àmbit laboral, “les baixes s’han convertit en un instrument perquè els treballadors es puguin defensar dels problemes laborals”.
“Nosaltres no donem altes. Conviure, acompanyar, compartir… Això és el fonament de l’atenció primària”. Antoni Sisó pren el relleu a Dolors Forés com a president de la CAMFiC, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Parlem amb els dos a la seva seu.
“El que no s’aprèn a primer, s’aprendrà a segon: anar amb calma no és perdre temps, és respectar el ritme del cervell”. David Bueno, genetista i divulgador sobre neurociència i educació, parla sobre l’aprenentatge a la primera infància i la importància d’estimular els nens i nenes però sempre respectant els ritmes per a no convertir l’educació en una imposició desagradable.
“Ara es parla molt de l’habitatge, però es deixen de banda les persones que han de passar la nit al carrer”. Ferran Busquets és el president d’Arrels Fundació, una entitat que vol que no hi hagi ningú vivint al carrer. A Barcelona, 1000 persones hi dormen cada dia. Acció, sensibilització i incidència política són les tres línies de treball que volen acabar amb el sensellarisme.
“No podem fer un pla de millora de l’AP si no en fem un per aconseguir que hi hagi més recursos”. L’IDIAP Jordi Gol compta amb 33 grups de recerca que tenen en marxa 250 projectes actius duts a terme per uns 500 investigadors. Parlem amb la seva gerent, Concepción Violan, sobre la situació actual de l’Atenció Primària i la importància de la recerca en aquesta.
“Als hospitals de Síria no hi havia recursos. No podíem atendre els ferits, però ho fèiem”. Mohammed Abdulmahid és un infermer nascut a la ciutat sirià d’Alep de 23 anys que ara demana l’asil a Barcelona després d’haver fugit de la seva ciutat.
“Un adolescent que s’autolesiona demana que l’atenguem però no com un nen capritxós”. Des del CSMIJ-Gràcia intenten entendre què hi ha darrere dels símptomes, quin funcionament emocional hi ha en els nens que atenen i en tota la família per abordar els problemes de salut mental des d’una òptica social. Parlem amb la psiquiatra Anna Taberner i el psicòleg sanitari Luis Díaz.
“Abans del canvi de model, la infermera familiar i comunitària no abordava totes les seves competències; no aplicàvem tot el que sabem”. El Centre de Salut CASAP Can Bou fomenta a partir del “Programa d’Activitats Preventives de promoció de la Salut en edat pediàtrica. Infància en salut” que cada professional desenvolupi les seves competències a més de donar importància a l’autocura i autonomia del pacient. Parlem sobre això amb la infermera de família i comunitària Marta Calabia.
“Si [per l’aplicació del Real Decret] hem trobat efectes sobre mortalitat vol dir que en trobarem a tot arreu”. La mortalitat entre les persones en situació administrativa irregular va augmentar una mitjana d’un 15% al llarg dels tres anys posteriors a la implementació de la llei que deixa des de 2012 sense cobertura sanitària a aquelles persones sense papers. Judit Vall ho ha documentat en un estudi.
“Entendre que el teu fill morirà no vol dir deixar de lluitar, sinó acompanyar-lo fins al final de la vida”. “La societat sempre s’ha amagat del fet que els nens moren” asseguren el pediatre Andrés Morgenstern i la infermera Carla Cusó. Entrevistem als dos responsables de la nova unitat d’atenció pal·liativa pediàtrica de l’Hospital Vall d’Hebrón per parlar sobre l’atenció integral dels pacients menors d’edat que tenen malalties amenaçants o limitants per la vida.
“La prescripció social és molt important per prevenir l’ansietat: no ens hem d’obsessionar amb els recursos sanitaris”. El doctor Juan Ángel Bellón, investigador de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Granada, ha treballat en la prevenció de l’ansietat i la depressió. Estableix que s’ha de deixar de “medicalitzar-ho tot i donar més importància a la prescripció social”.
“L’ENAPISC ha de ser el revulsiu del sistema sanitari català”. L’Estratègia nacional de l’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC) és on els professionals de l’Atenció Primària estan focalitzant tots els seus esforços. Parlem amb Alba Brugués i Xavier Bayona sobre les necessitats de l’AP a nivell laboral, territorial i estructural.
“No actuar per aturar el patiment o la mort d’un pacient hauria de ser delicte”. Manuel Galiñanes, excap del Servei de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital Vall d’Hebron, va ser cessat per denunciar diverses morts com a causa directa de les retallades. El TSJC ha revocat el seu acomiadament i Galiñanes hauria de ser readmès però el centre li ha notificat la seva jubilació. Parlem amb ell sobre mortalitat i llistes d’espera.
“Malgrat les retallades, els professionals han seguit atenent amb gran qualitat. Per això el sistema sanitari públic ha aguantat tan bé”. El Dr. Miquel Vilardell explica els valors que l’han acompanyat en el seu llibre ‘Confessions d’un metge. Reflexions per ser un bon metge i un metge bo’.
